Zoologia recreativa (XIX). El talp


"El topo" (Javier Crahe. Elíjeme,1988)

El talp, quin animal més estrany

El talp, talpa europea, pertany a l'espècie talpa, de la família dels tàlpids. Té un cos fusiforme de entre 11 i 16 cm de llarg i pot pesar entre 30 i 130 g. El mascles és una mica més gran que la femella.

Una característica particular dels talps és el seu pelatge. Té els pèls curts i disposats de manera que pot anar cap endavant i cap enrere igual de fàcilment. És a dir, que si els tingués disposats com la resta de mamífers, en retrocedir, els pèls el frenarien en aixecar-se quan fregués contra les parets i el sostre

I quin somriure que té...
Ja Darwin es va meravellar de les adaptacions al medi dels talps: tenen els ulls petitets, de vegades tapats amb pell (en tot cas, no hi veuen gaire res); no tenen pavellons auriculars, confien en el tacte, i tenen les potes curtes amb ungles fortes i grans amb l'articulació adaptada per a excavar i enretirar la terra que mouen.

Els talps s'alimenten de cucs i altres invertebrats. El seu hàbitat és subterrani i trien sòls no massa humits ni massa secs. Excaven túnels de fins a 200 metres de llarg i poden aprofundir fins a 10 m sota terra. I en aquests túnels fan casa seva; fins i tot arriben a entapissar la sala que els ha de servir de niu, de "jardí d'infància", amb material d’origen vegetal per fer-lo més confortable.

Com diu la cançó, el talp rarament surt a la llum. Amb tota aquesta vida subterrània, no és d'estranyar que tingui una mica de mala fama. Per què s'amaga? De qui s'amaga? Què fa sota terra que no es pugui fer a la llum del dia? Ara, el que no s’acaba d'entendre és com s'ha arribat a associar el talp amb l'espieta. Sí que s'entén que desconfiem dels talps perquè sempre es mouen per sota nostre i ens poden observar impunement, però com transmeten allò que veuen a algú? Aquest "algú" baixa als túnels del talp?

A mi em semblaria més natural si haguéssim associat la imatge del talp al del revolucionari radical, el de la revolta per la revolta, sense cap mena de finalitat clara. El revolucionari que soscava els fonaments de tot. Que corre per sota i, com que no té un pla específic, pot arribar a aconseguir fer-ho caure tot perquè ha excavat més túnels dels que pot suportar la superfície. Però la tradició és la tradició i no sempre té una explicació racional...

Imaginem per un moment, que el talp aprofita túnels ja fets per córrer per sota nostre. Unes clavegueres, per dir alguna cosa. Les clavegueres de l'estat (ara que estan tant de moda). Aleshores, ens podríem tornar a preguntar  "Com transmeten allò que veuen a algú? Aquest 'algú' baixa als túnels del talp?" I la resposta és... ("Hase falta desir nada más?")

En política, el símil de la claveguera sembla prou clar, però en l'àmbit laboral on tothom es veu contínuament, com deu funcionar la cosa?

El talp no fa túnels, voleia al voltant nostre com una papallona passant de conversa en conversa, com les papallones passen de flor en flor, però sense intervenir-hi (ja he comentat que el talp és un paradigma de l'adaptació al medi). Discret, passa desapercebut (si mirem atentament la seva forma, no ens ha d'estranyar que passi desapercebut). Aprofita la seva capacitat d'avançar i retrocedir sense que es noti cap dificultat, per entrar en cada conversa i sortir-ne sense que ningú noti que s'hi ha afegit o que se n'ha retirat. Com que confia tant en el seu tacte, per sobre de l'oïda, pot captar no només el que es diu a les converses, sinó també el que no es diu o el que es pretén dir: el clima laboral.

També pot ser que s'afegeixi a una festa de crítiques desmesurades, una orgia de crítiques de les que s'acostumen a organitzar en les feines just en acabar moments de crisi per sobreproducció, i després sigui capaç de destriar les que ell ha aportat de les emeses per la resta de participants; més adaptació: mai no podrem preveure com ha d’actuar, mai no podrem saber com aquesta frase ha arribat a aquella oïda.

En tot cas, cucs i invertebrats. Mai no apunta cap a amunt perquè:

"Yo nunca he visto ni un farol,
yo siempre he estado en la penumbra,
ahora que veo este gran sol
la vista no se me acostumbra"*

La transmissió es pot dir, en aquest cas, "cafè", "paraula que rellisca en una reunió"... Sempre discret. També s'ha de dir que en el món laboral no regeix la màxima "Roma no paga traïdors" i qualsevol informació li reporta beneficis. Una altra estranyesa del talp i una sort que té.

Per a acabar no podem deixar de dir que la contracultura ha positivitzat la imatge del talp i l'ha utilitzada per a batejar una publicació que exerceix de talp: s'introdueix en tots els saraus per a donar-nos als mortals accés a informacions que ens acostumen a ser amagades. Seria com una contraimatge del talp, però benvinguda sia i que duri!

______________________________
* Comentar la cançó de Crahe ens faria desviar-nos del tema i parlar de la gent que no veu més enllà del seu nas, que pensa que el seu petit món és tot el món... Però "això és una altra història".

Comentaris