El PPSOE

El llatí serveix, actualment, per fer frases lapidàries; és a dir, frases que es graven en làpides i, per això, són frases contundents, que et fan pensar i que suporten bé el pas dels anys. Clàssics!

Do ut des! Amicus mihi. Nihil novum sub sole est.

Tres frases lapidàries que m'han vingut al cap aquests dies mentre sentia parlar de la postura del PSOE davant la investidura de Rajoy. No parlaré de conseqüència en els partits polítics (ni en els polítics com a persones), perquè és una causa perduda (en general, amb honroses excepcions): per sobreviure poden canviar com un penell ajustant-se al vent que bufa en cada moment: Nihil novum sub sole est.

Pensava parlar del do ut des! que, vist de lluny, pot semblar el paradigma de la negociació, però no ho és. No parla de cedir espai propi a un altre per poder fer camí en comú de la manera més confortable possible. No! Do ut des! és un vulgar intercanvi, un “toquem i toquem” que dèiem quan érem petits i no ens refiàvem els uns dels altres:

− Et canvio aquests cromos per aquestes bales.

− D'acord, però "toquem i toquem".

I això volia dir "et poso els cromos a la mà al temps que tu em poses les bales a la meva mà".

Do ut des! Jo et dono suport a la investidura, però dissimulant, abstenint-nos en la segona votació (ara falta saber si tots, uns quants, els qui ho vulguin fer, només els necessaris triats a dit… Posats a perdre el nord de la democràcia, qualsevol de les formes serà vàlida) i tu ens dones… I en aquest paquet tenim, pel que sembla, el silenci sobre els casos de corrupció a Andalusia, de moment. Pel que sembla, en aquest intercanvi (per la governabilitat d'Espanya), com sempre, quedem exclosos els catalans. La investigació pel cas Mercuri sembla que segueix el seu camí. I no em sap greu! Els delictes s'han d'investigar i jutjar i, si és el cas, castigar. Però sempre la mateixa cançó: no podem ni plantejar-nos sortir d'Espanya i ens tracten com si ja no hi fóssim, ens tracten al ritme de "al enemigo, ni agua". Nihil novum sub sole est des de, pel cap baix, 1714.

Amicus mihi m'ha vingut al cap com a frase preventiva. És una locució estranya. Em va fer molta gràcia quan estudiava llatí "amic per a mi", l'amistat instrumentalitzada, "mentre em siguis útil, em seràs amic". No sóc profeta ni fill de profeta, però veig un arraconament del PSOE (o del que quedi del PSOE) al llarg de la propera legislatura. Fa tota la impressió que han regalat el suport a Rajoy a canvi de silenci, com he comentat abans, sense més compensacions a llarg termini. M'explico, o miro de fer-ho. Quin poder tindrà el PSOE com a oposició davant d'un govern que ha ajudat a formar? Quines compensacions de poder serà capaç de cedir-los el PP? Crec que la resposta en tots dos casos és “cap”. Un cop instal·lat en el poder el PP, amb la legitimitat obtinguda per a tots els seus casos de corrupció, continuarà fent la seva sense més i sense traves de cap mena (qualsevol cosa se la pot afinar la fiscalia) i amb el suport del PSOE en tots els temes que afectin la "sagrada unitat de la pàtria". Per a la resta, aparença de protesta.

Això serà l'únic que podrà fer el PSOE al llarg dels propers quatre anys i prou feina tindrà a refer-se i tornar a configurar-se com una opció seriosa de govern. Si les posicions de les diverses federacions del PSOE (o com se n'hagi de dir de les seves marques al País Basc, al País Valencià a les Illes i a Catalunya) no canvia, no sé d'on traurà els vots que li calen per tornar a ser un partit fort? D'on traurà els suports que li calen per tornar a ser algú després de la trencadissa que ha fet i de com ha dilapidat la poca credibilitat que li quedava? Com farà per recuperar el paper d'hereu de les velles glòries socialistes d'abans de Felipe i Alfonso? Com recuperarà les bases després d'haver-les menystingut tan explícitament aquestes darreres setmanes?

Es pot fer "foc nou" en un partit polític? Segur que sí, però a costa de perdre la tradició: pots fer un partit nou, no crec que puguin refer-ne un d'antic. No crec que puguin fer veure que això (i altres episodis que han sortit a la llum de l'època González) són mers parèntesis que es poden obviar i seguir endavant fent veure que no han existit…

La Dolors Boatella va penjar aquest logo del PPSOE a
Twitter i em va fer molta gràcia.

I no em preocupa aquesta situació pel PSOE en si (no els havia votat mai i no sé si ho podré fer en el futur). Em preocupa pel PSOE com a referent de l'esquerra a l'estat espanyol, perquè no veig gens clar que el seu rol el pugui assumir Podemos i, si el PSOE s'enfonsa, la governabilitat d'Espanya quedarà en mans del PP in saecula saeculorum.

De tota manera, ja s'ho faran…