El talp, quin animal més estrany
El talp, talpa europea, pertany a l'espècie
talpa, de la família dels tàlpids. Té un cos fusiforme de entre 11 i 16 cm de
llarg i pot pesar entre 30 i 130 g. El mascles és una mica més gran que la
femella.
Una característica particular dels talps és el
seu pelatge. Té els pèls curts i disposats de manera que pot anar cap endavant
i cap enrere igual de fàcilment. És a dir, que si els tingués disposats com la
resta de mamífers, en retrocedir, els pèls el frenarien en aixecar-se quan
fregués contra les parets i el sostre
 |
| I quin somriure que té... |
Ja Darwin es va meravellar de les adaptacions
al medi dels talps: tenen els ulls petitets, de vegades tapats amb pell (en tot
cas, no hi veuen gaire res); no tenen pavellons auriculars, confien en el
tacte, i tenen les potes curtes amb ungles fortes i grans amb l'articulació
adaptada per a excavar i enretirar la terra que mouen.
Els talps s'alimenten de cucs i altres
invertebrats. El seu hàbitat és subterrani i trien sòls no massa humits ni
massa secs. Excaven túnels de fins a 200 metres de llarg i poden aprofundir
fins a 10 m sota terra. I en aquests túnels fan casa seva; fins i tot arriben a
entapissar la sala que els ha de servir de niu, de "jardí
d'infància", amb material d’origen vegetal per fer-lo més confortable.
Com diu la cançó, el talp rarament surt a la
llum. Amb tota aquesta vida subterrània, no és d'estranyar que tingui una mica
de mala fama. Per què s'amaga? De qui s'amaga? Què fa sota terra que no es
pugui fer a la llum del dia? Ara, el que no s’acaba d'entendre és com s'ha
arribat a associar el talp amb l'espieta. Sí que s'entén que desconfiem dels
talps perquè sempre es mouen per sota nostre i ens poden observar impunement,
però com transmeten allò que veuen a algú? Aquest "algú" baixa als
túnels del talp?
A mi em semblaria més natural si haguéssim
associat la imatge del talp al del revolucionari radical, el de la revolta per
la revolta, sense cap mena de finalitat clara. El revolucionari que soscava els
fonaments de tot. Que corre per sota i, com que no té un pla específic, pot
arribar a aconseguir fer-ho caure tot perquè ha excavat més túnels dels que pot
suportar la superfície. Però la tradició és la tradició i no sempre té una
explicació racional...
Imaginem per un moment, que el talp aprofita
túnels ja fets per córrer per sota nostre. Unes clavegueres, per dir alguna
cosa. Les clavegueres de l'estat (ara que estan tant de moda). Aleshores, ens
podríem tornar a preguntar "Com
transmeten allò que veuen a algú? Aquest 'algú' baixa als túnels del
talp?" I la resposta és... ("Hase falta desir nada más?")
En política, el símil de la claveguera sembla
prou clar, però en l'àmbit laboral on tothom es veu contínuament, com deu
funcionar la cosa?
El talp no fa túnels, voleia al voltant nostre
com una papallona passant de conversa en conversa, com les papallones passen de
flor en flor, però sense intervenir-hi (ja he comentat que el talp és un
paradigma de l'adaptació al medi). Discret, passa desapercebut (si mirem
atentament la seva forma, no ens ha d'estranyar que passi desapercebut).
Aprofita la seva capacitat d'avançar i retrocedir sense que es noti cap
dificultat, per entrar en cada conversa i sortir-ne sense que ningú noti que
s'hi ha afegit o que se n'ha retirat. Com que confia tant en el seu tacte, per
sobre de l'oïda, pot captar no només el que es diu a les converses, sinó també
el que no es diu o el que es pretén dir: el clima laboral.
També pot ser que s'afegeixi a una festa de
crítiques desmesurades, una orgia de crítiques de les que s'acostumen a
organitzar en les feines just en acabar moments de crisi per sobreproducció, i
després sigui capaç de destriar les que ell ha aportat de les emeses per la
resta de participants; més adaptació: mai no podrem preveure com ha d’actuar,
mai no podrem saber com aquesta frase ha arribat a aquella oïda.
En tot cas, cucs i invertebrats. Mai no apunta
cap a amunt perquè:
"Yo nunca he visto ni un farol,
yo siempre he estado en la penumbra,
ahora que veo este gran sol
la vista no se me acostumbra"*
La transmissió es pot dir, en aquest cas,
"cafè", "paraula que rellisca en una reunió"... Sempre
discret. També s'ha de dir que en el món laboral no regeix la màxima "Roma
no paga traïdors" i qualsevol informació li reporta beneficis. Una altra
estranyesa del talp i una sort que té.
Per a acabar no podem deixar de dir que la
contracultura ha positivitzat la imatge del talp i l'ha utilitzada per a
batejar una publicació que exerceix de talp: s'introdueix en tots els saraus
per a donar-nos als mortals accés a informacions que ens acostumen a ser
amagades. Seria com una contraimatge del talp, però benvinguda sia i que duri!
______________________________
* Comentar la cançó de Crahe ens faria desviar-nos del tema i parlar de la gent que no veu més enllà del seu nas, que pensa que el seu petit món és tot el món... Però "això és una altra història".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada