Aquest primer capítol el dedicarem a un simpàtic ocellet conegut en el món rural català amb el bonic nom de cagamànecs.
El cagamànecs, de nom científic defecaligni, és de la família dels passeriadae, gènere passer, subgènere agricolae, talment com els pardals.
Els cagamànecs són petits (un exemplar adult ateny els vuit centímetres com a màxim), més aviat rodonets i de colors discrets. Les femelles tenen el plomatge de color marró/crema, mentre que els mascles, més vistosos, tenen unes taques grogues al pit que els fan joc amb el bec.
Costums del cagamànecs
El cagamànecs és un ocell molt sociable i viu a prop de les persones amb facilitat. De fet, no s'ha trobat mai cap cagamànecs lluny d'una persona. Acostuma a nidificar als arbres que envolten les barraques d'eines de les masies. Fa un niu senzill amb branquillons i fang, i acostuma a pondre tres ous per posta. Els pollets romanen en el niu unes dues setmanes i passat aquest període, que podríem qualificar (amb un símil amb els costums humans) com infantil, el mascle es fa càrrec de l'educació de la prole retornant a la femella la responsabilitat de les tasques més feixugues que el mascle havia tingut al llarg del període en què la femella estava dedicada a temps total a la prole.
El mascle fa que els seus pollets el segueixin en un vol de proves per tal de verificar-ne la maduresa i, després de fer un parell de voltes a l'arbre on nidifiquen, tots plegats fan unes poques acrobàcies fins arribar a la teulada de la barraca d'eines que tenen més a prop. Allà el mascle, sota la mirada atenta dels seus pollets, espera el moment idoni per fer honor al seu nom. Aquest moment acostuma a arribar quan el pagès, després d’un bon àpat, i una mica obligat pel bat de sol que cau a plom a migdia, es deixa vèncer per les circumstàncies i fa una becaina. En aquest moment, el mascle fa un picat elegantíssim i quan és més o menys a un metre i mig de terra, vola paral·lel al sòl i amb una perícia que cap altre ocell no té, deixa caure un caqueta sobre el mànec de l'aixada que el pagès té recolzada a la paret de la barraca. Feta la feina, el mascle recupera el lloc sobre la teulada de la barraca després de fer un parell de boniques cabrioles a l'aire que fan les delícies dels seus pollets.
En aquest moment, i sempre acompanyats pel seu pare, els pollets, d'un en un, proven de repetir, tant bé com poden, el que han vist fer al seu pare i, finalment, tots tornen a la teulada on romanen en silenci fins que els pagès es deixondeix i lentament recupera la verticalitat.
Mentre el pagès es dirigeix a recuperar l'eina, és curiós de veure els quatre cagamànecs seguir-lo amb la mirada sense moure les potes de lloc i sense fer cap mena de soroll i és el súmmum per a un ornitòleg assistir al clímax de l'episodi quan el pagès confiat posa les mans al mànec de l'aixada per penjar-se-la de l'espatlla i troba les deposicions que els cagamànecs hi han deixat tan hàbilment... Al reguitzell de renecs del pagès segueix sense solució de continuïtat el guirigall del cant d’aquest ocell.
El cant del cagamànecs
No tinc paraules per a descriure la bellesa d'aquest cant, caldria no ser ornitòleg i ser poeta per a fer-ho adequadament. Em fa por que el meu vocabulari tacat pel cientifisme faci empal·lidir aquest espectacle que la natura ens ofereix.
El cant del cagamànecs comença amb una mena de rialladeta sardònica (he, he, he) nerviosa i entretallada que repeteix unes cinc vegades, cada cop menys nerviosa i menys tallada per a acabar semblant una riallada clàssica com de persona que va al circ i veu com l'august estampa un pastís de nata a la cara del pallasso blanc.
Evidentment, la vida dels cagamànecs no es pot dir que sigui fàcil ni tranquil·la; a més, hem de tenir en compte que la globalització els ha posat en perill d'extinció a la nostra àrea geogràfica.
Actualment, la població de cagamànecs és molt reduïda a casa nostra i la conselleria de mediambient es planteja molt seriosament de protegir-la. De fet (com sempre la societat civil s'avança a les iniciatives polítiques), ja hi ha en marxa una plataforma en defensa del cagamànecs, la qual, curiosament, ha tingut molt poca acceptació en les zones més agrícoles del país.
El cagamànecs, de nom científic defecaligni, és de la família dels passeriadae, gènere passer, subgènere agricolae, talment com els pardals.
Els cagamànecs són petits (un exemplar adult ateny els vuit centímetres com a màxim), més aviat rodonets i de colors discrets. Les femelles tenen el plomatge de color marró/crema, mentre que els mascles, més vistosos, tenen unes taques grogues al pit que els fan joc amb el bec.
Però el que més destaca d'aquest passer agricolae són els seus costums i el seu cant.
Costums del cagamànecs
El cagamànecs és un ocell molt sociable i viu a prop de les persones amb facilitat. De fet, no s'ha trobat mai cap cagamànecs lluny d'una persona. Acostuma a nidificar als arbres que envolten les barraques d'eines de les masies. Fa un niu senzill amb branquillons i fang, i acostuma a pondre tres ous per posta. Els pollets romanen en el niu unes dues setmanes i passat aquest període, que podríem qualificar (amb un símil amb els costums humans) com infantil, el mascle es fa càrrec de l'educació de la prole retornant a la femella la responsabilitat de les tasques més feixugues que el mascle havia tingut al llarg del període en què la femella estava dedicada a temps total a la prole.
El mascle fa que els seus pollets el segueixin en un vol de proves per tal de verificar-ne la maduresa i, després de fer un parell de voltes a l'arbre on nidifiquen, tots plegats fan unes poques acrobàcies fins arribar a la teulada de la barraca d'eines que tenen més a prop. Allà el mascle, sota la mirada atenta dels seus pollets, espera el moment idoni per fer honor al seu nom. Aquest moment acostuma a arribar quan el pagès, després d’un bon àpat, i una mica obligat pel bat de sol que cau a plom a migdia, es deixa vèncer per les circumstàncies i fa una becaina. En aquest moment, el mascle fa un picat elegantíssim i quan és més o menys a un metre i mig de terra, vola paral·lel al sòl i amb una perícia que cap altre ocell no té, deixa caure un caqueta sobre el mànec de l'aixada que el pagès té recolzada a la paret de la barraca. Feta la feina, el mascle recupera el lloc sobre la teulada de la barraca després de fer un parell de boniques cabrioles a l'aire que fan les delícies dels seus pollets.
En aquest moment, i sempre acompanyats pel seu pare, els pollets, d'un en un, proven de repetir, tant bé com poden, el que han vist fer al seu pare i, finalment, tots tornen a la teulada on romanen en silenci fins que els pagès es deixondeix i lentament recupera la verticalitat.
Mentre el pagès es dirigeix a recuperar l'eina, és curiós de veure els quatre cagamànecs seguir-lo amb la mirada sense moure les potes de lloc i sense fer cap mena de soroll i és el súmmum per a un ornitòleg assistir al clímax de l'episodi quan el pagès confiat posa les mans al mànec de l'aixada per penjar-se-la de l'espatlla i troba les deposicions que els cagamànecs hi han deixat tan hàbilment... Al reguitzell de renecs del pagès segueix sense solució de continuïtat el guirigall del cant d’aquest ocell.
El cant del cagamànecs
No tinc paraules per a descriure la bellesa d'aquest cant, caldria no ser ornitòleg i ser poeta per a fer-ho adequadament. Em fa por que el meu vocabulari tacat pel cientifisme faci empal·lidir aquest espectacle que la natura ens ofereix.
El cant del cagamànecs comença amb una mena de rialladeta sardònica (he, he, he) nerviosa i entretallada que repeteix unes cinc vegades, cada cop menys nerviosa i menys tallada per a acabar semblant una riallada clàssica com de persona que va al circ i veu com l'august estampa un pastís de nata a la cara del pallasso blanc.
Evidentment, la vida dels cagamànecs no es pot dir que sigui fàcil ni tranquil·la; a més, hem de tenir en compte que la globalització els ha posat en perill d'extinció a la nostra àrea geogràfica.
Actualment, la població de cagamànecs és molt reduïda a casa nostra i la conselleria de mediambient es planteja molt seriosament de protegir-la. De fet (com sempre la societat civil s'avança a les iniciatives polítiques), ja hi ha en marxa una plataforma en defensa del cagamànecs, la qual, curiosament, ha tingut molt poca acceptació en les zones més agrícoles del país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada