Villangómez


Enguany celebrem el centenari de Marià Villangómez i avui fa 11 anys que va morir.

Tot el que no diré

Però els llavis del vers són també muts.
Proven ara i adés —ales ardides
i pures— d'aixecar-se. Ai, estremides
clarors als ulls d'ocells alts i absoluts,

on s'eixamplen els plecs dels camps caiguts
i les ones de blau aprofundides!
El món, dins el sonet, hi té unes mides
i els moments hi són falsos, cecs o eixuts.

El vell record no sembla que hi respiri.
S’ha esbravat el meu somni entre el paper.
Els poemes són creus de cementiri.

Tanta d'absència, avui, busqui recer,
per sempre, al vers. Tot el que no diré,
tot el que no he dit, vull conduir-hi.

De Sonets de Balansat (1956)

De tota manera, el que sempre m'ha agradat de llegir d'en Villangómez són les seves traduccions (versions en diuen a les obres completes); són delicioses.

Trobareu més fragments de l'obra d'en Villangómez a Magpoesia.
Un parell de versos que sembla que es van escriure per a aquests dies:

"Voler l'impossible ens cal,
 i no que mori el desig."




Comentaris