Una de les meves dèries (m'agrada tot el que no sé fer?) és l'escultura i una de les (moltes) peces que sempre tinc al cap (i avui em roda i em roda) és el Gran Profeta de Pau Gargallo (1933).
M'entusiasma com treballa el buits / l'espai (les màscares que va fer ho exemplifiquen molt millor) i en aquesta peça, en especial, tota la càrrega simbòlica que té: l'aparença d'arbre (amb una mà com un nus de branques i uns peus clavats a terra com unes arrels) a mig camí entre la terra i el cel (la feina dels profetes).
Discernir si és una obra simbòlica o cubista o... que ho facin els experts. Jo em quedo tranquil sabent que puc passar molt de temps mirant-la i que em demana feina per entendre-la.
Mireu les dues reproduccions més decents de la peça que he trobat a la xarxa i, si podeu i voleu, aneu-la a mirar al Museu Gargallo de Saragossa i deixeu-vos espantar per "La maldad humana" (crec que es diu així) que es veu al capdamunt de l'escala que puja del pati (on hi ha el profeta) al primer pis i entendriu-vos amb l'escultura de Pierrette Gargallo prenent el sol just en el lloc on toca la primera llum del dia.
És un museu que es pot visitar en un dia sense passar ànsia i paga molt la pena.
M'entusiasma com treballa el buits / l'espai (les màscares que va fer ho exemplifiquen molt millor) i en aquesta peça, en especial, tota la càrrega simbòlica que té: l'aparença d'arbre (amb una mà com un nus de branques i uns peus clavats a terra com unes arrels) a mig camí entre la terra i el cel (la feina dels profetes).
Discernir si és una obra simbòlica o cubista o... que ho facin els experts. Jo em quedo tranquil sabent que puc passar molt de temps mirant-la i que em demana feina per entendre-la.
 |
| Podeu veure una altra fotografia de la peça en aquest enllaç. El joc d'ombres ajuda a entendre el treball del buit. |
És un museu que es pot visitar en un dia sense passar ànsia i paga molt la pena.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada