Acabo de veure la masterclass que ofereix tutellus sobre "Gamificación y badges como sistema de acreditación social". Confesso que el títol m'ha enganyat una mica (l'havia començat a mirar pel terme "gamificació" del títol i de gamificació no se'n parla), però he aconseguit veure la llum en el tema dels badges i la seva aplicació als entorns de formació informal (o entorns informals d'aprenentatge?).
La idea dels badges, els distintius que es guanyen en els jocs, pren una dimensió nova quan s'apliquen a entorns d'ensenyament-aprenentatge mínimament reglats; és a dir, quan qui rep la formació pretén que se'l reconegui el coneixement adquirit.
Evidentment, la funció dels badges és similar en tots dos casos, reconèixer uns assoliments, però en entorns formatius necessita d'una entitat acreditadora que els "oficialitzi", que els atorgui reconeixement social. I cal perquè els itineraris d'aprenentatge cada vegada més es desenvolupen fora de les esferes establertes. Cada vegada més, les persones establim el nostre itinerari formatiu a partir de les necessitats concretes que ens suggereix la nostra tasca quotidiana i, si ja és real la possibilitat de formar-se com, quan i amb qui vulguem, hauria de ser-ho també el reconeixement d'aquesta formació, d'aquests itineraris tan diversos com diverses són les persones i les seves necessitats.
Dit en termes més "à la page", si existeix l'aprenentatge ubic i la xarxa n'és l'ecosistema, a la xarxa ha de trobar-se la manera de certificar els coneixements adquirits.
Després d'aquesta introducció sobre la utilitat i la justificació de l'existència i l'ús dels badges, mirem de definir-los i analitzar-ne la definició. Els badges, com ja hem comentat, són els distintius que s'atorguen en assolir determinades fites en un joc (un procés educatiu dissenyat des de la gamifiació) i tenen, en principi, una quàdruple funció (faig un resum del que diu Javier Díaz Sánchez en el seu blog sobre el tema):
Evidentment, és possible de treure més suc dels badges si es defineixen adequadament en cada entorn: podem identificar badges de coneixements, d'habilitats (skills), socials (de relació), operatius... i tots ells ens permetran analitzar millor cada situació d'ensenyament-aprenentatge.
També es pot associar un badge a un recurs: "has assolit aquesta fita, et proporciono una eina o un ítem de coneixement que et permetrà avançar o orientar-te de manera diferent en el teu itinerari". D'aquesta manera es reforça substancialment la seva capacitat motivadora.
Eines que es poden trobar a la xarxa referents a aquest tema
Pel que fa a l'anàlisi de la situació ensenyament-aprenentatge en entorns oberts, tenim SNAPP que permet analitzar les intervencions dels participants des de diferents punts de vista, cosa que facilita identificar participants més o menys actius, intervencions de qualitat i ítems amb més o menys acceptació.
Pel que fa a la funció certificadora dels badges, la fundació Mozilla treballa en una infraestructura oberta que permeti aquesta funció. Pretenen que pugui ser una cosa que identifiqui clarament què s'ha assolit, qui ho ha assolit i qui ho certifica. Amb aquest programari es podran establir models d'avaluació
Imatge resum del projecte "openbadges" de la Fundació Mozilla:
Iniciatives d'ensenyament obert que utilitzen (o pensen fer-ho en breu) badges
La P2P University en què els participants són ensenyants i alumnes. Mireu les categories de badges que tenen identificades.
El Master Diwo. Diwo (Do It With Others) que remarca el caràcter col·laboratiu del projecte. Encara no han implantat cap sistema de certificació, però ho tenen pendent.
La idea dels badges, els distintius que es guanyen en els jocs, pren una dimensió nova quan s'apliquen a entorns d'ensenyament-aprenentatge mínimament reglats; és a dir, quan qui rep la formació pretén que se'l reconegui el coneixement adquirit.
Evidentment, la funció dels badges és similar en tots dos casos, reconèixer uns assoliments, però en entorns formatius necessita d'una entitat acreditadora que els "oficialitzi", que els atorgui reconeixement social. I cal perquè els itineraris d'aprenentatge cada vegada més es desenvolupen fora de les esferes establertes. Cada vegada més, les persones establim el nostre itinerari formatiu a partir de les necessitats concretes que ens suggereix la nostra tasca quotidiana i, si ja és real la possibilitat de formar-se com, quan i amb qui vulguem, hauria de ser-ho també el reconeixement d'aquesta formació, d'aquests itineraris tan diversos com diverses són les persones i les seves necessitats.
Dit en termes més "à la page", si existeix l'aprenentatge ubic i la xarxa n'és l'ecosistema, a la xarxa ha de trobar-se la manera de certificar els coneixements adquirits.
Després d'aquesta introducció sobre la utilitat i la justificació de l'existència i l'ús dels badges, mirem de definir-los i analitzar-ne la definició. Els badges, com ja hem comentat, són els distintius que s'atorguen en assolir determinades fites en un joc (un procés educatiu dissenyat des de la gamifiació) i tenen, en principi, una quàdruple funció (faig un resum del que diu Javier Díaz Sánchez en el seu blog sobre el tema):
- Orientar el participant i identificar fites que cal assolir. En certa manera, acoten l'itinerari d'aprenentatge i serveixen de "metes volants" (concepte de ciclisme) amb una doble funció molt important: no només marquen punts de pas obligatoris i fragmenten l'esforç, sinó que, a més, són motivadores.
- Conferir status i afirmació. El lluïment de les insígnies aconseguides proporciona notorietat en la comunitat i, alhora, referències: sabem que qui té el badge "x" ens pot ajudar en aspectes relacionats amb aquesta habilitat o coneixement.
- Establir grups d'afinitat. Tots els que han aconseguit el badge "x" tenen alguna cosa en comú i la relació entre ells es reforçarà.
- Evocar l'aprenentatge. El badge estimularà (en principi) la memòria de qui el té per recordar com i perquè l'ha aconseguit, cosa que farà perdurar el coneixement i, el que és més important, la manera d'aconseguir-lo en el temps.
Evidentment, és possible de treure més suc dels badges si es defineixen adequadament en cada entorn: podem identificar badges de coneixements, d'habilitats (skills), socials (de relació), operatius... i tots ells ens permetran analitzar millor cada situació d'ensenyament-aprenentatge.
També es pot associar un badge a un recurs: "has assolit aquesta fita, et proporciono una eina o un ítem de coneixement que et permetrà avançar o orientar-te de manera diferent en el teu itinerari". D'aquesta manera es reforça substancialment la seva capacitat motivadora.
Eines que es poden trobar a la xarxa referents a aquest tema
Pel que fa a l'anàlisi de la situació ensenyament-aprenentatge en entorns oberts, tenim SNAPP que permet analitzar les intervencions dels participants des de diferents punts de vista, cosa que facilita identificar participants més o menys actius, intervencions de qualitat i ítems amb més o menys acceptació.
Pel que fa a la funció certificadora dels badges, la fundació Mozilla treballa en una infraestructura oberta que permeti aquesta funció. Pretenen que pugui ser una cosa que identifiqui clarament què s'ha assolit, qui ho ha assolit i qui ho certifica. Amb aquest programari es podran establir models d'avaluació
Imatge resum del projecte "openbadges" de la Fundació Mozilla:
La P2P University en què els participants són ensenyants i alumnes. Mireu les categories de badges que tenen identificades.
El Master Diwo. Diwo (Do It With Others) que remarca el caràcter col·laboratiu del projecte. Encara no han implantat cap sistema de certificació, però ho tenen pendent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada