Una reflexió. Penso que el pas previ a l'aplicació de la gamificació tant a la feina com a les accions educatives és pensar que si ho fem divertit, mantindrem enganxats els usuaris i els farem recaure: "recordarem més i millor el que ens diverteixi", "el temps passa més de pressa quan ens divertim".
L'homo ludens substitueix l'homo faber. És la marca del temps. Si interioritzem això, si ens ho creiem, i ho combinem amb el life long learning, ens veurem abocats a gamificar les accions d'aprenentatge. No us sembla que aquesta associació, amb aquestes premisses, és inevitable?
Ara entrem en matèria. Quan vaig sentir parlar de gamificació per primera vegada, vaig pensar que era una moda nova (passatgera o no, crec que no ho podem saber i no sé si ens importa) importada del món del màrqueting i resulta que, després de fer les primeres lectures introductòries, és el que havia fet al llarg de tota la meva vida de professor: aplicar el joc a la pedagogia (les tècniques del joc a...) o dit de manera més planera: ensenyar jugant (i la seva derivada, aprendre jugant).
Recordeu les gimcanes que fèiem (o que fèiem fer)? Recordeu aquell llegendari "Cesta y puntos" (reservat per als de la meva generació)? Doncs això i els concursos que fèieu (o us feien fer) a classe (preguntes-respostes, punts per intervencions encertades, punts extres per aportacions una mica fora del programa, exposicions orals amb guió...) és gamificació.
Segons una definició que he trobat, més o menys literal, en diverses pàgines, gamificació és "aplicar mecàniques de joc en contextos i entorns diferents als jocs" i en una de les pàgines que he llegit, afegeixen un repicó a la definició que, crec, rebla el clau "amb l'objectiu d'incentivar un determinat comportament en l'usuari". Si entenem aquest incentivar un determinat comportament en la seva accepció més pedagògica, ja ho tenim tot.
Si perdem el nord (ensenyar) i ens concentrem en el mitjà, en l'artifici, errarem el tret i fabricarem aplicacions precisosistes sense contingut ni finalitat. Així, abans de pensar en la tècnica que cal aplicar, hem de conèixer què volem aconseguir, qui volem que ho aconsegueixi (els seus interessos i les seves habilitats i mancances) i l'entorn on han de desenvolupar la tasca (o el joc). Aquests tres ítems ens portaran a triar el com hem de presentar les tasques i les menes de gratificacions que són susceptibles de ser enteses com a premis motivadors per a ells.
______
He adoptat l'anglicisme "gamificació" (gamification), perquè la traducció (l'única traducció del terme que he trobat) "ludificació" encara em sembla més marciana.
L'homo ludens substitueix l'homo faber. És la marca del temps. Si interioritzem això, si ens ho creiem, i ho combinem amb el life long learning, ens veurem abocats a gamificar les accions d'aprenentatge. No us sembla que aquesta associació, amb aquestes premisses, és inevitable?
Ara entrem en matèria. Quan vaig sentir parlar de gamificació per primera vegada, vaig pensar que era una moda nova (passatgera o no, crec que no ho podem saber i no sé si ens importa) importada del món del màrqueting i resulta que, després de fer les primeres lectures introductòries, és el que havia fet al llarg de tota la meva vida de professor: aplicar el joc a la pedagogia (les tècniques del joc a...) o dit de manera més planera: ensenyar jugant (i la seva derivada, aprendre jugant).
Recordeu les gimcanes que fèiem (o que fèiem fer)? Recordeu aquell llegendari "Cesta y puntos" (reservat per als de la meva generació)? Doncs això i els concursos que fèieu (o us feien fer) a classe (preguntes-respostes, punts per intervencions encertades, punts extres per aportacions una mica fora del programa, exposicions orals amb guió...) és gamificació.
Segons una definició que he trobat, més o menys literal, en diverses pàgines, gamificació és "aplicar mecàniques de joc en contextos i entorns diferents als jocs" i en una de les pàgines que he llegit, afegeixen un repicó a la definició que, crec, rebla el clau "amb l'objectiu d'incentivar un determinat comportament en l'usuari". Si entenem aquest incentivar un determinat comportament en la seva accepció més pedagògica, ja ho tenim tot.
Si perdem el nord (ensenyar) i ens concentrem en el mitjà, en l'artifici, errarem el tret i fabricarem aplicacions precisosistes sense contingut ni finalitat. Així, abans de pensar en la tècnica que cal aplicar, hem de conèixer què volem aconseguir, qui volem que ho aconsegueixi (els seus interessos i les seves habilitats i mancances) i l'entorn on han de desenvolupar la tasca (o el joc). Aquests tres ítems ens portaran a triar el com hem de presentar les tasques i les menes de gratificacions que són susceptibles de ser enteses com a premis motivadors per a ells.
______
He adoptat l'anglicisme "gamificació" (gamification), perquè la traducció (l'única traducció del terme que he trobat) "ludificació" encara em sembla més marciana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada