Zoologia recreativa (X). El camaleó

Dedicarem aquest apunt al camaleó, que no és una espècie tan exòtica com pot semblar de entrada; en podem trobar, per exemple, al sud de la península ibèrica, tot i que actualment aquesta espècie de camaleó es considera en perill d'extinció.

Anem a les dades científiques i començarem, com sempre per la seva classificació, perquè com deia Sant Tomàs "on no hi ha distinció hi ha confusió".

El camaleó és un rèptil de l'ordre dels Squamata i de la família Chamaeleonidae, la característica més vistosa (mai ha estat millor utilitzat el terme) del qual és el la seva capacitat de mimetisme: el camaleó adapta el color de la seva pell a l'entorn; el camuflatge perfecte!

El camaleó té el cos comprimit amb el cap alt i estret que, en els exemplars adults compta amb una mena de casc aixecat per la part posterior amb forma de piràmide triangular.

El camaleó està especialment adaptat a la vida arborícola: la cua llarga i prènsil li facilita el canvi de branca, els dits disposats en forma de pinça (enfrontats dos a tres) li asseguren una bona subjecció a les branques. Tot i aquesta adaptació tan clara a la vida lluny del terra, el camaleó hi baixa sovint, encara que és conscient que en aquest entorn els seus moviments són lents i pesants.

Quan se sent amenaçat, s'infla i amenaça obrint la boca.

És una animal solitari i territorial (marca la seva zona lluint-se de manera que se'l pugui veure de lluny) molt intolerant respecte dels seus congèneres, excepte (evidentment) durant l'època de zel.

Tot i que pot semblar que no escolten, els camaleons poden detectar vibracions i sons de baixa freqüència, de fins a 200Hz. I això és molt important quan es desplaça per terra on, recordem-ho, no té facilitat de moviment.

Una altra característica molt important del camaleó és la seva vista. Pot moure els ulls (que són petits, esfèrics, molt sortints i protegits per una membrana) de manera independent i pot fer-los girar gairebé 360º, cosa que només li deixa un petit punt cec just darrere del cap. Ara bé, quan localitza una presa, pot enfocar-hi tots dos ulls, obtenint així una visió estereoscòpica que li permet percebre la profunditat.

La seva activitat reproductora es desenvolupa durant l'estiu i a començament de la tardor i, tot i que el seu festeig és molt simple (consisteix a perseguir la femella fins que la pot fecundar), el mascle adult hiverna des de la meitat de la tardor, fins a l'estiu (que és quan la femella pareix). Els joves, en canvi, es mantenen actius tot l'any.

El seu període de màxima activitat el trobem durant les hores diürnes i el seu mitjà de caça és la llengua extremadament llarga, hàbil i enganxifosa.

A Occident, el terme camaleó s'utilitza en el llenguatge col·loquial com a sinònim de persona voluble, que adapta el seu comportament a les circumstàncies. De tota manera, el terme no sempre té una connotació negativa, de falsedat; de vegades s'utilitza per a remarcar una convenient flexibilitat i també se sol utilitzar per a qualificar els bons actors.

Pensava acabar aquest apunt de manera innocent en aquest punt, però no m'he pogut estar d'escriure les explicacions alternatives que em rondaven pel cap mentre redactava les línies anteriors.

Pel que fa a l'hàbitat del camaleó, jo estava convençut que era una espècie distribuïda uniformement per tots els ecosistemes que compten amb possibilitats d'obtenir beneficis (tant materials com intangibles) de manera ràpida: ajuntaments, diputacions, consells comarcals... I podríem anar pujant en l'escala.

Pel que fa al perill d'extinció, tot i que els llibres especialitats l'associen a l'elevada urbanització que han patit els seus hàbitats tradicionals i a la contaminació que aquesta urbanització comporta, jo encara crec que l'avenç de la democràcia directa l'afecta més del que ens vol fer creure.

Quan un camaleó envermelleix, no hem de pensar que és símptoma de vergonya, més aviat hem de veure-ho com una mostra més de desvergonya: de quina altra manera podem explicar el pas del color blau (o del més centrat taronja) al vermell pujat esquitxat de verd (que ara està més à la page).

El que em semblava sobiranament explícit mentre ho escrivia era el tros on explica que el camaleó és arborícola: viu apartat del sòl, és on se sent més còmode, però li agrada de mesclar-se amb els que vivim "per sota" (els seus congèneres, dels quals es malfia) i aquí ja no és tan hàbil i pot sentir-se amenaçat i, aleshores, fa servir les seves armes que no són altres que el camuflatge i la llengua (llarga, enganxifosa i eficaç). Què fàcil seria veure un polític en aquest paràgraf... Sort que no caurem en el parany!

 

I aquesta capacitat de recollir informació fent veure que no ho fa... Que adequat, percebre a l'avançada qualsevol possible canvi de tendència per poder canviar de color immediatament i, si és el cas, dirigir la llengua al lloc idoni.

Pel que fa als costums reproductius i al descans, prefereixo mantenir un silenci discret perquè,com diuen els clàssics "som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules" (i sembla que hi ha polítics que no ho tenen present i, a més a més, no són conscients que la memòria de la gent pot ser curta, però la de les hemeroteques és infinita i, amb Internet, accessible).

Nota. Deixo de posar els enllaços als capítols anteriors de la sèrie perquè ja són molts i ara, a més, des que he desterrat les receptes a un altre blog, crec que es poden localitzar més fàcilment.