Retroalimentació

Hem de preveure la retroalimentació en el disseny del joc i per al profit del participant.

Retroalimentació en el disseny del joc no vol dir, només, ser capaços de recuperar inputs sobre situacions concretes, vol dir també estar pendent del desenvolupament de l'acció formativa per a redissenyar-ne la mecànica.

Pel que fa al participant, en tot moment ha de ser conscient dels seus avenços (badges, mencions, activitats de reforç del coneixement o tècnica adquirits...). En podríem dir retrolimentació positiva i n'hi ha que en diuen retroalimentació a curt termini i no he estat capaç d'identificar com s'aplica la retroalimentació a llarg termini, si no és que es repeteix el reforç al final de l'acció formativa amb un caire més holístic: veure com domina i aplica el coneixement o tècnica adquirits en contextos diversos de l'utilitzat en l'acció formativa i que necessiten d'altres coneixements que ha hagut d'adquirir en altres moments.

I també hem de veure que s'ha de donar una interacció entre els participants, que es pot entendre com una manera de retroalimentació, les accions dels uns afecten les actituds dels altres. Aquesta interacció es pot fomentar des del mateix disseny de l'acció (reconeixements "socials" per aportacions, avantatges en els propis reptes si s'ajuda els altres a solucionar els seus, aprofitament de les intervencions dels participants per generar coneixement que s'incorpora a l'acció formativa...). Les possibilitats són diverses i tenen molt a veure amb el concepte d'aprenentatge social.

Crec que el concepte d'aprenentatge social no necessita massa explicacions; es tracta d'aprendre amb els altres. De petits ho fem espontàniament per imitació, escoltant... de grans, cal voler-ho fer; cal entendre que és la manera fàcil d'integrar coneixements (el learning by teaching seria una manera d'aprenentatge social que ja hem comentat en una altra entrada). Els nadius digitals ho tenen, segurament, molt més interioritzat. Les intervencions en fòrums, en blogs, en microblogs... comporten un intercanvi de coneixements, moltes vegades sota la forma de diàleg socràtic: llencem una pregunta a la xarxa (potser no és formalment una pregunta) i entre tots mirem d'estirar-ne tots els fils possibles. D'aquest diàleg cadascú pot extreure un aprenentatge, que no ha de ser coincident perquè s'integra en les estructures prèvies de cada participant, i entre tots generem coneixement. La filosofia dels wikis.