Zoologia recreativa (XIV). El llenguado

L'espècie que ens ocupa, tot i que la denominació catalana més genuïna és palaia o palaí, preferirem denominar-la, com es fa en general, llenguado, perquè ens permet treure'n més suc amb vista a la mena d'estudi que acostumem a fer en aquests apunts.

Els llenguados (solea solea o solea vulgaris) pertanyen a la classe dels Actinopterygii, ordre Pleuronectiformes, família Soleidae, gènere Solea.

Com gairebé sempre, la femella és més longeva (27 anys) que el mascle (24 anys), tot i que assoleixen la maduresa sexual entre els tres i els cinc anys i pon entre 100.000 i 150.000 ous en cada posta (que no és poc i li deu provocar un desgast considerable).

Molt interessant el mètode de reproducció: practiquen la “copulació zalamalibú” que no he trobat explicada enlloc, tot i que he buscat el concepte fins i tot al "Kamasutra"... Caldrà seguir investigant per si és una tècnica extrapolable.

L'hàbitat del llenguado és el fons sorrenc a no massa profunditat, fins a 200 metres. El llenguado es cobreix de sorra deixant fora només els ulls per poder veure sense ser vist (recuperarem aquesta informació més endavant).

En una peixera per comprovar la capacitat mimètica del llenguado.

Cal remarcar que els llenguados en néixer, neden com la resta de peixos i que el cos se'ls va fent aplatat a mesura que creixen i els ulls se'ls traslladen a la seva ubicació definitiva. En unes poques setmanes ja adquireixen l'aspecte que tindran d'adults.

El que més crida l'atenció dels llenguados adults és la forma aplatada, que ja hem comentat i que els permet passar desapercebuts tant davant dels seus depredadors, com de la resta d'espècies amb les quals no volen tenir cap relació, i la ubicació dels ulls.

Els ulls del llenguado estan situats a la part superior del cos, molt junts i molt sobresortits. Aquesta disposició ocular li permet estar al cas de tot el que passa al seu voltant; moltes vegades, fins i tot, del que passa fora del que la resta d'espècies considera el seu voltant, cosa que explica l'acumulació d'informació de què és capaç i que el posa en una situació de privilegi envers la resta d'espècies, sempre esclar, que no es compleixi la dita de “Roma no paga traïdors”.

Etimològicament, podem suposar que el nom llenguado té un origen descriptiu, que prové de la seva forma de llengua, però com que no tenim gaires notícies sobre el llenguatge dels animals, podem elucubrar sobre altres orígens del nom i provar d'establir-lo en altres paràmetres.

Una primera hipòtesis. No pot ser que el nom llenguado derivi de la seva capacitat de comunicar el que veu en els llocs precisos? Aquest supòsit explicaria una mica més la seva llarga esperança de vida, perquè hi ha moltes altres espècies animals amb tècniques de camuflatge tan sofisticades com la seva que tenen una longevitat marcadament menor... Caldria estudiar si les espècies en les que diposita informació no el protegeixen en una relació de simbiosi, d'altra banda, comuna en el món animal. Penseu, per exemple, en els peixos que netegen de paràsits els voltants de la boca dels taurons.

Una segona hipòtesis. No pot ser que el nom llenguado provingui de la seva capacitat de repetir converses en llocs on els protagonistes de les mateixes no sospitaven que podrien arribar? En aquest cas, podem suposar que el llenguado és utilitzat tant per l'emissor com pel receptor i rep protecció de tots dos. Una mica com els agents dobles de les pel·lícules quan els dos governs espiats/informats són conscients de la tasca del personatge. Penseu, per exemple, en el final de “El desafío de las águilas”.

A l'emissor li pot interessar comptar amb un altaveu que repeteixi la seva conversa en el lloc precís sense haver-se de desplaçar ni delatar. Al receptor li interessa rebre informació del que passa en entorns els quals no pot accedir sense despertar sospites.

Fins i tot en el supòsit que l'emissor no fos conscient del paper transmissor del llenguado (poc probable després d'un període de temps la longitud del qual és proporcional a les llums de l'emissor), la seva protecció estaria garantida primer pel receptor i, després, pel mateix emissor.

De tota manera, tot i que passi informació i que aquesta pugui tenir un cert interès, el llenguado no n'és conscient. Recordem que viu en fons sorrencs i que només fa l'esforç mínim de cobrir el cos de sorra deixant els ulls al descobert; així doncs, qualsevol informació que transmeti li haurà costat el mateix esforç a l'hora d'obtenir-la o, dit d'una altra manera, qualsevol informació rebuda es redueix a informació i és incapaç de copsar-ne el valor tant intrínsec com extrínsec que pugui tenir. Hem de recordar que el llenguado habita sols poc profunds, superficials, frívols (?). Potser podríem proposar la denominació llenguado per als participants d'algunes tertúlies televisives...

En totes dues hipòtesis no obviem que la forma també ajudaria a explicar el nom: la forma aplatada del llenguado és condició sine qua non per poder fer aquesta feina de transmissió, passar desapercebut és una garantia de lliure expressió per a la resta d'espècies.

Totes dues hipòtesis tenen molts punts en comú i, en el fons, permetrien qualificar el llenguado de “correveidile”, una paraula castellana molt explícita que no admet massa comentaris.

Tornant a la informació científica que tenim del llenguado, i deixant de banda les hipòtesis que hem apuntat, ens referirem a la seva alimentació. Abans, però, un apunt morfològic; els llenguados tenen la boca petita, podríem dir que “parlen amb la boca petita” (amb un munt de connotacions que no cal comentar). El fet de tenir la boca petita no els priva d'alimentar-se de cucs mol·luscs i petits crustacis. Podríem dir que té el “morro fi”. A més, sol alimentar-se de nit. Ja se sap que els sopars són els moments més indicats per a conspirar; i aquí enllaçarien totes les hipòtesis que hem anat desenvolupant sobre l'origen del nom.

Fixeu-vos en la cara del llenguado...

Ara, algú es podria preguntar com és que hem llençat aquestes hipòtesis sobre l'origen del nom, no deuen ser infundades? Mireu atentament la cara del llenguado i descobrireu que no, que tenen prou fonament com per fer-les sense rubor: la cara petita i quadrada, dos ulls col·locats sobre la cara de manera asimètrica i sobresortits, una boca petita i mal dibuixada, les aletes que els neixen gairebé de la mateixa cara... Amb aquest aspecte, com voleu que no malpensem de la seva capacitat de difondre informació? De quina altra manera podria guanyar-se el favor dels seus depredadors?

La carn del llenguado és molt apreciada a la cuina i el llenguado ho sap, per això tria “morir matant”: per a pescar-lo cal raspallar el fons marí amb el perjudici que aquesta pràctica comporta per a la resta de les espècies i, de retruc, per a l'alimentació humana.