No ho acostumo a fer, però vomitaré alguns raonaments evidentment demagògics que m'han tornat a venir al cap a partir de la notícia següent (no és textual, però sí al idea):
El PSC de Sabadell ha triat candidat a l'ajuntament mitjançant unes primàries. Els dos candidats eren la primera tinent d'alcalde i el regidor d'urbanisme. Les votacions han donat la candidatura al regidor d'urbanisme per un marge molt reduït: 54% - 46%. Cosa estranya, la periodista que radiava la notícia va donar números absoluts: 50 vots (sort que normalment no donen alhora la dada percentual i l'absoluta!).
Fem càlculs. 50 vots són el 8% dels vots. Mitjançant una regla de tres senzilla podem induir que el nombre total de votants va ser de... 625! Impressionant! I d'aquests, no arriba a 400 els qui van donar suport al candidat guanyador.
L'any 2012, a Sabadell hi havia 207.938 habitants. Segurament, ara n'hi ha més...
Sembla que les primàries del PSC estan obertes a la ciutadania, cosa que vol dir que el total de possibles votants devia estar per sobre de les 150.000 persones. Bé, ja es veu que ha votat poca gent i, el que fa més pena, és que estan contents perquè han triat el candidat mitjançant unes primàries que demostren l'obertura del partit cap a la societat.
És el mateix cas (però més exagerat) que el de les eleccions en què no hi ha gaire participació, cosa que es qualifica per part dels polítics electes, com una irresponsabilitat de la ciutadania i mai com una reacció a la seva tasca (la dels polítics electes). Però analitzem les xifres:
Si hi ha una participació del 50% i el partit que guanya ho fa perquè ha obtingut el 40% dels vots (que són molts) resulta que, en realitat, només ha obtingut el 20% dels vots possibles... Ja es veu que és una majoria una mica esquifida. Passem-ho a quantitats més abastables: de cada 10 votants, només 5 van a votar i d'aquests menys de la meitat vota pel guanyador; exactament, 2.
Esclar, després de cada elecció amb poca participació, els polítics electes repeteixen "Caldrà fer alguna cosa perquè la gent torni a interessar-se per la política", però passen els quatre anys de la legislatura i no es fa res. Evidentment, per què cal fer alguna cosa si tant si hi ha molta participació com si n'hi ha poca, ells són elegits igual!
Potser es podria calcular el nombre de vots necessaris per a obtenir un escó a partir del cens i repartir-los a partir d'aquesta xifra. Podria passar que el Parlament quedés mig buit. Això seria un problema? No ho sembla; només cal recordar el paper dels portaveus dels partits en el parlament ("si aixeco un dit, votem 'no'; si n'aixeco 2, votem 'sí'; si n'aixeco 3, ens abstenim") i la cosa de la disciplina de vot.
Reflexionem-hi! Ens estalviaríem molta pasta.
Després ens escandalitzarem de la pujada de formacions (m'estalvio adjectius) com ara Vox, UPyD o C's. Aquestes formacions aprofiten el desencant de la població que, a més, en aquests temps se sobredimensiona per efecte de la crisi, per llençar missatges enganyosos de regeneració amanits amb qualificatius populistes que acaben d'enfonsar la poca confiança que alguns tenen en "la classe política" (expressió d'allò més desgraciada, perquè marca una separació entre els polítics i la societat que, si existeix, no hauria d'existir).
Ho deixo aquí.
El PSC de Sabadell ha triat candidat a l'ajuntament mitjançant unes primàries. Els dos candidats eren la primera tinent d'alcalde i el regidor d'urbanisme. Les votacions han donat la candidatura al regidor d'urbanisme per un marge molt reduït: 54% - 46%. Cosa estranya, la periodista que radiava la notícia va donar números absoluts: 50 vots (sort que normalment no donen alhora la dada percentual i l'absoluta!).
Fem càlculs. 50 vots són el 8% dels vots. Mitjançant una regla de tres senzilla podem induir que el nombre total de votants va ser de... 625! Impressionant! I d'aquests, no arriba a 400 els qui van donar suport al candidat guanyador.
L'any 2012, a Sabadell hi havia 207.938 habitants. Segurament, ara n'hi ha més...
Sembla que les primàries del PSC estan obertes a la ciutadania, cosa que vol dir que el total de possibles votants devia estar per sobre de les 150.000 persones. Bé, ja es veu que ha votat poca gent i, el que fa més pena, és que estan contents perquè han triat el candidat mitjançant unes primàries que demostren l'obertura del partit cap a la societat.
És el mateix cas (però més exagerat) que el de les eleccions en què no hi ha gaire participació, cosa que es qualifica per part dels polítics electes, com una irresponsabilitat de la ciutadania i mai com una reacció a la seva tasca (la dels polítics electes). Però analitzem les xifres:
Si hi ha una participació del 50% i el partit que guanya ho fa perquè ha obtingut el 40% dels vots (que són molts) resulta que, en realitat, només ha obtingut el 20% dels vots possibles... Ja es veu que és una majoria una mica esquifida. Passem-ho a quantitats més abastables: de cada 10 votants, només 5 van a votar i d'aquests menys de la meitat vota pel guanyador; exactament, 2.
Esclar, després de cada elecció amb poca participació, els polítics electes repeteixen "Caldrà fer alguna cosa perquè la gent torni a interessar-se per la política", però passen els quatre anys de la legislatura i no es fa res. Evidentment, per què cal fer alguna cosa si tant si hi ha molta participació com si n'hi ha poca, ells són elegits igual!
Potser es podria calcular el nombre de vots necessaris per a obtenir un escó a partir del cens i repartir-los a partir d'aquesta xifra. Podria passar que el Parlament quedés mig buit. Això seria un problema? No ho sembla; només cal recordar el paper dels portaveus dels partits en el parlament ("si aixeco un dit, votem 'no'; si n'aixeco 2, votem 'sí'; si n'aixeco 3, ens abstenim") i la cosa de la disciplina de vot.
Reflexionem-hi! Ens estalviaríem molta pasta.
Després ens escandalitzarem de la pujada de formacions (m'estalvio adjectius) com ara Vox, UPyD o C's. Aquestes formacions aprofiten el desencant de la població que, a més, en aquests temps se sobredimensiona per efecte de la crisi, per llençar missatges enganyosos de regeneració amanits amb qualificatius populistes que acaben d'enfonsar la poca confiança que alguns tenen en "la classe política" (expressió d'allò més desgraciada, perquè marca una separació entre els polítics i la societat que, si existeix, no hauria d'existir).
Ho deixo aquí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada