El link a la notícia
El resum: Dues adolescents (13 anys), a França, van tractar per SMS com matar la família d'una d'elles. És greu.
Però, és greu? Potser era un joc (no en tinc més dades), la qual cosa ja és greu: no s'acostuma a jugar a matar la família, esclar que hi ha tants jocs de matar ara corrent pel món...
Són dues menes de gravetat ben diferents: la penal i la moral.
Sobre la gravetat penal (i les seves conseqüències), està investigant la justícia; però, com les escatiran, les causes del fet? Una hipòtesi que se sospesa és que els pares maltractessin la noia (hi ha testimonis que ho neguen), però, aleshores, el germà, què hi pinta en la trama? I, a més, com ho sabran? I si no troben res? El qüestionari per ell mateix ja farà prou mal a la família, afegit al que deuen sentir ja en pensar que la seva filla ha planejat matar-los i voler saber-ne els motius. Han investigat el comportament de les noies a l'escola i con correspon a cap dels patrons de possibles homicides. Una tenia tendències una mica gòtiques... Una cosa on agafar-se, els policies deuen estar contents, ja tenen un possible fil... Però és tan feble...
I la còmplice? I la família de la còmplice? Això és tot un tema que no sóc capaç de racionalitzar.
La gravetat moral és el que deuen estar sospesant els pares i el que haurien de meditar els educadors i tots, en general. Què hem fet perquè se'ls pugui acudir això? i (tema menor, però no trivial) perquè s'ho comuniquin per SMS? No confabulaven amagades en un pis abandonat. Feien servir un mitjà tan poc privat com l'SMS!
L'aparició dels mitjans de comunicació tan accessibles i fàcils ens donen a tots plegats una falsa sensació d'intimitat que fa que ens expliquem coses pel mòbil que mai de la vida se'ns hauria passat pel cap de dir pel carrer. Qui no ha sentit converses pujades de to entre els dos membres d'una parella a l'autobús? (un al'autobús, l'altre a l'altra banda de les ones). Penseu per un moment si havíeu sentit abans converses similars "boca-orella" en el mateix entorn...
No farem sang amb els jocs, perquè és un argument que s'ha fet servir tantes vegades per a explicar comportaments violents (i s'ha rebatut tantes vegades) i crec que no s'aguanta. Però sí que vull dir una cosa: és tan fàcil tot en el món virtual i té tan poques conseqüències. Evidentment, no és culpa dels jocs, només faltaria. Cal educar en les noves realitats. Està el sistema educatiu al cas dels canvis? Estem els pares al cas dels canvis? Els nostres fills hi conviuen... Els ensenyem a jugar a pilota, a l'oca, a... Però els ensenyem a conviure amb els videojocs o els deixem que s'ho facin sols perquè "ui, jo no sé de què va això".
D'això en sortirà una pel·lícula, ho pairem i no en parlarem més fins que es torni a produir. Caldria fer-hi unes voltetes...
El resum: Dues adolescents (13 anys), a França, van tractar per SMS com matar la família d'una d'elles. És greu.
Però, és greu? Potser era un joc (no en tinc més dades), la qual cosa ja és greu: no s'acostuma a jugar a matar la família, esclar que hi ha tants jocs de matar ara corrent pel món...Són dues menes de gravetat ben diferents: la penal i la moral.
Sobre la gravetat penal (i les seves conseqüències), està investigant la justícia; però, com les escatiran, les causes del fet? Una hipòtesi que se sospesa és que els pares maltractessin la noia (hi ha testimonis que ho neguen), però, aleshores, el germà, què hi pinta en la trama? I, a més, com ho sabran? I si no troben res? El qüestionari per ell mateix ja farà prou mal a la família, afegit al que deuen sentir ja en pensar que la seva filla ha planejat matar-los i voler saber-ne els motius. Han investigat el comportament de les noies a l'escola i con correspon a cap dels patrons de possibles homicides. Una tenia tendències una mica gòtiques... Una cosa on agafar-se, els policies deuen estar contents, ja tenen un possible fil... Però és tan feble...
I la còmplice? I la família de la còmplice? Això és tot un tema que no sóc capaç de racionalitzar.
La gravetat moral és el que deuen estar sospesant els pares i el que haurien de meditar els educadors i tots, en general. Què hem fet perquè se'ls pugui acudir això? i (tema menor, però no trivial) perquè s'ho comuniquin per SMS? No confabulaven amagades en un pis abandonat. Feien servir un mitjà tan poc privat com l'SMS!
L'aparició dels mitjans de comunicació tan accessibles i fàcils ens donen a tots plegats una falsa sensació d'intimitat que fa que ens expliquem coses pel mòbil que mai de la vida se'ns hauria passat pel cap de dir pel carrer. Qui no ha sentit converses pujades de to entre els dos membres d'una parella a l'autobús? (un al'autobús, l'altre a l'altra banda de les ones). Penseu per un moment si havíeu sentit abans converses similars "boca-orella" en el mateix entorn...
No farem sang amb els jocs, perquè és un argument que s'ha fet servir tantes vegades per a explicar comportaments violents (i s'ha rebatut tantes vegades) i crec que no s'aguanta. Però sí que vull dir una cosa: és tan fàcil tot en el món virtual i té tan poques conseqüències. Evidentment, no és culpa dels jocs, només faltaria. Cal educar en les noves realitats. Està el sistema educatiu al cas dels canvis? Estem els pares al cas dels canvis? Els nostres fills hi conviuen... Els ensenyem a jugar a pilota, a l'oca, a... Però els ensenyem a conviure amb els videojocs o els deixem que s'ho facin sols perquè "ui, jo no sé de què va això".
D'això en sortirà una pel·lícula, ho pairem i no en parlarem més fins que es torni a produir. Caldria fer-hi unes voltetes...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada