El dia 25 de setembre es va celebrar lloc el III seminari "Els reptes de l'edició digital" que organitza la UOC. En breu a l'enllaç a la pàgina del seminari hi haurà l'enregistrament de les ponències i taules rodones i material divers que s'hi va exposar.
Al fil del que s'hi va exposar, deixo unes reflexions que reprenen el que ja vaig comentar en el blog fa temps aquí i aquí).
La ponència del professor Cordón "la construcció del lector social" defensava diversos punts que caldria puntualitzar:
"Les noves tecnologies han propiciat l'aparició del lector social i que com més domini tenim de les tecnologies, més fàcil és socialitzar les lectures". Crec que el lector social ha existit sempre, però ara socialitzar sense límits és més fàcil; tan fàcil que qualsevol persona pot escriure recomanacions i crítiques de lectures i posar-les a l'abast de tothom en un clic. Evidentment, abans no es podia fer així. Si no eres d'un club de lectura (que també n'hi havia), l'expansió d'aquestes lectures es basava exclusivament en el boca-orella
"La pantalla element mediador entre el text i el lector". Cert, però tampoc és una novetat. El llibre ja és un element mediador i, en el seu moment, també va ser una tecnologia innovadora. Em va semblar curiós que, en la ponència de la tarda, Adriaan Van Der Weel deia sobre el mateix tema que llegir llibres era una cosa intuïtiva i crec que tampoc no és del tot cert. Potser ara sí que ho és, però és per una qüestió cultural: fa molt anys que llegim llibres i ara ens sembla el més normal del món, però penseu en els nens petits quan escriuen: si una paraula no els hi cap en una línia, tallen per on els convé i segueixen a la línia de sota, immediatament a sota d'on han acabat la línia anterior, i en sentit contrari! Cal educar-los i convence'ls que segueixin la paraula al començament de la línia (de la partició de paraules, millor no en parlem). I el començament de les línies el tenim a l'esquerra, els occidentals, però a orient la cosa funciona d'una altra manera...
Recordeu el vídeo que, des de l'humor, explicava el pas dels rotlles als llibres fent-lo paral·lel a l'ús d'un editor de textos informàtic?
"A cada lectura comencem de zero, cosa que implica esforç". La lectura implica esforç, cada lectura és nova, però afrontem cada nou llibre amb el bagatge de les lectures prèvies que hem fet. Sí que hem de fer un esforç nou en cada lectura, però no podem obviar l'experiència prèvia que, pel cap baix, ens serveix per saber com hem d'entrar en la lectura i ens dóna alguna informació prèvia sobre l'autor, el seu estil, el vocabulari que hi trobarem...
"La lectura competeix amb moltes altres activitats en la tasca de captar l'atenció de les persones i, actualment, moltes d'aquestes activitats comparteixen espai amb l'objecte font de la lectura: la pantalla". Molt encertada explicació de la dispersió del lector actual, el gran quid de la crítica que fan de les noves tecnologies els sectors més reticents al canvi. Nosaltres, els que ens hem educat en el paper, estem acostumats a començar les lectures des del començament i acabar-les al final del llibre. Estem acostumats a tancar-nos en el llibre que llegim i, tant com puguem, prescindir de la realitat que ens envolta. Cert, però només per al cas dels llibres. Penseu en els diaris (que encara se'n fan en paper!). Prou que cuiden la maquetació de la pàgina de tancament i de les darreres pàgines, que acostumen a dur les informacions de servei. Per què ho fan? Perquè saben que molts lectors comencen a fullejar-los pel final per fer un cop d'ull a l'agenda, a la programació televisiva i de ràdio i, després, ja passen a les seccions que els interessen. Els diaris no es llegeixen de començament a final (el meu avi ho feia: llegia cada dia "la Vanguardia" i "El Correo Catalán", de la pàgina 1 a la n, però no conec ningú més que ho faci...), no crec que els hagin pensat així, potser són el primer producte "paradigital" amb les limitacions pròpies del format.
El nou lector no fa lectures lineals, comença per un punt, però no sap mai on acabarà si visita tots els enllaços que se li van presentant (o que tria visitar, segons la seva curiositat). Això és el corol·lari de la frase "llegir en paper és intuïtiu i ara tot canvia" que va dir Adriaan Van Der Weel. Glossem-la.
Aquesta és la nova lectura i aquesta hauria de ser la bruíxola de la nova manera de formar: dotar els lectors de criteris per saber què visitar i valorar/validar les informacions rebudes (allò del mar sense límits en contraposició al riu). És clar que no sabem quan acabem de llegir perquè la formació no s'acaba mai: al fil d'un tema sorgeixen molts d'altres de paral·lels o concomitants que poden excitar la nostra curiositat i hem d'estar educats per poder triar què visitem i, sobre tot, on volem anar a parar, perquè sembla evident que quan comencem a fer alguna cosa (llegir, per exemple) ho fem amb una intenció i, tot i que puguem canviar d'objectiu en qualsevol moment, n'hem de tenir un definit d'inici. Aquesta definició farà que els lectors digitals deixin de ser titllats de "tastaolletes": no engeguem a l'atzar, ho fem amb un objectiu i, en tot cas, canviem d'objectiu durant l'acció. Fins aquí, l'acte lector no és lluny de l'experiència amb els llibres; una mica més ric perquè et permet accedir a informacions complementàries sense més esforç (la qual cosa, segons com es miri, pot ser una font de distraccions, però cal educació).
El fet diferencial és que les activitats lúdiques (o no) que competeixen per captar l'atenció del lector ara són en el mateix aparell que ens proporciona la lectura. Molt bé, i? Crec que de la mateixa manera que hem après a concentrar-nos davant d'un llibre (o d'un llibre i una llibreta per prendre'n notes), podem aprendre a fer-ho davant d'una pantalla que ens ofereix múltiples possibilitats per complementar la lectura (o per distreure'ns-en)
El professor Cordón va acabar la seva intervenció amb una iniciativa, Future library, que sonava a distòpia a l'estil de Fahrenheit 451: planten un bosc per a produir el paper que ha de servir per a imprimir els llibres els manuscrits dels quals s'aniran guardant fins d'aquí a 100 anys, quan començarà a confeccionar-se la biblioteca. També guarden una impremta per si de cas... Un final que posava un punt de color per a suavitzar el futur negre que tants gurús han augurat als llibres en paper.
Copiant-ne l'estil, us proposo per a acabar aquest apunt un vídeo de Youtube que va fer fortuna fa un temps i que encara em sembla divertit (i interessant).
Un postfaci amb dues dades que em van xocar:
Al fil del que s'hi va exposar, deixo unes reflexions que reprenen el que ja vaig comentar en el blog fa temps aquí i aquí).
La ponència del professor Cordón "la construcció del lector social" defensava diversos punts que caldria puntualitzar:
"Les noves tecnologies han propiciat l'aparició del lector social i que com més domini tenim de les tecnologies, més fàcil és socialitzar les lectures". Crec que el lector social ha existit sempre, però ara socialitzar sense límits és més fàcil; tan fàcil que qualsevol persona pot escriure recomanacions i crítiques de lectures i posar-les a l'abast de tothom en un clic. Evidentment, abans no es podia fer així. Si no eres d'un club de lectura (que també n'hi havia), l'expansió d'aquestes lectures es basava exclusivament en el boca-orella
"La pantalla element mediador entre el text i el lector". Cert, però tampoc és una novetat. El llibre ja és un element mediador i, en el seu moment, també va ser una tecnologia innovadora. Em va semblar curiós que, en la ponència de la tarda, Adriaan Van Der Weel deia sobre el mateix tema que llegir llibres era una cosa intuïtiva i crec que tampoc no és del tot cert. Potser ara sí que ho és, però és per una qüestió cultural: fa molt anys que llegim llibres i ara ens sembla el més normal del món, però penseu en els nens petits quan escriuen: si una paraula no els hi cap en una línia, tallen per on els convé i segueixen a la línia de sota, immediatament a sota d'on han acabat la línia anterior, i en sentit contrari! Cal educar-los i convence'ls que segueixin la paraula al començament de la línia (de la partició de paraules, millor no en parlem). I el començament de les línies el tenim a l'esquerra, els occidentals, però a orient la cosa funciona d'una altra manera...
Recordeu el vídeo que, des de l'humor, explicava el pas dels rotlles als llibres fent-lo paral·lel a l'ús d'un editor de textos informàtic?
"A cada lectura comencem de zero, cosa que implica esforç". La lectura implica esforç, cada lectura és nova, però afrontem cada nou llibre amb el bagatge de les lectures prèvies que hem fet. Sí que hem de fer un esforç nou en cada lectura, però no podem obviar l'experiència prèvia que, pel cap baix, ens serveix per saber com hem d'entrar en la lectura i ens dóna alguna informació prèvia sobre l'autor, el seu estil, el vocabulari que hi trobarem...
"La lectura competeix amb moltes altres activitats en la tasca de captar l'atenció de les persones i, actualment, moltes d'aquestes activitats comparteixen espai amb l'objecte font de la lectura: la pantalla". Molt encertada explicació de la dispersió del lector actual, el gran quid de la crítica que fan de les noves tecnologies els sectors més reticents al canvi. Nosaltres, els que ens hem educat en el paper, estem acostumats a començar les lectures des del començament i acabar-les al final del llibre. Estem acostumats a tancar-nos en el llibre que llegim i, tant com puguem, prescindir de la realitat que ens envolta. Cert, però només per al cas dels llibres. Penseu en els diaris (que encara se'n fan en paper!). Prou que cuiden la maquetació de la pàgina de tancament i de les darreres pàgines, que acostumen a dur les informacions de servei. Per què ho fan? Perquè saben que molts lectors comencen a fullejar-los pel final per fer un cop d'ull a l'agenda, a la programació televisiva i de ràdio i, després, ja passen a les seccions que els interessen. Els diaris no es llegeixen de començament a final (el meu avi ho feia: llegia cada dia "la Vanguardia" i "El Correo Catalán", de la pàgina 1 a la n, però no conec ningú més que ho faci...), no crec que els hagin pensat així, potser són el primer producte "paradigital" amb les limitacions pròpies del format.
El nou lector no fa lectures lineals, comença per un punt, però no sap mai on acabarà si visita tots els enllaços que se li van presentant (o que tria visitar, segons la seva curiositat). Això és el corol·lari de la frase "llegir en paper és intuïtiu i ara tot canvia" que va dir Adriaan Van Der Weel. Glossem-la.
Aquesta és la nova lectura i aquesta hauria de ser la bruíxola de la nova manera de formar: dotar els lectors de criteris per saber què visitar i valorar/validar les informacions rebudes (allò del mar sense límits en contraposició al riu). És clar que no sabem quan acabem de llegir perquè la formació no s'acaba mai: al fil d'un tema sorgeixen molts d'altres de paral·lels o concomitants que poden excitar la nostra curiositat i hem d'estar educats per poder triar què visitem i, sobre tot, on volem anar a parar, perquè sembla evident que quan comencem a fer alguna cosa (llegir, per exemple) ho fem amb una intenció i, tot i que puguem canviar d'objectiu en qualsevol moment, n'hem de tenir un definit d'inici. Aquesta definició farà que els lectors digitals deixin de ser titllats de "tastaolletes": no engeguem a l'atzar, ho fem amb un objectiu i, en tot cas, canviem d'objectiu durant l'acció. Fins aquí, l'acte lector no és lluny de l'experiència amb els llibres; una mica més ric perquè et permet accedir a informacions complementàries sense més esforç (la qual cosa, segons com es miri, pot ser una font de distraccions, però cal educació).
El fet diferencial és que les activitats lúdiques (o no) que competeixen per captar l'atenció del lector ara són en el mateix aparell que ens proporciona la lectura. Molt bé, i? Crec que de la mateixa manera que hem après a concentrar-nos davant d'un llibre (o d'un llibre i una llibreta per prendre'n notes), podem aprendre a fer-ho davant d'una pantalla que ens ofereix múltiples possibilitats per complementar la lectura (o per distreure'ns-en)
El professor Cordón va acabar la seva intervenció amb una iniciativa, Future library, que sonava a distòpia a l'estil de Fahrenheit 451: planten un bosc per a produir el paper que ha de servir per a imprimir els llibres els manuscrits dels quals s'aniran guardant fins d'aquí a 100 anys, quan començarà a confeccionar-se la biblioteca. També guarden una impremta per si de cas... Un final que posava un punt de color per a suavitzar el futur negre que tants gurús han augurat als llibres en paper.
Copiant-ne l'estil, us proposo per a acabar aquest apunt un vídeo de Youtube que va fer fortuna fa un temps i que encara em sembla divertit (i interessant).
Un postfaci amb dues dades que em van xocar:
- Es considera "lector intensiu" qui llegeix més de 10/12 llibres l'any.
- La UNESCO no qualifica de llibre els impresos de menys de 48 pàgines i de més de (no ho recordo exactament i no vaig anotar la xifra) 500.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada