No sé què ha canviat substancialment
entre la consulta no referendària d'abans a la consulta d'ara. Segur
que hi ha matisos que se m'escapen perquè no sóc jurista ni
politòleg.
Ara, el que sí que ha quedat clar és
que els catalans hem proposat tots els camins legals i polítics
possibles i plausibles, i que el govern d'Espanya els ha prohibits
tots!
Ara som on sembla que tothom sabia que
seríem just abans del 9N. Això estava tot previst? Si és així,
com diuen alguns entesos, la política catalana ha fet un ple: ha fet
palès davant del món que Espanya té molts dèficits democràtics,
ha fet dir en veu alta al govern d'Espanya que no volen que votem i
els ha posat en un dilema complicat, han de prohibir, o no, una
consulta que tothom qualifica com de fireta?
Si la permeten, els catalans podrem
expressar la nostra opinió, cosa que sembla que no els fa gràcia.
Si la prohibeixen, han de donar algun argument, i no poden acudir al
TC. Poden adduir que no ofereix prou garanties democràtiques, però
aleshores algú els podrà dir que la convocatòria amb garanties era
la que van prohibir abans. Un trist paper.
El 9N, consulta de fireta? Cal
menystenir-la així? Si nosaltres mateixos li restem importància,
ens animarem a participar-hi? Si no hi ha participació, algú creurà
que ens prenem seriosament el procés?, podrem presentar-ne els
resultats a la comunitat internacional perquè ens avalin?... Penseu
que en els mitjans internacionals, la BBC, en diuen "Catalan
leader defies Spain on independence vote". Potser que ens ho
creguem una mica. Potser sóc ingenu, però vull pensar que algú hi
ha reflexionat abans de proposar aquesta solució. I no crec que hagi
estat fàcil, perquè sembla molt un suïcidi polític: el pas
següent ha de ser necessàriament unes eleccions (avançades,
gairebé segur) plebiscitàries que legitimin (encara més, perquè
la resta de vies hauran estat explorades i prohibides, i la comunitat
internacional en serà plenament conscient) el Parlament a declarar
la independència. I en aquestes eleccions molts líders actuals hi
arribaran "Quemados por el sol" (com deia el títol de la
pel·lícula de Nikita
Mijalkov).
Si
votem i ho fem en massa, els polítics sabran amb què compten. Fins
ara tot són conjectures i tots pensem que el suport al Sí/Sí serà
majoritari, però... Votant és com se saben les coses. I pensant en
la votació algú em deia avui "espero que algú hagi pensat en
visitar ancians, no ens passi com a Escòcia". Doncs això.
Si
votem, i fem que la comunitat internacional ho supervisi, el resultat
(no vinculant i tot el que vulguem) tindrà pes. No sé si
internacionalment es diferencia gaire el que passa aquí del que va
passar a Escòcia (en termes de legitimitat democràtica, vull dir).
Si
votem, i guanya el Sí/Sí, els nostres polítics hauran de deixar de
pensar en les seves cadires i s'hauran de dedicar a aplanar el camí
per fer el que hem decidit que volem. Bé, potser ho faran per
assegurar-se noves cadires... És el que té el sistema de partits.
Sigui com sigui, la votació haurà de fer caure moltes màscares.
I,
com ja ha dit molta gent, caldrà triar amb molta cura el moment en
què hem de trencar la legalitat espanyola, perquè només ho podrem
fer una vegada i haurà de ser la bona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada