Ciutat Morta (el debat al puntcat)

Una consideració inicial.

Ahir vaig mirar el punt.cat per segona vegada. La primera vegada em vaig dir que no hi tornaria perquè els passeigs de la presentadora em feien posar nerviós. Ahir, el tema em va empènyer a mirar-lo i vaig pensar que amb Twitter al costat, podria resistir, però se'm va acabar la bateria a mig programa...

Mentre presentaven els convidats, com habitualment, vaig fer-me un mapa mental de quin paper havia de jugar cadascú:

• Mariana Huidobro, mare d'un inculpat: la concessió lacrimògena.
• Xavier Artigas, codirector del reportatge: la defensa del punt de vista parcial ("és un reportatge de denúncia, per això poem l'accent en les irregularitats; volem que es reobri el cas")
• Carles Martí, regidor de Ciutat Vella en el moment dels fets: el cap de turc de l’equip consistorial del moment disposat a entomar quanta crítica li plogués.
• Vicent Sanchis: amb el doble paper de director de l’Avui en el moment dels fets (disposat a entonar el mea culpa per no haver fet prou atenció a les irregularitats) i periodista de prestigi que podia valorar adequadament la tasca d’investigació dels directors del documental.
• Joaquim Forn, actual primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament: convidat de pedra, prendrà notes del que diguin i assumirà el protagonisme de "salvador" perquè ha demanat la reobertura del cas.
• Jaume Asens, observador durant el judici que n’ha denunciat les irregularitats repetidament: ferm en el seu paper de denúcia.
• Josep Antoni Rodríguez, un jutge per la democràcia: avaluador de la gravetat de les irregularitats.
• Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB: argumentació legal de les intervencions.
• Marcos González, representant de la Guàrdia Urbana: defensa corporativa conscient de la feblesa de qualsevol argument que pogués aportar al debat.

Oh, sorpresa! Gairebé tots els autors se surten del paper!

• Mariana Huidobro va exposar fets i actuacions sense fer judicis de valor i va fer molt evident l'aviciament del procés. Carregada amb un munt de papers molt treballats (estaven plens de post-its) va intentar documentar tot el que va dir (no li van donar gaire espai) i va referir actuacions seves que no han estat mai ateses. Un to molt calmat, atès el seu parentiu i la seva procedència (qui millor que ella per parlar de repressió policial essent, com és, xilena!)
• Xavier Artigas. Aquest va complir el paper que jo li havia adjudicat. Molt correcte en les formes, va defensar adequadament el seu treball i va aportar dades al debat per tal d'ajudar a reobrir el cas. Molt interessants les referents a la brutalitat policial. Va aconseguir no alterar-se gairebé en cap moment tot i les esbroncades de Sanchis i Marcos González.
• Carles Martí va engegar el debat atacant i defensant coses inversemblants. Crec que tots els assistents devien quedar en estat de xoc en sentir-lo. "Vam netejar com sempre després de manifestacions en la via pública per facilitar el retorn a la normalitat dels veïns al més aviat possible". No se sap qui ho va ordenar (és el protocol), tot es va fer bé (segons els protocols). Cap nom, cap assumpció de responsabilitat... I tot amb una cara de "per què em pregunteu a mi això?" que encara no he paït.
• Vicent Sanchis va començar la seva intervenció arremetent contra el documental amb una virulència inusitada, cap referència al paper de la premsa durant els fets i un posat omniscient, com de catedràtic emèrit avaluant el treball d'un alumne de primer de carrera: "trinxem-ho tot, que el nano espavili!".
• Joaquim Forn va baixar a l'arena sense cap necessitat defensant "el que està escrit" com si fos paraula de Déu amb una convicció forçada que el traïa manta vegades.
• Jaume Asens no es va moure del guió. Va remarcar que moltes coses es van fer malament, que era massa evident que s'havia actuat per tenir una solució immediata, per demostrar contundència i efectivitat davant d'uns fets tan greus.
• Josep Antoni Rodríguez va intentar apujar el nivell del debat, i portar-lo al seu camp, i parlar de deficiències de la justícia en general. Amb calma va subratllar aspectes tècnics que mostraven deficiències. Les seves aportacions van ser molt útils per esvair el fantasma de la conxorxa que alguns intentaven fer planar sobre el debat: va intentar demostrar que els defectes del procés eren comuns a molts altres processos.
• Joan Queralt amb posat de bisbe cofoi va complir amb el que jo esperava d'ell. Va imposar la seva autoritat, va aportar arguments legals de pes, va obrir camins possibles per a la reobertura del cas i va reblar l'actuació amb un "només demano que es compleixin les lleis, deixin estar els protocols" i  un "engegui una investigació interna" dirigida a Joaquim Forn que aquest va semblar que no sentia... Impagable el moment d'explicar la cosa de la pedra!
• La cirereta del debat va ser les intervencions de Marcos González (permeteu-me ser cruel), una mena de Torrente que es pensava que era Belén Esteban a Sálvame. No m'he recuperat de la impressió que em va causar aquest home! Groller, corporativista fins a l'extrem del ridícul, mancat completament d'empatia, agressiu... Torrente! Una frase que em va quedar "En Ciudad Vella hemos hecho diesmil deligencias" i no recordo quantes denúncies va dir que havien tingut. Un funcionari municipal des de fa 36 anys! I va dir aquesta frase quan van presentar dades d'Amnistia internacional i de la Unió Europea sobre la brutalitat policial a Barcelona (la Guàrdia Urbana de Barcelona té més denúncies per maltractament a presoners que la Guardia Civil a tot l'estat). Impresentable la deslegitimació que va fer de l'exsergent que ha denunciat aquesta brutalitat, impresentable la seva manera d'interrompre i la seva manca d'argumentació... Si reacciona així a la televisió... ("no hase falta desir nada más").

Deixem-ho aquí...

Alguns aspectes que em va semblar que s'haurien d'haver tractat en el debat:

• Com és que es va encarregar la investigació d'una agressió al mateix cos policial a què pertanyia l'agredit? És molt arriscat, és molt fàcil caure en la temptació de "solucionem-ho ja que això és greu".
• Quins metges van certificar les lesions dels detinguts abans de la detenció? Pensem que aquesta certificació va justificar que no es parlés de maltractaments.
• Quin paper va tenir la premsa? Va investigar els fets? Ok, no parlem de El Periodico. La portada del dia següent al debat, matisada a l'edició digital (vergonya?) no es pot qualificar sense insultar.
• Per què van detenir la Patrícia Heras?