Evasors fiscals

De l'oportunitat i el que s'ha perdonat amb l'amnistia fiscal no cal que parlem perquè tots tenim un límit i segur que, pel que fa al tema fiscal, ja hi som molt a prop.

Vull parlar de la petició dels advocats dels amnistiats (suposo que no tots i no de tots, però no ho sé) que diuen que no es facin públics els noms dels seus clients, que tenen dret a conservar la intimitat, que algú podria pensar que estan en el mateix cas que Rato (penso que qui va parlar a la ràdio va dir-ne el nom) i que els diners amnistiats als seus clients no procedien de cap acte delictiu.

Doncs perfecte! Eren uns diners presumptament nets. El ministeri d'hisenda ja es dedicarà a esbrinar-ho. O que es pensaven aquests senyors que, havent reconegut que tenen diners fora, havent ofert les seves dades al ministeri, havent-se aprofitat d'unes condicions d'amiguisme al·lucinants, no se'ls investigaria? Que la presència dels seus amics en el poder seria eterna?

"Així paga Roma els traïdors!" Amb aquell tonet respectuós que el caracteritza, el ministre va anunciar que faria públic el nom dels amnistiats. I jo me n'alegro. I no perquè pensi que l'origen d'aquests diners és il·lícit (que ja he dit que ho esbrinarà el ministeri, espero), perquè crec que tots els que hem hagut de fer-nos càrrec de la part de la despesa pública (i no entrem en el fet que no la gaudim tots al mateix nivell dins l'estat espanyol) que ells s'han negat a sufragar, tenim dret a saber qui ens ha fet perdre poder adquisitiu durant tant de temps i de manera acumulada. Tenim dret a saber qui són per si de cas algú d'ells té la temptació de donar-nos lliçons de patriotisme (alguns dels que ja coneixem ho han fet).

Encara em resisteixo a repassar els comptes: no vull saber quant se'ls ha perdonat (quant els hem perdonat, que hisenda som tots!); només vull recordar que el ministeri va haver de fer dues ofertes perquè aquests subjectes que tenen tants de drets es decidissin a acollir-s'hi a l'amnistia!

Només vull portat a aquest apunt el cas del banquer modèlic que va declarar tenir 2.000.000.000 € (tants de zeros fan feredat, costen de llegir!) en un compte a Suïssa (no va parlar de sucursals del seu banc a paradisos fiscals). I era tan bon home... però ja és mort. I lluint "Marca España" pel món mundial. I apuntalant la monarquia (vaig llegir que havia pagat el viatge de noces dels reis actuals, però no ho puc corroborar). I engrandint el seu banc modèlicament.

Recordem el cas del senyor que no va tenir temps de regularitzar la seva fortuna perquè estava enfeinat governant i que ha servit perquè les essències carpetovetòniques clavessin els ullals i fessin sang del "supuesto oasis catalán" i que va provocar una comissió d'investigació (tipus "senyoreta Pepis") que ja vam comentar en aquest blog.