L'altre dia algú va parlar a Twitter sobre bessons, i em va venir al cap un text que vaig llegir fa uns anys sobre el tema i, arrauxat que sóc, vaig dir "conec un text... Te'l buscaré!".
Mentre responia el tweet, la meva intuïció (que normalment funciona prou bé) em va fer veure el llibre: un recull de contes de Queneau publicat a Folio. Perfecte! Segons la gnoseologia (que en feia d'anys que no escrivia aquesta paraula!), la primera capbussada en la memòria és així. Tot en ordre.
En arribar a casa, després de complir les obligacions familiars, pujo a buscar el llibre. Directe cap al Queneau. Com que sóc un malalt i tinc els llibres ordenats alfabèticament*, la tasca no havia de ser complicada: arribar als prestatges de la "p" i la "q" i pimpam. Trec els tres volums "possibles" (i deixo el llibre següent horitzontal per poder-los recol·locar en acabat) i els examino sobre la taula.
Decepció, no trobo el text! Ara sí que s'ensorra tot l'edifici de la confiança en la meva memòria. Com pot ser? No és de Queneau? El llibre era prestat i no el tinc a casa? Quan falla la intuïció i he de bussejar en la memòria, tot es complica molt.
Amb els llibres a la mà, intento fer memòria i lentament començo a reviure el moment de llegir el llibre. El vaig llegir a casa, de nit. Els fulls estaven una mica esgrogueïts i feien l'olor típica d'humit dels llibres de butxaca de Folio quan es fan vells. Sé que el vaig portar a la feina i vaig fotocopiar les pàgines del conte per passar-les a un col·lega (cosa que em referma la intuïció que era un conte i no un fragment d'una novel·la). M'he vist forçant una mica el llom perquè la fotocòpia quedés llegible. Recordo comentant el llibre amb un cafè a mig matí i, fins i tot, recordo els comentaris "què fort el final! Se li ha anat una mica l'olla!". Per reblar el tema, l'endemà vaig escriure un email al meu col·lega (ja no treballa amb mi) i recordava haver llegit els fulls fotocopiats i que vam comentar el llibre, però no el va veure...
En resum, que pensava que la meva memòria funcionava de la perifèria al centre i, deu ser cosa de l'edat, s'ha quedat en la perifèria. Fins ara, era capaç de reconstruir situacions a partir de la música que havia sentit en el moment, o a partir d'una olor... Ara no he sigut capaç de recuperar el títol d'un llibre. És greu, doctor?
Aquesta nit faré una segona sessió de cacera a la biblioteca, però no sé per on començar. I això, vulguis no vulguis, fa por.
Renuncio! Tres intents, tres carabasses! Ara, un dia, mirant sense buscar, segur que ho trobo.
__________________________________________
* Sóc tan despistat que sempre em fa por no trobar les coses i les ordeno compulsivament. Tot i amb això, he perdut llibres. I no visc en un palau!
Mentre responia el tweet, la meva intuïció (que normalment funciona prou bé) em va fer veure el llibre: un recull de contes de Queneau publicat a Folio. Perfecte! Segons la gnoseologia (que en feia d'anys que no escrivia aquesta paraula!), la primera capbussada en la memòria és així. Tot en ordre.
En arribar a casa, després de complir les obligacions familiars, pujo a buscar el llibre. Directe cap al Queneau. Com que sóc un malalt i tinc els llibres ordenats alfabèticament*, la tasca no havia de ser complicada: arribar als prestatges de la "p" i la "q" i pimpam. Trec els tres volums "possibles" (i deixo el llibre següent horitzontal per poder-los recol·locar en acabat) i els examino sobre la taula.
Decepció, no trobo el text! Ara sí que s'ensorra tot l'edifici de la confiança en la meva memòria. Com pot ser? No és de Queneau? El llibre era prestat i no el tinc a casa? Quan falla la intuïció i he de bussejar en la memòria, tot es complica molt.
 |
| Pensar, com recordar, demana treball, esforç. |
Amb els llibres a la mà, intento fer memòria i lentament començo a reviure el moment de llegir el llibre. El vaig llegir a casa, de nit. Els fulls estaven una mica esgrogueïts i feien l'olor típica d'humit dels llibres de butxaca de Folio quan es fan vells. Sé que el vaig portar a la feina i vaig fotocopiar les pàgines del conte per passar-les a un col·lega (cosa que em referma la intuïció que era un conte i no un fragment d'una novel·la). M'he vist forçant una mica el llom perquè la fotocòpia quedés llegible. Recordo comentant el llibre amb un cafè a mig matí i, fins i tot, recordo els comentaris "què fort el final! Se li ha anat una mica l'olla!". Per reblar el tema, l'endemà vaig escriure un email al meu col·lega (ja no treballa amb mi) i recordava haver llegit els fulls fotocopiats i que vam comentar el llibre, però no el va veure...
En resum, que pensava que la meva memòria funcionava de la perifèria al centre i, deu ser cosa de l'edat, s'ha quedat en la perifèria. Fins ara, era capaç de reconstruir situacions a partir de la música que havia sentit en el moment, o a partir d'una olor... Ara no he sigut capaç de recuperar el títol d'un llibre. És greu, doctor?
Aquesta nit faré una segona sessió de cacera a la biblioteca, però no sé per on començar. I això, vulguis no vulguis, fa por.
Renuncio! Tres intents, tres carabasses! Ara, un dia, mirant sense buscar, segur que ho trobo.
__________________________________________
* Sóc tan despistat que sempre em fa por no trobar les coses i les ordeno compulsivament. Tot i amb això, he perdut llibres. I no visc en un palau!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada