El dies feliços

Això és el màxim d'ocupació de l'escenari i tota l'estona és ple!

Text: Samuel Beckett
Direcció: Sergi Belbel
Intèrprets:
   Òscar Molina (Willie)
   Emma Vilarasau (Winnie)
Teatre lliure (Gràcia)
19/06/15

No he sabut trobar el text complet de l'obra (al teatre no hi era) a internet* i tinc moltes ganes de llegir-lo. En part pel text en si i en part perquè no vaig entendre el canvi de la segona part. No el canvi d'escenari, que és fàcil de llegir com una volta de rosca més en les dificultats que l'autor fa afrontar la protagonista, no. Em refereixo cal canvi de vestuari de Willie sense que aquest canvi es correspongui a cap transformació del personatge**. En directe em va semblar gratuït i m'agradaria mirar les acotacions de Beckett (que tenen fama d'exhaustives) per mirar de comprendre-ho.


A banda d'això, que fins i tot pot ser una mala lectura o un "m'ho imaginava més gran", encara estic assaborint-ne el text i les interpretacions.

Com que he trigat tant a poder acabar aquesta nota, només destacaré una frase que es repeteix sovint durant l'obra: "Mentre em quedin les paraules" (no crec que sigui textual). A mi em va semblar que era el "leit motif" de l'obra: com a persones, la salvació la trobarem en les paraules. És una lectura molt personal, Winnie també es recolza en una rutina que procura mantenir inalterable, però ens ( i se) l'explica contínuament. I cada vegada que parla busca Willie per saber si la sent (penso que no l'importa que l'escolti). La felicitat, l'aparença de felicitat, el fet de no perdre el seny, de Winnie rau en aquesta frase: mentre pugui explicar què li passa, se sentirà persona.

Com a contrast, Willie gairebé no parla, és incapaç de dominar els seus instints (el passatge de la foto el vaig entendre així) i aquesta brutalització potser explicaria la seva obsessió per la pistola (per suïcidar-se) que Winnie ha de tenir amagada.

En algun comentari vaig llegir que Beckett va escriure aquesta obra per encàrrec; que li van demanar que escrivís una cosa divertida i li va sortir això. Sí que rius moltes estones, i la interpretació hi ajuda molt i molt, però vaig trobar que el text és molt cruel.

Em sap greu no haver acabat abans aquest apunt. L'obra ja no està en cartellera.

________________________________
* L'he trobat a Scribd. Traducció d'Isabel Huizi Castillo. A mi se m'ha fet molt feixuga de llegir
** Acabo de llegir en unes sparknotes que Beckett acotava que Willie anava vestit per matar o per anar a un funeral.