Dimarts, aprofitant que s'acabaven les vacances i que havíem de fer unes compres a Barcelona, vam passejar per la zona Passeig de Gràcia - Rambla de Catalunya - València - Diputació.
En una cantonada vaig fixar-me en una botiga de cosmètics sobretot pel nom (lleig, vaig pensar) i també perquè les dues dependentes eren a la porta, no hi havia cap client, amb aquell aire desenfeinat típic de les dependentes de franquícies amb locals petits en grans centres comercials que, tot s'ha de dir, em fa molta ràbia.
Vam passar pel davant i, com era d'esperar, no ens van fer cas i van seguir conversant alienes al món.
Un parell d'hores més tard, vam tornar a passar per davant de la botiga i el panorama havia canviat. tornaven a ser les dues a la porta, però tenien un aire més guerrer. Estaven atentes a la gent que passava per davant de la botiga i, després m'hi vaig fixar, duien uns sobrets a les mans. Evidentment, van atacar la meva dona amb un sobret de "tònic facial" i un "si vol passar a la botiga...". Pensava que, com habitualment, la D. no en faria cas i vaig seguir caminant (amb mi no parlaven), però vaig veure que "les nenes" feien cap a la botiga i el meu fill (que m'estava explicant alguna cosa, com sempre) i jo vam girar cua.
En una cantonada vaig fixar-me en una botiga de cosmètics sobretot pel nom (lleig, vaig pensar) i també perquè les dues dependentes eren a la porta, no hi havia cap client, amb aquell aire desenfeinat típic de les dependentes de franquícies amb locals petits en grans centres comercials que, tot s'ha de dir, em fa molta ràbia.
Vam passar pel davant i, com era d'esperar, no ens van fer cas i van seguir conversant alienes al món.
Un parell d'hores més tard, vam tornar a passar per davant de la botiga i el panorama havia canviat. tornaven a ser les dues a la porta, però tenien un aire més guerrer. Estaven atentes a la gent que passava per davant de la botiga i, després m'hi vaig fixar, duien uns sobrets a les mans. Evidentment, van atacar la meva dona amb un sobret de "tònic facial" i un "si vol passar a la botiga...". Pensava que, com habitualment, la D. no en faria cas i vaig seguir caminant (amb mi no parlaven), però vaig veure que "les nenes" feien cap a la botiga i el meu fill (que m'estava explicant alguna cosa, com sempre) i jo vam girar cua.
-- "Poden seure. Hi ha un sofà si no hi ha prou
cadires"
-- "Volen una mica d'aigua o de xampany, que
-- "Volen una mica d'aigua o de xampany, que
estem d'aniversari"
-- "No, gràcies"
-- "Veurà, senyora, aquest producte conté col·làgens
-- "No, gràcies"
-- "Veurà, senyora, aquest producte conté col·làgens
i... Es fa servir..."
Vaig entrar i sortir un parell de cops. mentrestant, les dependentes (tores dues: l'una parlava i l'altra aplicava el producte) feien una demostració a la D. de les virtuts de la cosa. Representa, pel que em va explicar després, que li van aplicar el producte en un ull (al voltant, evidentment) i li van posar un mirall al davant perquè pogués comparar els dos ulls i veiés com a l'ull amb producte les arrugues havien desaparegut.
Més explicacions de virtuts del producte, de components del producte i de l'origen dels components del producte fins arribar al moment culminant de la sessió: un flascó de la cosa costava 250 €... Que ens podia fer una rebaixa (no en sé els motius) si ens interessava i deixar-lo (crec que va dir) a meitat de preu.
-- "Moltes gràcies... No m'interessa... Adéu"
La part final (preu i comiat) me la vaig perdre. La D. és molt millor que jo per fer aquestes coses.
Unes reflexions que em van ocupar el viatge de tornada, després que m'expliquessin què va passar mentre era fora de la botiga:
Realment algú pot pensar que col·locarà una cosa de 250 € a un passavolant només pel fet de fer-ne una demostració?
Veient-me a mi (que se'm veu) sense pentinar (només em passo la pinta per tirar el cabell enrere en sortir de la dutxa), sense afaitar, amb pantalons curts i sandàlies pot pensar que som dels que gastem una quantitat com aquesta en cosmètics i que ho fem així, sense pensar, a la babalà?
No les formen en vendes, a les dependentes? Crec que si t'hi dediques, hauries de tenir una mena de "nas comercial" (que es pot adquirir) sobretot per no perdre temps en "lluites que no pots guanyar".
No són conscients que et sents estafat si, sense demanar res de res, t'ofereixen un descompte de gairebé el 50 % del preu que t'han dit d'entrada?
Notes
No sé si calia remarcar-ho, però les intervencions de les dependentes les he traduïdes lliurement del castellà.
No escric el nom de la botiga ni on és perquè no sé si es pot fer.
Vaig entrar i sortir un parell de cops. mentrestant, les dependentes (tores dues: l'una parlava i l'altra aplicava el producte) feien una demostració a la D. de les virtuts de la cosa. Representa, pel que em va explicar després, que li van aplicar el producte en un ull (al voltant, evidentment) i li van posar un mirall al davant perquè pogués comparar els dos ulls i veiés com a l'ull amb producte les arrugues havien desaparegut.
Més explicacions de virtuts del producte, de components del producte i de l'origen dels components del producte fins arribar al moment culminant de la sessió: un flascó de la cosa costava 250 €... Que ens podia fer una rebaixa (no en sé els motius) si ens interessava i deixar-lo (crec que va dir) a meitat de preu.
-- "Moltes gràcies... No m'interessa... Adéu"
La part final (preu i comiat) me la vaig perdre. La D. és molt millor que jo per fer aquestes coses.
Unes reflexions que em van ocupar el viatge de tornada, després que m'expliquessin què va passar mentre era fora de la botiga:
Realment algú pot pensar que col·locarà una cosa de 250 € a un passavolant només pel fet de fer-ne una demostració?
Veient-me a mi (que se'm veu) sense pentinar (només em passo la pinta per tirar el cabell enrere en sortir de la dutxa), sense afaitar, amb pantalons curts i sandàlies pot pensar que som dels que gastem una quantitat com aquesta en cosmètics i que ho fem així, sense pensar, a la babalà?
No les formen en vendes, a les dependentes? Crec que si t'hi dediques, hauries de tenir una mena de "nas comercial" (que es pot adquirir) sobretot per no perdre temps en "lluites que no pots guanyar".
No són conscients que et sents estafat si, sense demanar res de res, t'ofereixen un descompte de gairebé el 50 % del preu que t'han dit d'entrada?
Notes
No sé si calia remarcar-ho, però les intervencions de les dependentes les he traduïdes lliurement del castellà.
No escric el nom de la botiga ni on és perquè no sé si es pot fer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada