Donald Trump

La imatge que acompanya aquest paràgraf és potser la que millor representa la victòria de Donald Trump en les eleccions americanes (potser en paral·lel a la del personal de la Casablanca en la cerimònia de comiat/rebuda del president). Un home blanc (ara potser em passo de fer suposicions), amb pinta d'obrer del mig oest (no us recorda una mica el Jeff Bridges de "The Big Lebowski", fent un gest mig d'alegria mig de ràbia, més de ràbia que d'alegria, dedicat a tots nosaltres, als "altres".

"Mig alegria, mig ràbia" podria resumir-se en "revenja". Sembla que ha triomfat el vot dels descontents.

Mirant les dades de participació (entre el 50% i el 60% de la població) ja es veu que la tria entre Guatemala i Guatepeor no ha aconseguit mobilitzar el gruix de la població i Guatemala no ha il·lusionat els seus adeptes: el partit demòcrata ha perdut un munt de vots des de les darreres eleccions. Cosa que s'explica, en bona part, perquè Hillary Rodham Clinton no s'ha pogut treure de sobre el tuf de viure a l'empara del poder establert i perquè no ha generat cap discurs il·lusionant. Sembla que ha fet servir el nefast eslògan, no explícitament, del PSC: "si tu no hi vas, ells tornen" (mutatis mutandis). Evidentment, aquest discurs de la por és molt menys efectiu i potent que el de Donald Trump que, sota el "Make America great again" ha sabut prometre tot el que els desafavorits de la societat americana esperaven sentir: reflotar la indústria domèstica fent baixar les importacions, conservar (o augmentar) els llocs de feina per als nacionals limitant (o prohibint) la immigració, disminuir la despesa pública innecessària (innecessària…) per a proveir el país d'infraestructures…

La relativa sorpresa de la victòria de Trump, perquè crec que, en el fons del dons, tothom tenia por que això pogués passar, però no ho volia admetre, es pot explicar, en part perquè els analistes havien donat per fetes algunes conductes, crec que sense contrastar les suposicions amb la realitat. I, a més, a partir d'aquestes anàlisis, juntament amb la por que pogués ser veritat, ningú s'ha entretingut a estudiar què proposava Trump i com contrarestar-ho i ha semblat millor a la major part de la població actuar com si la victòria ja fos un fet i dedicar-se a criticar, ridiculitzar, el personatge. Anem a pams amb l'actuació dels analistes.

Per exemple, era recurrent la frase "el vot dels immigrants no pot anar a parar a la dreta (la dreta més dreta que la de H. R. C.) després del que Trump ha dit sobre ells" i s'acceptava com un a priori. Crec que, a més, han obviat que els immigrants que voten són els immigrants legals ("legals") i que, tot i que és cert que, tradicionalment, aquest vot l'havia guanyat el partit demòcrata, ara ha anat a parar als republicans ("tenim feines malpagades, però almenys, no ens les prendran els que vinguin sense papers i, per tant, amb menys pretensions de sou").

Un sac de vots, el "vot dels immigrats", que es tenia com a segur no s'ha treballat i això ha passat perquè ningú va baixar a comprovar si era un vot fidel i tampoc s'han analitzat les promeses de Trump en campanya (que pot complir o no) per veure com d'atractives eren per a ells.

En la mateixa línia, hem sentit a parlar del "vot llatí" i el vot llatí no és un vot. Hi ha molts vots llatins… Els mexicans, evidentment, estan en el sac dels immigrants que acabem de descriure; però, i els cubans?… Els cubans no hi tenen res a veure amb aquesta definició. Ells s'han sentit humiliats pel reconeixement tàcit que Obama ha fet del règim cubà que els va fer fora del seu país. Va ser un error que Obama s'acostés a Cuba? Evidentment, no. Potser ha estat una cosa de conjuntura: no hi ha hagut temps perquè els beneficis de l'acostament es fessin notoris i només s'ha vist el pas humiliant de reconèixer, al menys amb el gest, la legitimitat del règim cubà.

Els obrers que han vist com es perdien llocs de feina no ha vist cap avantatge en el suport que els artistes, els intel·lectuals (la "gauche divine", tenint en compte que l'esquerra, als Estats Units, s'assimilaria a una dreta civilitzada a Europa) han donat a la candidata demòcrata: què saben ells de les penúries que passem? Quines oportunitats ens ofereix una política exterior permissiva amb les importacions? On ens ha dut aquesta política en el passat? La seva percepció de la realitat socioeconòmica és que estan com estan perquè les importacions han enfonsat la indústria domèstica: ningú no pot competir amb els preus dels productes manufacturats a l'extrem orient o a l'Àfrica. Per posar un exemple que ha fet fortuna en els dies posteriors a les eleccions, de totes les sabatilles esportives "made in USA", l'única marca que encara té la producció als Estats Units és New Balance, la producció de la resta s'ha escampat pel món amb més o menys casos d'explotació infantil (que ara no vénen al cas).

I, per acabar, crec que hauríem deixar de parlar del "vot femení". No ho dic per aquestes eleccions en què ningú no ha entès (ni crec que ho puguem entendre mai) com és que alguna dona ha pogut votar Trump tot i les barbaritats que ha arribat a dir, també respecte de les dones. Ho dic en general. Què és el vot femení? Per molt que hi hagi que semblen convençuts que les dones de tot el món formen una unitat reprimida, deprimida, etc., no és cert! “Una dona un vot”. La simplificació és útil per a explicar la perpetuació dels esquemes patriarcals que les han mantingudes relegades a un paper secundari i no les ha deixades excel·lir mai. Però més enllà d'això el clixé no és útil. No serveix per a fer anàlisis de res i s'hauria d'anar abandonant perquè hi ha qui se'l creu i l'utilitza en les anàlisis de la realitat, cosa que desfigura els resultats obtinguts. Hi ha dones que han votat Trump. Esclar que n'hi ha! N'hi ha que han pensat, com la resta d'obrers descontents, que votar-lo les pot ser útil. N'hi ha que han pensat, com la resta d'immigrants legals amb feines precàries, que votar-lo els pot ser útil. N'hi ha que han pensat, com la resta de cubans descontents amb l'apropament EUA-Cuba, que votar-lo és un càstig als que l'han promogut. "Una dona un vot".

Segur que analistes més entesos faran anàlisis més aprofundides i encertades, però això m'ha estat útil per entendre una victòria electoral que, aliè com sóc a la realitat dels Estats Units, no m'esperava ateses les notícies que rebia. Perquè els comentaris entre col·legues de l'estil "t'imagines que guanya el paio aquest?" no tenien més recorregut (almenys, en el meu cercle).