El futbol com l'economia

Non abbiate paura. No penso parlar del sou dels futbolistes ni dels beneficis dels clubs ni de res escandalós. Avui (30/11/2016), en baixar del bus camí de la feina he vist, com cada dia, a la pantalla supergegant que tenen a cal Roures unes imatges de futbol i, com un llamp, m'ha vingut al cap un embull de conceptes: "futbol i economia… macroeconomia, microeconomia" i els he guardat en un calaixet del cervell esperant el moment de poder-los relacionar.

Anem-hi.

La macroeconomia, en general, sense entrar en detalls, s'entén; tot és lògic, tot hi està connectat: creix l'oferta, s'abaixa el preu; creix la demanda, s'apuja el preu. Hi ha molt d'atur, t'ofereixen pitjors condicions laborals. No tenen confiança en tu (com a estat, com a persona), t'encareixen el crèdit. I així tot. D'acord, això no és tot, però “els grans temes” no són difícils d'entendre.

En futbol, la mirada macro també el fa entenedor i agradable. Que si 4-3-3, 4-3-2-1, 4-4-2… Si els extrems (o els laterals, si corren molt) són capaços de fer "un-contra-un" i arribar a la cantonada, el camp s'eixampla"; si tens un jugador "entre línies", es molt difícil de frenar i pot obrir línies d’entrada en la defensa rival; si la defensa pot "pujar" la pilota amb garanties, dificultes les tasques defensives de l'equip rival; el paper de "l'home lliure", del "mig-centre"… Un cop domines el vocabulari, el vocabulari especialitzat (fins al ridícul) de les transmissions esportives, per no parlar de les cròniques postpartit d'alguns diaris en paper…, tot s'entén; i sentint la transmissió d’un partit per la ràdio, pots ser capaç de dibuixar la distribució dels jugadors en el camp sense haver de ser entrenador ni haver anat mai a classes de tècnica o tàctica futbolístiques.

Ara, quan baixem a la dimensió "micro", tot es complica. En tots dos camps!

La microeconomia, necessita l'ajut d'’altres ciències perquè ja ha d’explicar el comportament de les persones (que ja no són persones, són "consumidors" o "productors"… Com els objectes per a la física que tots són "mòbils") davant de l'oferta, la demanda, les fluctuacions del mercat, la competència… Per dir-ho ràpid, amb una dosi important de demagògia (model tertulià totòleg): "molt bé tot això del PIB i de l'IPC, però amb el que jo guanyo no tinc prou per mantenir la família i estalviar una mica". Totes les grans teories, que funcionen i se sustenten perfectament les unes a les altres, quan han de posar els peus a terra, topen amb les persones que ho "desdibuixen tot amb les seves particularitats", topen amb les empreses que, a banda del que diguin les teories, fan i desfan per a maximitzar els seus beneficis. I fixeu-vos que no he entrat, ni penso fer-ho, en temes morals o ètics…

Anem ara al futbol. Tota la tàctica, tan clara i tan fàcil d'entendre, se'n va en orris quan hi intervenen els jugadors. I amb això no vull dir que els jugadors es passin per l'arc de triomf les indicacions de l'entrenador. Quan per televisió ens ofereixen una visió zenital del camp, es pot comprovar que la seva posició en el camp respon fil per randa al previst. Si no fil per randa, sí aproximadament. Els jugadors fan el que poden, però la realitat és que tenen un altre equip al davant ocupant el mateix espai, amb un entrenador que també entén la tàctica de l'equip rival i que mira de contrarestar-la amb els seus jugadors tan bé com pot.

I el futbol no és una partida d'escacs! En els escacs, pots trobar llibres que preveuen el desenvolupament de partides molt i molt complexes, i facis el que facis com a jugador, sempre acabes fent una jugada de les que hi ha en algun llibre. En el futbol hi actuen persones amb reaccions imprevisibles: no crec que cap entrenador pugui planejar que un jugador, fart que un contrari el dribli cada vegada, li vanti un cop irracional fruit de la ràbia (condemnable, però explicable) i la impotència. No es pot preveure que un davanter en un còrner (la jugada més estudiable de totes: només dos o tres tocs de pilota) no podrà saltar dins de l'àrea perquè es produirà un episodi "Michel-Valderrama".

I,  evidentment, no podrà rematar com estava previst. I així tantes i tantes coses: qui pot muntar tàcticament un atac sobre aquella jugada inoblidable de Romário davant del Real Madrid a la frontal de l'àrea?

No sé si m'he explicat tan clàrament com volia. La idea m'ha aparegut diàfana al matí, però a l'hora de posar-hi paraules… (Una mica com el que intento explicar sobre futbol i economia, oi?). No ho sé. Només volia dir que, quan baixem al detall, qualsevol teoria, per clara i lògica que sigui, ha d’afrontar unes dificultats de "moviment" que no es poden preveure per més que hi pensis.