El judici del 6F

Intento fer-me a la idea de la gravetat del judici que s'està perpetrant (i trio el verb a consciència) aquests dies per la cosa tan republicana que tenim els catalans molt arrelada de adreçar-nos a tothom parlant-li de "tu". "Estan jutjant en Mas, l'Ortega i la Rigau". Penso que si diguéssim "estan jutjant un president, una exvicepresidenta i una exconsellera" ho veuríem tot una mica diferent, molt més a prop de la seva dimensió real. I si afegim a la frase "per la seva actuació política", acabaríem de reblar el clau!

És un tema molt greu, tot i que he de confessar que, al principi, tot l'enrenou que han organitzat l'ANC i Òmnium em semblava exagerat; però, a poc a poc, vaig veient que ells sí que tenien clara la gravetat de la cosa des de bon començament. I, per si encara ho dubtava, només cal sentir com des del PP han intentant restar importància al suport popular desfermat ("fin de ciclo", "presión popular antidemocrática"). Estan jutjant el president d'un país per un tema que la primera instància de la fiscalia va trobar que no era substanciable i que ha arribat als tribunals perquè el govern d'Espanya (resumint els fets) ho ha forçat.

Fins aquí, sense aprofundir gaire, ja es veu que alguna cosa no gira rodona. Si baixem una mica als detalls, encara ho trobarem tot més irracional.

Fixem-nos que tot el tribunal va ser canviat respecte del que s'havia de fer càrrec del judici quan els "antics" no van veure prou motius per endegar la causa.

Les imatges. No sé quan ha canviat tot això, però veure càmeres de televisió dins d’una sala de justícia encara em costa. Em sembla que no fa pas gaire, dels judicis només en vèiem els dibuixos que feien els il·lustradors que la premsa hi desplaçava. També recordo una multa per haver fet fotos amb un mòbil durant un judici no fa pas tant de temps. En Iu Forn feia una crònica del primer dia de judici a El Nacional en què es pot entendre que s'ha preparat una teatralització per a aconseguir un propòsit.

L'actuació del jutge Jesús María Barrientos tallant el president Mas amb un argument tan poc sòlid com "usted no está aquí para preguntar, está como acusado" davant una pregunta retòrica del president, o aconsellant la senyora Agenjo "no conteste, señora (...), no es importante conocer la intención de sus actos" (que, a més, és una aberració: que potser no diferenciem assassinat d'homicidi per la intenció, per exemple?).

En fi… Per anar tancant, us imagineu el trist paper del jutge, triat expressament per al càrrec pel seu perfil contrari al procés, declarant innocent el president Mas? Doncs jo tampoc! I si encara hi podíem tenir algun dubte, La Razón ja ens ha avisat que el veredicte inculpatori serà per unanimitat; Ansón, a El Mundo, escriu "Suspender la autonomía" on preveu unes pàgines ensangonades de la història d’Espanya ("Estremece pensar que puedan caer otra vez ensangrentadas las páginas de la Historia de España") i Cayetana Álvarez de Toledo (marquesa de Casa Fuerte) i protagonista de la crònica de Iu Forn que hem mencionat, va escriure (també a El Mundo) l'article "Aténgase el que atente" descrivint fil per randa què passarà a Catalunya quan s'apliquin els articles 155 i 156 de la Constitució.

I no vull deixar de banda el gran capítol de les coincidències:

• Aquesta setmana també han dictat les sentències (les primeres) del cas Gürtel.
• Han embargat el compte de l'ANC; és a dir, han avisat les empreses amb les que treballa que no li girin factures perquè està pendent de pagar una multa i se li ha embargat el compte (embargament proactiu).
• Han trobat un llapis de memòria amb dades sobre el cas Pujol "mentre endreçaven uns calaixos al despatx del comissari".
• Han començat les obres d'un tram del "corredor mediterrani", concretament al sud de Madrid. Dons sí. El pas per Madrid del Corredor mediterrani" està inclòs en els plans d'aquesta obra, la part "costanera" de la qual continua aturada tot i les diverses promeses del govern.

I un detall final que ja és la "crême de la crême": el fiscal fa el seu al·legat en castellà perquè és una peça transcendental. El podria haver fet en llatí, perquè el llatí és lapidari (el text de les làpides s'escriu en llatí).

Mas és el cinquè president de Catalunya (espero que sigui l'últim) que és jutjat per la seva actuació política des de la restauració de la Generalitat: Macià, Companys, Irla, Tarradellas, Mas. Cinc de vuit...

Mireu què deia a Twitter J. D. Bezsonof. Trobo que resumeix molt bé la situació: