Hi ha gent que es resisteix a deixar de llegir
en paper perquè ho ha fet així tota la vida. I cal reconèixer que no és fàcil
deixar una litúrgia que, de tant practicar-la,
ens sembla connatural al fet de
llegir.
A què em refereixo en parlar de litúrgia? Doncs, em refereixo a tenir
paper i llapis a mà, i un diccionari i una enciclopèdia a l'abast. Evidentment,
penso en la lectura de llibres de coneixements, tot i que, en part, també és
aplicable a la literatura. I dic en part
perquè pots llegir una narració o un poema i deixar escapar el sentit d'algunes
paraules o frases si ja t'està bé entendre el sentit general del text o si no
vols perdre la màgia del ritme de la lectura amb una interrupció de diccionari.
Tornem al tema. Si llegeixo per aprendre (llibres de text, de divulgació, assaig...), necessito tenir paper i llapis (en qualsevol de les seves versions) a l'abast perquè de ben segur que hi trobaré conceptes que caldrà ampliar o entendre acuradament, conceptes que voldré relacionar amb coneixements anteriors i que, en el moment de la lectura, no tinc a mà. Així doncs, anotaré en un paper (o els aniré subratllant o anotant al marge del llibre, cosa que m'obligarà repassar la part llegida un temps després d’acabar la lectura) aquesta llista de conceptes que cal revisitar per un o altre motiu.
La lectura em demanarà consultar el diccionari
més o menys, segons el meu domini de la matèria i la manera de redactar de l'autor,
i la consulta a l'enciclopèdia acostuma a ser imprescindible si he triat un
nivell superior al que tinc i l'autor dóna per fet el domini dels rudiments de
la disciplina que tracta el llibre.
Si trio fer aquesta lectura sobre un dispositiu
digital, tindré tots aquests elements en el mateix dispositiu. Podré accedir
al diccionari (diccionaris), a l'enciclopèdia (les enciclopèdies), prendre
notes (de text, esquemes, al dictat) i, en la majoria dels casos, fer marques
al llibre si m'interessa.
Ui, però "tot això et dispersa". "Costa molt concentrar-se
en la lectura perquè tens molts elements que, potencialment, et distreuen...".
Doncs, exactament els mateixos que si llegeixes en paper, però tots concentrats
en un sol lloc.
Materialment ja tinc un avantatge: espai i
llibertat per fer la lectura on em sembli més convenient. A banda, també tinc
un altre avantatge gens menyspreable: la immediatesa. Puc esvair qualsevol
dubte en el moment en què sorgeix. Puc repassar qualsevol concepte en el moment
en què sorgeix. Puc comprovar si la relació mental que he fet entre el que he
llegit i alguna cosa que recordo és correcta o plausible en el moment en què
sorgeix. Puc... en el moment en què sorgeix. I així amb tot! Immediatesa.
Gratificació immediata!
I ara, pensem que desenvolupem aquesta mateixa
lectura en un entorn de formació a distància (ben dissenyat!). A l'altra banda
de la pantalla un tutor (físic o virtual) podrà estar al cas del meu avenç en
la matèria, rebrà informació sobre el meu ritme de lectura i podrà fer-me
arribar indicacions personalitzades per a agilitar la lectura, per a reblar
conceptes, per a desencallar-me..., o activitats per a comprovar l'adquisició
de coneixements.
En l'altre sentit, podré enviar preocupacions, dubtes, consultes,
suggeriments, temes de debat a la comunitat d'aprenentatge en què s'inscriu el
curs... I, si això no sembla prou, el format digital em permet accedir als
coneixements en el format més adequat per a la seva assimilació (text, àudio,
vídeo, joc, activitats). Socialitzar la lectura és opcional, però cal reconèixer que gratifica i, en molts aspectes, enriqueix el fet de llegir.
Evidentment, el format s'ha de pensar al
servei de la transmissió del coneixement i no al servei del lluïment: la forma
no ha de sorprendre de cap manera, ha de fer lliscar el coneixement de la
millor manera possible. Això que sembla tan evident, mirant el que corre pel
món, sembla que no ho és tant. Potser és cosa de la novetat del mitjà que
encara enlluerna alguns productors de continguts...
La lectura i el fet d'aprendre multipliquen l'efectivitat
(o poden multiplicar-la) sense perdre res del que tenia quan llegia en paper
(potser l'olor de la tinta i el pes del llibre sobre la panxa si llegeixo al
llit).
Entrades relacionades (una mica antigues) en el blog:
- Per a quan el "nadiu digital"?
- Segueixo amb les cabòries al voltant del nadiu digital
- Cap a on sembla que apunta la formació enlínia
- Podem educar en el treball cooperatiu?
- La gratificació
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada