Una matinal al taller d'Andreu Alfaro. Molt
interessant, tot i que no sembla que el personal del taller, i fundació,
estigui per la feina d'acollir visitants. Ho explico.
El taller d'Andreu Alfaro és a Godella, un
barri/poble industrial dels afores de València, i és en una nau industrial amb una
aparença externa força anodina. Costa de trobar-hi la porta.
Aquesta és la porta d'entrada, que dona directament al pati, amb l'interfon que comunica amb la seu de la fundació. Hi ha una altra porta al mig de la façana, però no és la que cal fer servir per a entrar-hi.Sort dels pòsters que hi ha a la paret del costat que et ratifiquen que ets a lloc i que no t'has equivocat de nau industrial.
Bé, un cop a dins,
sembla que entres en un mon a banda. El pati té unes quantes peces de gran
format molt ben distribuïdes que es deixen mirar amb molta facilitat i en una
de les naus del complex tenen una col·lecció força completa de l'obra de l'artista
ordenada cronològicament.
L'espai i la llum faciliten la visita i les peces es poden mirar sense distraccions per a copsar-ne bé els detalls. Molt interessant la tria, l'ordenació i la distribució en l'espai.
L'espai i la llum faciliten la visita i les peces es poden mirar sense distraccions per a copsar-ne bé els detalls. Molt interessant la tria, l'ordenació i la distribució en l'espai.
Aquesta peça em va fer gràcia perquè si la mires des d'un altre angle és la marca d'Airbnb.
La reixa (foto de la dreta) de la porta d'entrada a la zona de la fundació on (crec) hi havia l'exposició paral·lela que comentava és molt interessant.
No puc deixar de posar una reprodució de l'"Afrodita". Es pot sintetitzar més? Dos ferros pintats que expressen tant...
En tot cas, una visita molt productiva i fàcil de mirar fins i tot per als nens.
La tarda la vam passar passejant pel centre de la ciutat i visitant la Llotja de la seda. Quin edifici més impressionant. Gran, alterós, ben conservat i mal aprofitat. L’espai és immens i els ulls van passant d'un element a un altre sempre al·lucinant pels detalls i les dimensions.
 |
| Dos sostres de l'edifici |
El matí següent, visita a l’IVAM. Tot i que els fulletons del museu parlen de 30.000 (crec) peces de fons del museu, no les tenen exposades enlloc. No hi havia cap sala amb peces del fons exposades... Sorprenent.
De les cinc sales d'exposició, una estava
tancada, en una altra hi havia una exposició del dibuixant de còmics Paco Roca
molt interessant. En un dels panells, l'autor explica que mai li havien proposat
de preparar una exposició de gran format i com la va pensar i com va haver de modificar
la seva forma de treballar per a adaptar-se a l'espai (tan diferent d'una pàgina d'àlbum il·lustrat).
Aquesta mena de còmic és molt il·lustratiu de l'estil de Paco Roca i de la funció que atribueix a la il·lustració: una finestra per a defugir la realitat.
En una altra sala hi havia una exposició de peces de Juli González ("Matèria, espai i temps. Juli González i les avanguardes"). L'IVAM té tot el fons de l'artista i l'exposició és exhuberant. Les peces de Juli González conversen amb peces de coetanis que aconsegueixen fer-nos entendre l'evolució de l'artista i el seu trànsit pels corrents artístics europeus de la primera meitat del segle XX. L'espai dedicat a l'aportació de l'artista al Pavelló de la República de l'expo de París estava força bé. Hi havia diversos estudis de "La Montserrat cridant" que, per primera vegada a la vida, em van fer adonar que la peça era una dona sencera i no només el cap que havia vist en altres ocasions.
Hi havia dues sales més ocupades amb
exposicions que vaig passar molt per sobre i que no em van semblar a l'alçada
del que es pot esperar d'un museu amb un fons que ha de ser interessant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada