dimarts, 16 de febrer de 2021

Una trucada


- Hola

- Hola

- Perdona, però avui no vindré a sopar...

- Com?

- No t'ho prenguis malament, avui no podré venir. M'he de quedar a dormir a l'hotel perquè demà a primera hora tinc una altra visita pels voltants.

- Però, de què va, això!?

- No t'ho prenguis malament, ja et vaig avisar que això em passaria algunes vegades amb la feina nova...

- I a mi, què collons m'importa!!

- Sisplau, no t'ho prenguis així. Et prometo que la propera vegada que hagi de sortir a fora miraré de combinar-m'ho per poder tornar cada dia. Però no et puc prometre que ho aconsegueixi. Les vendes van d'aquesta manera: el dia que la cosa va enfilada, és millor no deixar que es refredi. A més, l'empresa ha dipositat molta confiança en mi i no els puc decebre. Si començo a posar traves ja em veig al carrer i després del que hem hagut de patir per arribar aquí, no em sembla just engegar-ho tot a rodar

- ...

- No dius res? Penses que a mi no em costa haver de viure així un dia aquí un dia allà? Penses que no és dur per a mi saber que m'esperen a casa i que no hi podré anar? Ja ho vàrem parlar: la cosa va d'aquesta manera, tots hi hem de posar la pell. Sisplau, no m'ho facis més difícil. Ja és prou sòrdid haver de passar la nit en un hotelet de mala mort, després d'haver sopat una ridícula hamburguesa perquè ara no trobi ni una mica de suport per part teva.

- ...

- Encara calles? Noto que estàs emprenyada i ho entenc, però crec que és millor que (tot i que em farà mal) explotis i treguis de dintre tot el que em vulguis dir. Ja em varen avisar els amics que aquesta mena de feines eren perilloses en els començaments de les relacions, però era una oportunitat i no la volia deixar escapar. A més, em semblava que ja havia quedat tot clar després de la nostra darrera conversa.

- Ha, ha, ha... És una broma? És una broma! Molt graciós.

- No, no és una broma; és el que hi ha. Però si aquesta situació ha de fer trontollar la nostra relació...

- Però, de quina relació parles?

- Sisplau, no siguis cruel! Si vols agafo el primer tren i ho engego tot a rodar.

- Per mi com si te'n vas a les Quimbambes!

- Això no ho pots dir de debò... Segur que no ho penses. Sisplau, deixa passar aquesta nit i demà, quan torni, en parlem amb més calma. Quan la situació està calenta, de vegades, es diuen coses que no es volen dir, que no s'han de dir. Ja sé que fa un temps que la cosa no va suau, però no pensava que fos tan greu. Vols que en parlem? No, ara no és el moment. No ens veiem i, a més ja es veu que t'ha sentat malament això que no torni aquest vespre i vas calenta... Espera que torni i així, a més, hauràs tingut temps de reflexionar i podrem parlar de tot plegat sense predre la calma, o aixó ho espero.

- Però tu què t'has cregut?

- Que no t'estic dient que siguis una histèrica!! Només dic que demà o, a tot estirar, demà passat, podrem parlar amb més calma de tot aquest assumpte. Ara, si no et sap greu, penjo. Tots dos estem cansats i tampoc no en traurem l'aigua clara si continuem aquesta conversa. Què en penses?

- Mira, nano, per mi com si t'operen. Bona nit!!!

- Sisplau, ...

Ha penjat. Potser sí que l'he feta grossa aquesta vegada

Qui collons devia ser aquest penjat? Mira també que sóc beneita! He estat ben bé un quart al telèfon aguantant-li el rotllo! Com és que no s'ha adonat que no parlava amb la seva dona? També... és ben cert que n'hi ha més a fora que a dintre.

Vaja, s'ha mosquejat... I el pitjor del cas és que encara em queden ganes de parlar amb algú aquest vespre. Vejam! Torno a obrir el llistí...Per aquí... Apa truquem-hi 993 883 ...

- Mmmm?

- Bona nit. Escolta, que aquesta nit no puc venir.

- ...

- Deixa que t'ho expliqui. Veuràs, m'ha sortit un imprevist a la feina i m'hauré de quedar a dormir en un hotelet per aquí.

- ...

- No dius res? Estàs enfadada? Ho sento molt, però són coses de la feina. Ja n'havíem parlat i pensava que ho tenies més clar que això podria passar...

- Què collons t'emboliques, malparit!?

Clic!

Osti! Era un tio! Ara sí que l'he ben cagada... Els tius no escolten quan hi parles per telèfon... Crec que m'en vaig a dormir!

- Qui era carinyo?

- Un paio que diu que no pot venir aquesta nit, que en saps alguna cosa?

- Esclar que no!

- Segur que no?

- Esclar que no! Què collons et passa pel cap?

- Perdona. Deu ser la son. Ho sento. No ho volia dir...

"Mira que si per un paio que truca de nit i s'equivoca llenço a rodar això que tenim, no tindria perdó de Déu. Com se m'ha acudit de dubtar d'ella? Ja soc ben imbècil… I ara, a sobre, no podré dormir i crec que ella tampoc… Què puc fer? Fer veure que no ha passat res? Mirar de calmar-la?... I si s'ho pren malament? Cony, quin embolic per una merda de trucada!"


Vaig presentar aquest text al concurs de Sant Jordi de Sant Just Desvern de 2020. Em van donar un accèssit.

Cap comentari:

Publica un comentari