Fa uns dies mentre passejava per Barcelona (per prudència no mencionaré cap carrer perquè sembla que tot el que fa referència al Procicat és secret: els assessors, les actes, la seu, els motius de les decisions....), vaig trobar un tovalló de paper a terra. El fet, per si mateix, ja és estrany en una ciutat tan neta, polida i acolorida com Barcelona, però a més, el paper estava escrit, ben plegat i lluny de qualsevol paperera. En veure'l, el primer que vaig pènsar va ser "potser és un contracte d'algun jugador del Barça i això em fa famós i em reporta una mica de diners", però immediatament vaig adonar-me que no hi havia cap bar famós al voltant i que el portal que tenia més a prop era la seu del Procicat.
Quin munt de possibilitats van passar-me pel cap mentre m'ajupia discretament a recollir-lo! Quantes expectatives albirava en aquell paper (que potser no era res, un telèfon que esperava una trucada, una llista de la compra, un encàrrec...).
Vaig ficar el paper a la butxaca i vaig buscar un bar que estigués a prop i que fos discret. No va ser una empresa fàcil en temps de padèmia i restriccions al moviment, però ho vaig aconseguir. "Un te amb gel, sisplau. Seré en aquella taula".
Amb cura, desplego el tovalló sobre la taula, em netejo les ulleres i em preparo per veure què he trobat. He de dir que tinc una mica de por de quedar frustrat si no hi ha res d'interessant...
El primer que veig "Llista de neologismes". M'animo!
- Confinament perimetral (domiciliari, local, comarcal,
autonòmic). - Grup bombolla
- Bombolla familiar
- Convivents
- Desplaçament no necessari
- Activitat no essencial
- ??
Tema confús per a afegir al comunicat: Andorra
Tema polèmic per distreure: bombolles i transport públic
Lema: donar aire
Amenaça: assaig amb vista a l'estiu
Tema que cal amagar: vacunació (lentitud, manca de previsió)
Ja no hi ha res més escrit al tovalló. No és una acta, però s'hi assembla molt. Podríem dir que és una mena de guió per a la roda de premsa posterior.
Ja amb el te a la taula, miro de posar per escrit tot el que em suggereix el tovalló. És un costum. Penso millor per escrit.
Cada nou comunicat referent a la pandèmia ha aportat un neologisme que ja hem incorporat. Al començament, tots ens semblaven innecessaris i, per què no dir-ho, una mica ridículs: "confinament". El concepte és clar "fer coincidir els fins, els límits". Nosaltres (però no és cosa d'ara) l'hem forçat a "mantenir-se dins dels límits". Fins aquí, cap problema. La novetat rau en l'adjectivació. No cal ser massa agut per saber que després de domiciliari, local i comarcal hi hauria un problema. La solució adoptada és tan insulsa, tant de fer content tothom que no fa content ningú. És com "demarcació telefónica" per defugir "província". Crec que no cal insistitr-hi.
Repassem ara "bombolla". "Bombolla familiar" és gaire diferent de "família"? Calia posar de moda "convivent"? Evidentment, un cop integrat "grup bombolla", "bombolla familiar" baixa per la rampa amb facilitat i amb la mateixa falta de contingut i concreció. Per què com s'aconsegueix que un "grup bombolla" no tingui ingerències d'altres grups bombolla? I no penso fora de l'àmbit escolar, cosa incontrolable de totes totes; dins de l'àmbit escolar. Al pati no es mesclen? No hi ha alumnes amb germans en altres grups? Els mestres especialistes no ronden? I si parlem de secundària... Crec que és millor no parlar-ne.
Doncs "bombolla" ha fet forat en les nostres vides i ara pensem en bombolles i no en la lògica de les relacions. I quan ja semblava que bombolla ho abastava tot, apareix "convivents". Oh, convivents. Quin gran invent. "Vols que siguem convivents una estona?" serà la nova pregunta per a lligar a les discoteques (quan s'hi pugui tornar). "Bombolla convivencial" no sé si ha aparegut (potser sí i me l'he perduda...), però és tan neo que em fa perdre l'oremus. Posaré un postit amb el concepte al llibre de família: Llibre de bombolla convivencial. És meravellós. Explícit, complicat, concret, interpretable. Ho té tot per fer fortuna en el llenguatge jurídic i polític.
"No necessari" i "no essencial". Qui dicta què és necessari o essencial? El govern no ho deixa clar: les activitats essencials s'amplien a mesura que els que exerceixen activitats que al començament eren no essencials protesten i fan palès que demanaran diners immediatament. I saber si un desplaçament és necessari ja és una cosa mística com diferenciar "en" i "a". Al final, la cosa quedarà, com sempre, en mans de l'agent que posa les multes i ja hem vist què passa.
El cap de setmana el van fer tornar a Barcelona i dilluns el govern va recordar-nos (després de la protesta del gremi corresponent) que el virus no s'encomana al transport públic i que allò de les bombolles només serveix per al transport privat i per a les cases particulars, però no per als restaurants... No podem dinar a casa amb gent d'una altra bombolla familiar (tampoc si tens un jardí, que no és el meu cas), però pots quedar per fer-ho en un restaurant, a la terrassa. Ja si han de ser quatre o sis persones per bombolla no ho he acabat d'entendre, per`ò no em preocupa.
Espero amb candeletes el proper neologisme que aquests ja els tinc processats.
Seguint l'esquema del tovalló, ara revisarem el tema confús del comunicat. Aquest cop ha estat "Andorra". Andorra queda fora del perímetre de Catalunya. Fins aquí, cap problema, però hi ha habitants de l'Alt Urgell que compren i treballen a Andorra; molts comerços d'Andorra estan dimensionats per a rebre visitants de fora i no parlem de les pistes d'esquí. Així, durant el confinament comarcal, Andorra es va assimilar a l'Alt Urgell, però en desfer-se el confinament comarcal... Si s'inclou Andorra en el perímetre de Catalunya, plouran acusacions de pancatalanisme, si no s'hi inclou, caldrà reprensar què fer amb les relacions Alt Urgell - Andorra. Per què abans sí i ara no? Esperem a veure què passa... Protestes i Andorra s'assimila a l'Alt Urgell. Una nova mostra de fermesa i previsió en la política sanitària.
"Hem de contenir la R", "no podem tornar a tenir sobreocupació de les UCI", "si fossim un país ric...", "hem de donar aire als ciutadans". Aquest darrer és el lema del nou comunicat. Després de tant de temps amb restriccions, ara que sembla que la cosa apunta una millora, donem aire als ciutadans. Però, és cert que la situació apunta cap a una millora? Potser la idea que queda sota d'aquest anunci és que les segones residències esperen visites (i els comerços de les comarques on són)? Ja ho vam veure a l'estiu i el Nadal. Com era d'esperar, la situació hospitalària no és bona. Ja abans de donar-nos aire, les xifres repuntaven i ara, què fem? Amenaçar, com sempre. "Això serà una prova amb vista a l'estiu". Traduït: preneu aire, però compte que us jugueu passar l'estiu a casa; és a dir, la responsabilitat sempre dels ciutadans. Si no ho feu bé, no sortireu a l'estiu i serà culpa de la vostra irresponsabilitat. No es parla de fer tests d'antígens a manta, no es parla d'accelerar les vacunacions, no es parla de facilitar el rastreig de casos recollint dades de clients als comerços. No. Els ciutadans hem de ser repsonsables i no complicar la vida de la conselleria.
El tema que cal ocultar tant com sigui possible és la promesa de la immunitat de grup a l'estiu. En xifres, el 70% de la població vacunada seguint l'ordre clar i lògic establert per la conselleria (que tampoc no s'entén). Perquè, i sembla que tothom ho té clar, la pandèmia se supera amb vacunacions. La resta de mesures, i més en un país sense possibles, no són concloents perquè cal relaxar-les de tant en tant i permetre que la situaciò s'agravi. Si no es fa, l'economia s'enfonsa i la població pateix problemes psicologics.
"Ara farem un assaig sociològic en forma d'espectacle, de concert" 5.000 persones, sense distància de seguretat, però amb mascareta, en un local tancat on serà permès cantar i ballar (i consumir begudes de manera controlada) amb un test d'antígens previ i registre per si de cas. Si funciona, serà un primer pas per a reobrir els esdeveniments culturals." Maco, l'eufemisme, oi?
Ja ens apropem a Ítaca! Però futbol i bàsquet professional res de res. El futbol amb espectadors, que es desenvolupa a l'aire lliure i que té grades que permeten mantenir el públic separat, no té data prevista de represa. Els espectadors de futbol que estan acostumats a entrar quan els ho diuen i a esperar a sortir quan els ho diuen (penseu en els aficionats dels equips rivals en els partits "d'alt risc") no poden anar al camp. Evidentment, els més descerebrats sí que poden esperar el seu equip a la porta dels estadis apilotonats i cridant com goril·les. No us sembla que tenen una actitud amb el futbol calcada a la que té l'IEC amb el "barco"?
Esclar que sempre ens queda Madrid que ho fa pitjor i, a més, ens destorba perquè no puguem fer-ho bé. Sort d'això
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada