La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d'ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.
Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.
També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.
La Maria, de genolls a la vora del riu mira la pila de roba que té al cossi i bufa abans de fregar la que ja té mullada al davant.
De vegades, mentre frega la roba contra la fusta, pensa. Repassa el munt de temps que fa que renta roba dels altres i el munt de temps que li queda de fer-ho. Quan no vol pensar aqustes coses, canta. Ja se sap, "qui canta, les penes del treball espanta".
"Mira, en Roc! A veure si avui gosa saludar-me... És tan tímid..."
"Què tal, Maria?"
La Maria aixeca el cap i el saluda "Bé, Roc. Amb la roba dels senyors, com gairebé cada tarda. Veig que tu també els fas feina, oi?".
El Roc deixa el feix de llenya a terra i, mentre busca un pedrot per seure, treu uns ganyips del sarró. N'ofereix a la Maria que, mentre li agraeix, s'eixuga les mans i n'agafa uns quants. "Una mica de descans ens anirà bé a tots dos".
I després d'aquesta frase, el silenci. La Maria, de tant en tant, aixeca la vista per mirar el Roc i el troba sempre mirant a terra mastegant molt a poc a poc. Pobret, pensa, mira que li costa de parlar. A veure si puc dir alguna cosa que l'animi...
"Has passat a veure el nen que ha nascut a la cova als afores del poble? M'han dit que hi ha anat un munt de gent i que són molt simpàtics."
"Doncs, sí. Precisament, fa un parell d'hores hi he passat per davant i m'ha sabut greu veure'ls allà tan al fresc i els he deixat el feix de llenya que duia. Per això encara no he anat a cals amos. He hagut de recollir un feix nou i ara hi anava. Bé. Me'n vaig que encara faré tard. Un gust parlar amb tu, Maria. Fins a l'altra."
Ja se li ha acabat la conversa. Pobret, com pateix... "Adéu, Roc. Ja ens veurem i gràcies pels ganyips."
La Maria veu com el Roc s'aixeca i recull el feix de llenya tot escurat. No la mira. Comença a caminar per camí que voreja el riu cap a casa del senyor.
Durant una estona la Maria no s'aixeca i mira com s'allunya el Roc que, cada poc, es gira i li fa adéu amb a mà. De tant en tant veu que camina de recules i no es pot estar de patir per si ensopega. Finalment, decideix tornar a la feina i ho fa cantant.
No canta gaire estona perquè, mentre frega la roba, comença a pensar en el Roc. Que si és tan maco, tan bon noi, tan tímid, tan treballador... I si un dia em demana per casar-nos? Doncs crec que li diria que si, tot i que potser li hauré de demanar jo... He! Quin riure! T'ho imagines "Roc, et vols casar amb mi?" No sé de cap noia que ho hagi fet. Caldrà que pensi la manera de posar-li-ho fàcil perquè en cas contrari no m'ho demanarà mai... Que també puc ser la primera que ho faci, que ja n'hi ha prou d'aquest color!
Acabada la feina, du la roba neta i plegada a ca'ls amos i s'estranya de no veure el feix de llenya del Roc on l'acostuma a deixar. Una mica amoinada, no troba el moment d'entrar a casa i s'està a la porta asseguda sense gaire coses a fer esperant per veure'l passar. Prepara el sopar i se'l menja d'una revolada per poder tornar a la porta i res. Que el Roc no passa. Quan ja comença a estar espantada, però molt espantada, el Roc apareix pel cap del carrer.
- Com has passat la tarda, Roc? Pregunta per donar-li peu a explicar què li ha passat, però el Roc respon amb un breu "bé" sense aturar-se.
Veig que no té ganes d'explicar res i ja es nota que li ha passat alguna cosa. Ai aquest xicot....
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada