La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d'ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.
Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.
També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.
La colla de pastors que pugen els ramats de la vall dormen a la balma del bosc mentre són per aquí. Enguany, n'han vingut sis. Un d'ells, molt petit. La gent del poble li diu "el pastoret" i, evidentment, no en sabem el nom de fonts. Ja no els queda gaire per tornar a la vall, les muntanyes ja fan olor de neu.
El pastoret, encara mig adormit i mort de fred, es tapa amb la catxutxa i comença a caminar. Tan petit i tan tapat fa una fila curiosa. Camina tan encongit pel fred que encara sembla mes petit. A poc a poc s'acosta a la cova i veu que hi ha gent al davant. N'hi ha que parlen entre ells, n'hi ha que miren fixament la família, sobretot el nen, i n'hi ha que són de genolls en silenci. A l'entrada de la cova un cafarnaüm: verdures, pa, roba, llenya... I encara veu gent que hi arriba i hi deixa coses. El noi se'n torna cap a la balma a informar els col·legues.
- Doncs sí que devíem veure coses al cel. El nen que ha nascut a la cova té alguna cosa d'especial; tot de gent s'hi acosta i hi deixa regals.
- Doncs, hi anirem havent dinat. Apa, acosta't al foc que estàs gelat i menja alguna cosa
Els pastors preparen una sopa amb herbes que han recollit i uns talls de porc salat que duen als sarrons. Mentre un llesca pa, un altre reparteix la sopa. Tots mengen en silenci amb el plat ben apretat al pit per a escalfar-se
Un dels pastors més grans, de cop sense venir a tomb, pregunta "recordeu aquell any que vam fer una sopa de pedres?". Tots menys el petit riuen ben de gust. El noi pregunta "sopa de pedres?" Algú li explica la història i la conversa decau. Fa massa fred i tots estan concentrats a escalfar-se.
- Apa. Ja hi podem anar a la cova. Què en penseu de dur-hi un xaiet?
- Vinga. Anem-hi. En tornar començarem a recollir i a reunir el ramat que ja toca baixar a la vall.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada