La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d'ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.
Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.
També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.
La noia que porta la gerra i el pa es diu Laia i és la gran de sis germans. Ajuda tant com pot la família que no ho té fàcil amb tantes boques per a alimentar. Cada matí du una gerra de llet d'ovella acabada de munyir i un pa acabat de fer a plaça per mirar d'aconseguir alguna cosa pel dinar de la família.
Pot anar a plaça per diversos camins, però com que és amiga de la Maria, la noia que renta al riu, sempre fa una mica de marrada per anar-hi pel camí del riu. De petites jugaven molt juntes, ara cadascuna té la seva feina i en tenen molta. Només poden parlar una mica quan la Laia passa camí de la plaça i algun vespre.La Laia, avui, té més ganes que altres dies de trobar la Maria. Li ha d'explicar que ahir va passar per la cova que tothom en parla i hi va deixar el pa (en tornar a casa va haver d'entomar l'esbroncada) perquè... Perquè sí, perquè en aquell moment no va poder fer cap altra cosa. Tot aixó li ho vol explicar a la Maria per mirar de trobar-ne el motiu mentre ho explica.
Torna a casa amb la gerra buida i sense el pa. En canvi, ha carregat unes verdures i una carcanada. Avui faran bon brou! Com sempre, torna per la riba del riu per poder trobar la Maria. En passar al costat del pont, saluda amb un cop de cap en Joan. Troba la Maria, s'hi atura i li explica la visita a la família que acaba de parir a la cova i com hi va deixar el pa que duia a vendre i com encara no sap perquè ho va fer. La Maria tampoc no ho sap explicar, tot i que ella tambe hi ha passat i hi va deixar un llençol de l'amo mentre rentava el que tenien. I ho va fer sense cap mena de dubte ni de recança.
Totes dues s'expliquen la visita a la cova, però no poden entendre els motius del que van fer. Mirar aquell nen i decidir-ho tot va ser una. Inexplicable... S'abracen i la Laia torna a casa mentre la Maria reprén la feina. L'aigua del riu és molt freda.
En Joan seu cada dia a prop del pont amb la canya, el tamboret i un cistell on du una mica de menjar i que, després, si hi ha sort, li servirà per dur el peix a casa. Des del seu racó de la riba, i aprofitant la poca concentració que demana la pesca, pot mirar tot el que passa al voltant. Té clissada la Maria. Li agrada mirar-la com prepara la roba per a rentar-la, les ganes que hi posa quan la renta i com tria els llocs on la posarà a eixugar. La mira sempre amb un somriure i li fa molta gràcia quan la veu amb el Roc. "D'una hora lluny es nota que en Roc n'està molt de la Maria, però no gosa dir-l'hi".Fa uns dies que nota molt de trànsit cap a la sortida del poble, pel camí que du al bosc. També sent la gent quan passa pel seu costat que parlen d'una cova, una família, un nen que hi ha nascut... Hi haurà de fer cap a veure el què.
Com que en Joan viu sol, fa anys que és vidu i els fills van marxar lluny, no necessita gaire per viure i s'hi pot passar moltes hores assegut a la riba. A més, li agrada mirar. Li agrada saber què fan els altres o, més aviat, imaginar què fan. Per exemple, sempre que veu el Roc acostar-se on hi ha la Maria, s'imagina com es baralla amb ell mateix mirant de triar les paraules que li agradaria dir a la Maria i que no encerta a dir mai.
L'altre dia, va saber apreciar el fet que en Roc parlés a la Maria i que s'hi assegués una estona amb ella. Quant d'esforç li devia haver costat aquell gest... I quan va veure com el Roc marxava tan distret mirant enrere tota l'estona, va pensar que es faria mal i ara està intrigat per saber si se'n va fer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada