La dona que renta
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d'ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.
Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.
També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.
El Jordi aixeca el cap i veu el Sol ben alt. "Ja és gairebé migdia. Aniré a fer un mos a l'ombra". I amb el seu pas lent adaptat als solcs del camp se n'hi va. Mentre camina pensa en la fila que fa amb els pantalons de vellut arromangats fins a mitja pantorrilla lluint les vetes de les espardenyes, la camisa cordada per la panxa. Bé, cordada, no; aguantada amb un nus fet amb les puntes de la part baixa. Se li escapa un mig somriure mentre s'aixeca la boina i s'eixuga la suor amb el mocador que du sempre a la butxaca.
Al costat de la barraca de les eines hi ha una parra que li fa ombra i una soca de roure que li serveix de seient. Desembolica la carmanyola i l'ampolla i es prepara per a esmorzar: col·loca la carmanyola sobre els genolls, neteja els coberts amb el tovalló i deixa l'ampolla al costat dels peus. El contingut de la carmanyola no és cap sorpresa: viu sol i, evidentment, cuina ell.
- Home, Marià, què fas per aquí?
Mentre menja l'olla de tros, mira cabana enllà sense fixar-s'hi en res, però, de cop i volta, apareix en Marià.
- Home, Marià, què fas per aquí?- Doncs, res. Com sempre. Passejo...
- Vols fer un mos amb mi?
- Perfecte
- I ja que hi ets, havent dinat, m'ajudes a esporgar les tomaqueres.
- Pots comptar-hi.
Tots dos saben que havent dinat no esporgaran res de res; s'estiraran i faran una migdiada. Ho saben, però no ho diuen. És com una mena de tradició.
En despertar-se, en Marià li comenta les novetats del dia. Li explica això del cova.
- Què vol dir "això de la cova"?
- Que no en saps res? Doncs representa que una de les famílies que ha vingut per això del cens dels romans, doncs que la dona estava prenyada i que ha parit aquí. En una cova perquè representa que no han trobat cap més lloc per a estar-s'hi. I que tothom hi passa i els fa regals i festes. I representa que no se què han explicat els pastors que s'hi estan a la balma de música i coses...
- Calla, Marià! Sempre amb històries...
- Per tu faràs, Jordi, si no em creus. Què, anem a esporgar les tomaqueres?
- No. Ara no, que estic cansat. A més, m'has fet venir ganes d'arribar-m'hi fins a la cova aquesta a veure què hi ha de cert en tot el que m'has explicat. Ja ens veurem.
En Marià s'acomiada i marxa. On? Enlloc. A passejar. A esperar que algú el convidi a berenar o a sopar o a fer una copa. Mentrestant, passejarà pel poble saludant tothom, com sempre. En Marià és orfe i des de petit sempre ha viscut al carrer. No és que ningú no hagi volgut fer-se'n càrrec, ell no aguantava massa temps a casa de ningú. No té ofici ni benefici, no ha estudiat, però sap fer gairebé de tot. Els veïns el criden perquè els ajudi i el compensen amb un àpat, una peça de roba... Hi ha dies que ensopega diversos veïns que li paguen un cop i, aleshores, se'l veu ben torrat pel carrer fins a darrera hora de la nit quan, misteriosament, desapareix i ningú no el torna a veure fins l'endemà ben entrat el matí.
Quan hi ha els pastors de la vall, hi puja a la balma algunes nits a dormir amb ells. La resta de nits..., un misteri.
En Marià va passar a veure la família de la cova fa un parell de dies i s'hi va esar una estona. Els va arranjar un lloc per fer foc, va moure la palla de terra per fer-ho tot més comfortable, va fer una pila de llenya... En fi. El que sap fer en Marià. Sense fer soroll, com una formigueta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada