Les figures del pessebre (VIII). Les dones del mercat

La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.

La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.

El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.

El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.

La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d'ous
i el sac de farina.

Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.

Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.

També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa. 

Quin festival el mercat del poble! I no només el dia que hi ha paradistes d'altres pobles. La resta de la

setmana podem trobar a la plaça algú o altre que hi ven alguna cosa. Ja sabeu, la Marta quan te coses fetes que no són encàrrecs, el Jofre quan ha tingut bon dia de caça... A gairebé totes les cases hi ha gallines i, per tant,sempre hi ha qui va al mercat a vendre els ous que li sobren o alguna gallina que no pon pel que sigui. Esclar, podem pensar que qui compra ous si tanta gent té galliner a casa... Doncs sí que hi ha que en compra; per exemple, els cuiners del senyor del poble o el forner quan ha de fer algun dolç.

La Cinta, la molinera, hi és gairebé cada dia. Sempre té algun sac de farina per vendre. La majoria del blat que mol és dels qui el planten i s'enduen la farina, però de vegades, la paga és una part de la farina. Al voltant del molí també tenen un petit camp de blat que cuida amb el seu marit i els fills.

Així, gairebé cada dia s'apropa al mercat per a vendre-hi farina al menut. Carrega el sac al carretó amb una mesura i cap a la plaça. El seu home prefereix quedar-se al molí. Sempre hi ha coses per a adobar: netejar la pedra, canviar alguna peça del mecanisme, controlar que el canal no s'obstrueixi... I,sobretot, cuidar de l'hort que és la seva joia. Sempre en parla i, de tant en tant, encarrega a la Cinta que vengui part de la collita al mercar. Quin goig que fan els pebrots i les tomaqueres. I les carxofes. Com li agrada cuidar-les i parlar-ne i regar-les (com que té l'aigua ben a prop...).

Avui la Cinta ha carregat al carretó el sac de farina, la mesura, una dotzena de tomàquets, unes quantes carxofes i unes quantes albergínies. Pel camí pensa que algú es decidirà a fer samfaina  o unes bones carxofes confitades quan les vegi tan ufanoses. Fa la resta del camí amb gana.

Quan torna a casa, parla amb el marit del nen que ha nascut a la cova. "La plaça n'anava plena. Potser que ens hi acostem. Què me'n dius?"

-- Si hi vols anar, ves-hi. Ja saps que a mi no m'agrada gaire sortir de casa.

-- Mira que arribes a ser dessaborit!. Qualsevol dia faràs arrels a l'hort...

-- No t'enfadis, Cinta. Ja t'acompanyo. Hi anem hevent dinat? Hi portem alguna cosa?