Ara cau pedra

L'home del temps de la televisió està fart de crítiques: si avisa que ha de ploure molt i no plou tant com ha dit, es queixen els hotelers. Si plou més del que ha dit, es queixa la gent que ha sortit de casa perquè no ha sortit suficientment preparada. Si la predicció es compleix es queixa tothom perquè fa massa calor, o massa fred; o plou massa, o massa poc... La qüestió és que el pobre home ha anat al metge perquè ja començava a estar fart que la seva família li anés repetint que estava malalt. "Mira que si estic malalt de veritat?" es va dir un dia i, immediatament, va demanar hora a un psicòleg que coneixia.

El metge li recomana que canviï de feina, però l'home del temps ja volia ser home del temps des que era un nen: no recorda cap etapa de la seva vida que no volgués ser home del temps. Això de sortir a la televisió li va venir després, quan estava a punt d'acabar al carrera, un dia mentre feia una mena de conferència a classe, uns senyors de la televisió que hi havien anat a entrevistar-se amb la professora el van veure i li van dir que s'hi passés pels estudis que li farien una prova i... cada vespre surt per la televisió fent la predicció del temps!

El metge canvia d'estratègia; li recepta uns medicaments i li aconsella que s'ho prengui d'una altra manera.

Un dia, molt després d'aquesta visita, quan ja semblava que no hi havia cap mena de crítica que el pogués afectar, mentre examinava les dades dels satèl·lits per preparar el programa va veure que s'apropava un front de pluges que podia esdevenir pedra. Es va redreçar en la cadira i s'hi va posar molt seriosament. Com més dades examinava, més clarament veia que el front s'acostava i cada vegada veia més clar que les pluges serien pedregades en molts llocs. I cap altre meteoròleg no se n'havia adonat! Quin esdeveniment! Calia preparar una frase brillant per introduir aquesta predicció en el programa d'aquell mateix vespre! Però, encara no sap ben bé perquè, s'hi va repensar: per què avisar la gent del que havia de passar si l'havien de criticar igualment?

La seva revenja per tantes i tantes humiliacions estava servida.

Va escriure la predicció exacta amb totes les dades, va ficar-ho tot en un sobre i el va lliurar a un notari amb la indicació "No obri aquest sobre abans de demà al vespre".

Al vespre, va anunciar pluges "intenses" per tot el territori i va aconsellar que no se sortís de cas si no es tractava d'una necessitat.

En sortir al carrer ja va sentir els primers comentaris:

–Ja estem com sempre! "pluja intensa". Quin alarmisme! Doncs jo penso sortir igualment, que aquell pallús no l'encerta mai.

–Si hagués de ploure tant i tant ja em faria mal el genoll i no me'n fa! Ja t'ho dic jo que haurien de canviar de meteoròleg a la televisió...

L'home del temps esperava sentir algú que digués: "ostres! Si de cas em quedo a casa" per felicitar-lo i posar-lo al corrent de la magnitud de la tragèdia. Però no va sentir cap comentari d'aquesta mena.

Per dintre estava trist per no haver sentit ningú que pensés a fer-li cas, però també sentia una mena d'alegria estranya en imaginar el que havia de passar.

Al dia següent, a la tarda, va pedregar durant gairebé una hora a tot arreu. La pedregada no va durar gaire, però va ser tan intensa que tots aquells que havien sortit en cotxe a la carretera van haver de buscar recer en els ponts o en els porxos de les cases que trobaven. Molts cotxes van quedar tan abonyegats que costava de reconèixer-ne el model.

La gent que havia sortit a passejar sense ni tan sols dur paraigua va haver d'entrar a les botigues que quedaven obertes per por de rebre una pedregada que els estabornís. I no era fàcil de trobar una botiga oberta, perquè la majoria van baixar les persianes metàl·liques per por que la pedra els trenqués els vidres.

Molts comerços que havien tret, com sempre, les mercaderies al carrer amb mostradors provisionals van haver de recollir a tota velocitat per por de perdre tot el que hi tenien exposat.

A la nit, la centraleta de la televisió va quedar col·lapsada per les trucades de la gent que protestava. Tots els companys del telenotícies esperaven que arribés per veure quina cara feia i per preguntar-li què li havia passat. Però l'home del temps va arribar amb la mateixa cara de sempre. De fet, feia millor cara. Semblava cofoi, com si l'hagués encerat de ple i estès esperant els aplaudiments de l'audiència.

Va passar entre les taules sense aturar-se amb tot de papers a les mans, com cada dia, però amb més decisió.

Quan el regidor el va avisar (un, dos, tres, estem en antena!) va somriure i va començar la seva intervenció calmat com cada dia:

–Bon vespre!

Va fer una pausa i, sense canviar d'entonació ni de cara, va deixar anar la frase següent:

–Molts de vostès deuen estar sorpresos per la pedregada tan intensa que hem patit aquesta mateixa tarda... Jo no! Els ho demostraré. Regidor, sisplau, truqui al notari i demani-li que llegeixi en veu alta el contingut del sobre que li vaig adreçar ahir tarda.

El regidor no sabia què fer, però des de control li van dir que hi truqués. I ho va fer. Immediatament es va sentir la veu del notari en antena:

–Bona nit. Sóc el notari i sí que tinc una carta en el remitent de la qual figura el nom de l'home del temps i una nota que diu el següent: "No obri aquest sobre abans de demà al vespre". Sembla que és l'hora d'obrir el sobre i procedir a llegir-ne el contingut.

Es va sentir per antena el soroll del paper estripant-se i, després d'una escurada de gola, es va tornar a sentir forta i clara la veu del notari.

–El sobre que ens ocupa conté el següent: un full mecanografiat amb el títol "Previsió meteorològica per demà", unes fotografies del Meteosat i un recull de dades de temperatura, velocitat del vent i precipitacions procedents de diferents observatoris. Procedeixo a llegir el full que duu per títol "Previsió meteorològica per demà".

El notari es va tornar a escurar la gola, va demanar perdó i va començar a llegir el full:

–Previsió meteorològica per demà. Demà a la tarda, amb tota seguretat caurà pedra en qualsevol lloc del territori. Es preveu, tot i que no ho podem assegurar rotundament, que la pedregada serà intensa i s'aconsella a la població que limiti els seus desplaçaments tant com sigui possible.

Després d'un breu silenci, l'home del temps, dirigint-se al notari, va dir:

–Moltes gràcies per haver llegit tan clarament el contingut del paper i ara, si no vol afegir res més, tallaré la connexió telefònica. Bona nit.

–Senyors teleespectadors, crec que poden comprendre que el que ha passat avui no és un senyal d’ineptitud com molta gent ha suposat. I crec que els dec una explicació. Doncs, bé, l'explicació és la següent: estic fart de ser criticat tant si la previsió és encertada com si és errònia, he hagut d'anar al metge perquè aquesta situació de desconfiança continuada per part de tothom m'ha afectat psicològicament i física. No puc sofrir que es comenti pel carrer que no cal fer cas de cap dels meus consells i, fins i tot, que hi hagi gent que els aculli a la inversa.

Durant un breu espai de temps, l'home del temps va romandre en silenci i mirant la càmera sense parpellejar. En la seva cara i en la seva actitud no es veia cap senyal de penediment. Semblava convençut d'haver obrat de manera correcta.

L'operador de la càmera estava tan sorprès que no va ser capaç de canviar el plànol al llarg de la intervenció i tampoc durant el període de silenci. Estava com paralitzat. Era la primera vegada que li passava una cosa com aquella.

Sense cap canvi en el to de veu o en el posat, va reprendre el fil del discurs.

–Evidentment, demano disculpes pels estralls que aquesta situació ha pogut ocasionar a totes aquelles persones que van programar les seves activitats a partir del contingut de la previsió, però també he de dir que tornaria a fer el mateix si es repetien les circumstàncies.

–La situació meteorològica per demà es preveu variable, però sense cap fenòmen destacable. Bona nit.

Algú va haver d'advertir l'operador de la càmera que estava enfocant una paret buida perquè l'home del temps ja havia marxat. El regidor va haver de demanar el cartell de finalització de l'espai del temps a correcuita.

A les cases, la gent no se'n sabia avenir. D'una banda hi havia molta gent que se sentia avergonyida per haver estat la causa de la situació; n'hi havia que, tot i haver estat perjudicats per la "revenja de l'home del temps" van excusar-lo ("vés, pobre home! El que deu haver patit"), i, evidentment, va haver-hi gent que es va enfadar moltíssim i va trucar a l'emissora protestant i demanant responsabilitats i dimissions.

De tota manera, l'endemà tots aquests sentiments s'havien unificat majoritàriament: una gran part de la població se sentia estafada per l'home del temps. Qualsevol tendència a la comprensió suscitada el vespre abans, s'havia ofegat per la marea de ràbia que havia envaït la societat. L'allau de cartes, trucades, missatges breus de mòbil i correus electrònics que va arribar a l'emissora demanant dimissions per la "revenja de l'home del temps" va ser impressionant.

Cal aclarir que l'expressió "revenja de l'home del temps" va ser el titular d'un dels diaris amb més lectors del país que pertanyia a una companyia rival de l'emissora on treballava l'home del temps.

Ras i curt, l'home del temps va haver de marxar del país perquè la gent pel carrer l'insultava i va sospitar (amb raó) que no el contractaria cap més mitjà de comunicació.