Programari espia

Pegasus, un programari espia que fa una empresa israeliana i ven als governs de qualsevol estat del mon perquè pugui reforçar la seva intel·ligència espiant (se suposa que legalment) grups criminals o terroristes. En principi, la cosa seria així i sembla del tot convenient i normal.

No tot és tan senzill. Comprar un programari a un país estranger per reforçar la teva intel·ligència et deixa a les mans d'aquest estat. Hem de suposar que una empresa que fabriqui una cosa així no deu ser completament independent dels interessos de l'estat on és. He llegit que els informes que facilita l'empresa els elabora a partir de la informació que les intervencions que du a terme amb el programari que emmagatzema als seus servidors.

 

Els més grans recordarem Blackberry, aquell terminal que tenien les persones serioses al començament de l'era dels telèfons intel·ligents. Semblava que Android i la resta servien per jugar, però Blackberry era el telèfon que feien anar els executius. Amb el seu teclat i tota la pesca. Que recordi ara mateix, a França (segur que ho van fer més països), quan un polític tenia responsabilitats de govern, li prohibien de fer servir Blackberry. Per què? Doncs perquè el correu i la missatgeria en general, en aquests telèfons, no es rebia directament al terminal, es rebia als servidors de l'empresa (RIM) amb seu al Canadà. Sembla natural que un país no vulgui que els seus secrets es passegin per servidors de països estrangers, oi?

Recordeu la polèmica Trump-Huawei? A banda del component antisinès que tenyia bona part de les decisions de Trump ("el neuròtic de Trump" que deien a les tertúlies), deixar en mans de una empresa estrangera, xinesa per a més inri, la infraestructura del desenvolupament del 5g comportava el pas d'un volum incommensurable d'informació per servidors xinesos: electrodomèstics de les cases, itineraris de la població, plànols de tot arreu... per dir només les coses més quotidianes.

D'acord, l'alternativa que presentava Trump és que tot això passés per les seves mans..., però no vull parlar d'aquest problema. El que m'interessa és remarcar que si la informació sensible d'un estat es capta des de l'estranger, algú hi té accés i no es pot certificar que estigui segura. 

.

Centrem-nos en l'estat espanyol. Recordeu els atemptats de la Rambla? A banda de "the nota", sembla ser que els Mossos van rebre informació de la cèl·lula islamista a partir del Mossad. Ha aparegut als mitjans que el CNI tenia punxats els telèfons dels membres de la cèl·lula... Una ma tancada és un puny! (en castellà diuen "blanco y en botella, leche"). I no vull seguir cap a les derivades de perquè no es va impedir i "pasará algo grave este verano" i "se va a montar un Ulster" i "Un ataque terrorista se supera, la disolución de España es irreversible". El que m'interessa remarcar és que Israel tenia informació sobre el tema. D'acord que tot el que faci olor d'islamisme, Israel ho investiga, però crec que no es forassenyat pensar que Pegasus hi té molt a veure...

Jo no soc de dret, però em sembla evident que no es pot intervenir telèfons si no és en el marc d'una investigació policial; és a dir, amb evidència de delicte i la intervenció és per confirmar-ho o per cercar proves que el fiscal pugui fer servir. Per tant, hem d'entendre que espiar gent perquè "hi ha perill de sedició" és una investigació prospectiva, una cosa il·legal, lesiva per als drets dels ciutadans i molt perillosa per a la democràcia. Que han intervingut telèfons d'advocats mentre es duia a terme un judici! I no un judici qualsevol...

Entre els investigats amb autorització judicial (que va dir la cap del CNI) hi ha el President Aragonès que no ha estat imputat ni jutjat per res. Com han aconseguit que un jutge els permeti d'intervenir-li el telèfon? I dir, com s'ha filtrat, que ho han fet perquè sospitaven que ell coordinava els CDR seria humor de l'absurd si no fos pel mal que fa.

Segons aquest criteri, qualsevol persona pot ser investigada, perquè sempre hi ha perill de delicte en algun lloc: Minority report.

Pegasus deixa rastre en els telèfons infectats... I, per si de cas el desenvolupador del programari no se n'havia adonat, la premsa i el govern ja ho ha escampat...

             Sembla una  tendència nacional catalana  complicar-nos la feina futura  escampant els detalls de com hem

             aconseguit fer alguna cosa que ens ha sortit bé: es va  publicar com s'havien  comprat, amagat, transportat

             les urnes del referèndum, van explicar com havien aconseguit trobar el presumpte violador d'Igualada, ara

             expliquem  com hem trobat rastre del Pegasus...

Però tornem al tema. Un cop el gobierno ha vist que l'havien enxampat i no podia acusar d'invent l'acusació (tot i que ho ha va intentar) perquè provenia d'un mitjà (The New Yorker) i un laboratori (Citizen Lab de la Universitat de Toronto) de reconegut prestigi (tot i que la ministra no sabés de quina revista es tractava) ha començat un episodi penós.

De primer, van intentar negar-ho, però l'esperit nacional de la ministra la va trair. El president del gobierno, callat (es veu que els va costar molt trobar un jutge que admetés --a posteriori-- que havia donat cobertura legal a l'espionatge). Apareix una llista d'espiats; el gobierno admet que una part  dels membres d'aquesta llista han estat espiats amb cobertura legal. Les raons són d'allò més al·lucinants i totes apunten cap a una investigació prospectiva impossible de dissimular.

Suposo que després de comprovar que la primera excusa ("¿Qué tiene que hacer un Estado cuando alguien declara la independencia?" i "Les viene muy bien ahora aparecer como víctimas") no havia funcionat, van fer un "café para todos" (si va funcionar durant la transició...) i van dir que membres del gobierno també havien estat espiats, però que no havien revisat els telèfons fins que no va saltar el cas català, que feia més d'un any que el centre de criptografia no els havia revisat
No entenc l'estratègia de minimitzar l'espionatge a un grup polític fent evident que la seguretat del país no funciona i ningú s'adona ningú que el president del país, la ministra de defensa i el ministre de l'interior fa un any que tenen el telèfon "intervingut".

Apareix en escena la cap del CNI (aquella que comença a parlar en una roda de premsa lluny dels micros i la ministra l'ha d'arrossegar pel braç per posar-la a lloc), un personatge desconegut fins al moment; ergo, ja es veu que serà el boc expiatori.

La ministra i la cap del CNI compareixen davant la Comisión de secretos oficiales (que feia un munt que no es reunia) i es filtra el que el ministerio vol que es filtri, evidentment, tot i que els membres de la Comisión han de mantenir en secret el que s'hi diu.

La Ministra anuncia una substitució al cap del CNI "una funcionaria por otra funcionaria" una mica abans que el presidente del gobierno ens digui que ha estat una destitució per manca de fiabilitat i comenci l'etapa de disseminació de les sospites: potser ha espiat el Marroc, potser Rússia (mai no pot faltar Rússia en qualsevol conspiració referent a Espanya...). La nova cap del CNI va ser explulsada de Cuba perquè la van enxampar espiant... En fi.

Tot sona tan fals... Tot sona tant a l'acudi del susceptible...

Mira que arribes a ser susceptible...

Doncs millor no parlem de tu, eh!

I, com diria Pla, "això qui ho paga?" o, dit d'una altra manera, "quant ens ha costat això?", perquè s'ha pagat amb diners dels pressupostos generals de l'estat, que ERC va ajudar a aprovar en canvi de res.

Si els serveis d'intel·ligència espanyols no són capaços de protegir el telèfon dels seus caps, com poden estar segurs que la informació que han recollit no anirà a parar a mans de terroristes o d'extorsionadors o...? Perquè no només tenen les agendes i els contactes dels espiats, Pegasus també accedeix a les fotografies, al que hi ha emmagatzemat a la memòria (i sembla que pot enviar missatges des dels telèfons intervinguts).

El gobierno no en sabia res? EL CNI ha de retre comptes, crec que setmanalment, amb el ministeri i rep les línies que l'ajuden a establir prioritats del president del gobierno.

Podem concloure amb molta seguretat que la Sagrada Unidad de España és al fons del fons de qualsevol cosa que el fa gobierno i, amb aquesta finalitat, els mitjans no compten.

Una petita derivada final. Algú ha criticat que Òmnium va ser capaç de fer un vídeo de denúncia dels fets poc després que es fessin públics. D'acord, potser podria haver dissimulat una mica més, però crec que és evident que el govern sabia això de fa temps (l'expresident Torrent va publicar un llibre sobre el tema el 2021) i per un cop a la vida que el govern pot governar els tempos davant del gobierno, no els criticarem. Per què ara? Suposo que ens n'assabentarem d'aquí a un temps.