Els Reis ens han deixat a casa un teatre de titelles. A la capsa hi deia: "Per a tots els germans" i el Marc (el petit) l'ha oberta.
La primera impressió no ha estat massa impactant: una mena de cortina gruixuda de colors amb un pal com els de penjar la cortineta de la dutxa... Ens ho hem mirat tots tres i no hem sabut què n'havíem de fer. La mare ha vingut de seguida, ha girat la capsa i, mirant les instruccions, ha muntat el teatret a la porta de la sala.
Ara sí que ens hem impressionat. La cortina tapa tota la porta i, com que es pot baixar i pujar, la finestra que fa de boca queda sempre a l'alçada idònia i no cal ajupir-se ni posar-se sobre un tamboret per fer la representació.
Immediatament, hem regirat totes les capses que quedaven per obrir per mirar de trobar titelles: no pot ser que els Reis ens hagin deixat un teatre de titelles i no ens hagin deixat les titelles per fer-hi les representacions. A casa no n'hem tingut mai. Només n'hem vist quan ve alguna companyia al poble o a l'escola.
Al vespre, els pares has desmuntat el teatret per deixar lliure el pas a la sala.
El primer cap de setmana després de Reis, el tornem a treure de la capsa i fem una reunió de germans per muntar la nostra primera representació. Serà una cosa senzilla: només els pares i els avis, que avui venen a dinar a casa.
Hem de preparar un guió i decidim de fer servir tots els titelles, per la qual cosa no podrem fer un conte dels normals perquè ens sobrarien personatges. El Marc proposa adaptar la "Caputxeta vermella" perquè hi càpiguen el príncep, el lladre i els animalons. Decidit. Ens hi posem.
Després de mig matí de fer-hi voltes escrivint tot de coses a la pissarra hem aconseguit encabir-hi tots els titelles. Ara farem un assaig a l'habitació i havent dinat, la gran estrena!
Arriba el gran moment. Hem preparat un cartell anunciador a la pissarra i, a més, tindrem més públic del previst perquè han vingut els tiets a fer cafè. En total, set espectadors.
Preparem l'escenari i les cadires. Darrere de la cortina hem endollat un reproductor de cd (fins i tot tenim música!) i hem preparat els titelles en ordre d'aparició.
Comença la funció!
La Caputxeta surt de casa seva per anar a fer companyia a la princesa que està malalta. Mentre travessa el bosc, van passant tots els animals que tenim i la saluden. Finalment, es troba amb el llop i mantenen la conversa que tots coneixem del conte de la Caputxeta.
El llop corre per arribar ràpid a casa de la princesa i la Caputxeta va trobant més animalons mentre passeja pel bosc i amb tots té un moment de conversa.
Mentrestant, a casa de la princesa, el príncep ha sortit a comprar coses per menjar i li diu a la princesa que no s'amoïni que la Caputxeta no pot trigar gaire a arribar.
El llop arriba a casa de la princesa i se la menja. Immediatament, com en el conte de la Caputxeta, es disfressa i s'estira al llit. Quan arriba la Caputxeta, tenen la conversa que tots coneixem i, després de menjar-se-la, està tan ple que s'adorm.
El príncep torna del mercat tan ràpid com pot i, pel camí, es troba amb la bruixa. Com que no s'atura a saludar-la, aquesta s'enfada i el converteix en granota. La cistella amb tot el que ha comprat es queda a terra i ell procura tornar tan aviat com pot a casa.
El lladregot troba la cistella de menjar del príncep i, com és natural, se l'endú.
La granota, en arribar a casa, veu el llop al llit i s'imagina el que ha passat i surt a correcuita a avisar el guàrdia. Tornen tots dos a casa de la princesa, obren la panxa del llop, d'on surten la princesa i la Caputxeta, l'omplen de pedres i s'amaguen. La resta de la història del llop, ja la coneixem.
El lladregot, quan ha vist que la cistella és de la princesa, com que sap que està malalta, li sap greu deixar-la sense menjar i va a tornar-li.
La Caputxeta, agraïda, fa un petó al guàrdia i a la granota i, amb el petó, desfà l'encanteri de la bruixa. Mentre ho estan celebrant, arriba el lladregot i el guàrdia, que pensava detenir-lo, acaba felicitant-lo per haver tornat la cistella.
Gran festa final amb tots els personatges (excepte el llop, esclar) ballant molt contents.
No us puc explicar l'estona que van durar els aplaudiments...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada