L'oreneta comuna (hirondo rustica) és un ocell de l'ordre de les passeriformes, família hirundinidae, gènere hirundo. Té una envergadura d'uns 30 cm i fa uns 20 cm de llargada. Es caracteritza per tenir la cua en forma de forquilla. És de color negre blavós amb la panxa blanca i la gorja rogenca. Diu la llegenda que la gorja rogenca es deu a que va arrencar una espina de la corona de Crist mentre era a la creu.En ser un ocell tan comú, se'l coneix amb un munt de noms diferents. Entre les denominacions més comunes al Principat, tenim les següents: oroneta, aureneta, groneta, orineta, nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella/ronella.
A les illes, orenella és la forma més habitual al costat de les variants orinella, aronella, runella, urenella, anorella, anonella i nonella.
A la Catalunya nord, orendola, arendola, arandola, olendra, orendra amb les variants aulendra, orenda, orèndol, abrèndol, a(u)rendola, (i)rendola, randola. Al Vallespir, (a)rondella. Al Capcir, Confent i nord del Rosselló, rondola. A la Cerdanya, alundra. Les formes (g)irondela i girondel(l)a serien gal·licismes o occitanismes.
Al País valencià, oreneta és la forma més estesa al nord i a la capital, juntament amb oronella que és la forma pròpia de la Ribera del Xúquer i arriba a Alcoi. A la zona sud, viu la forma d'origen mossàrab orandella (ondarella) amb les seves variants, orondella, orandilla, orendella.
Al Pallars en diuen orandeta i volandreta.
A Andorra, orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta.
Les orenetes venen a la nostra terra a passar l'estiu; la primavera i l'estiu. Els hiverns els passen a la zona subtropical de l'Àfrica. Com que són uns animals molt gregaris, solen fer els desplaçaments en grups molt grans, però només es relacionen amb animals de la seva espècie; és a dir, no veurem mai una oreneta volant al costat d'un altre ocell que no vingui a passar l'estiu aquí, d'un passavolant (mai més encertada l'expressió).
Les orenetes no són estiuejants de setmana / dues setmanes. Les orenetes tenen casa al poble d'estiueig. Una casa que no és espectacular, però sí feta per durar, amb materials propis de la zona, no com les cases des estiuejants de setmana / dues setmanes que acostumen a fer cases espectaculars ben diferenciades de les autòctones. A més, les cases de les orenetes estan llestes per ser ocupades tot l'any i si no les ocupen és perquè passen l'hivern en altres llocs. Si vulguéssin, hi anirien. I aquesta sembla que era la intenció quan van fer el niu tan i tan ben fet i amb intenció que fos durador i ben guarnit de tot el que cal: llar de foc, mantes, cuina equipada amb estris i vaixella, roba d'hivern (una mica atrotinada, la bona, a la casa d'hivern), tovalloles, etc.
Al començament, pensaven que hi anirien alguns caps de setmana i totes les vacances; a poc a poc, la realitat es va imposar i ja nomes pensaven en els estius que van començar essent molt llargs, però que es van anar retallant perquè els fills, ja se sap, trobaven que la vida al poble proporcionava massa poques emocions. Les orenetes van mantenir la casa pensant en els nets, però els nets van trobar la vida al poble mancada d'emocions molt abans que no ho havien fet els fills... En fi, que la idea de mudar-s'hi (almenys una bona part de l'any) quan arribés la jubilació ja no era mes que un record agredolç el dia que van deixar de llogar la casa i la van buidar.
Definitivament, l'oreneta no és un estiuejant, en el sentit de persona que passa una part de l'estiu en una zona d'estiueig, l'oreneta té la pretensió de "ser" un més de la població, per això s'ajunta amb els vilatans, procura comprar a les botigues on compren els vilatans i sempre saluda amb entusiasme els comerciants i els veïns. Les llargues tarde d'estiu les passa a la plaça, al banc. Abans mirant com jugaven els fills; després, els nets i ara... Mirant: un "si no fos" en tota regla.
Les orenetes passegen pel poble fent girs sobtats perquè sempre hi ha algun "ganxo" que no es pot deixar passar; només els estiuejants passegen com si no hi hagués res més al món que ells, casa seva i el lloc on han d'arribar. Els vilatans i les orenetes saben que un itinerari no té durada fixa perquè cal aturar-sei fer els desviaments que calgui per no deixar ningú sense saludar.
A banda de la plaça, el lloc preferit de les orenetes són les basses (diguem-ne piscines) que és on troben menjar abundant; és a dir, notícies fresques dels vilatans, el relat de tot el que ha passat mentre ells han estat absents... Tot el que els permet mantenir converses amb els vilatans de tu a tu, sabent de què es parla i podent-hi opinar i, sobretot, criticar. Aquí rau la veritable diferència: un estiuejant no pot criticar (bé, sí que ho pot fer, però no té el mateix valor ni, evidentment, el mateix auditori) i una oreneta, sí.
A més (si més no durant l'estiu) l'objectiu preferit de les crítiques són els estiuejants amb els seus costums tan fora de lloc. Com que els estiuejants acostumen a tenir piscina a casa, es perden aquesta part tan interessant de la vida del poble. La resta de personal criticable varia segons el cercle on s'hagi establert la conversa; cap novetat, el que ha passat tota la vida.
Les orenetes mengen insectes autòctons, no com els estiuejants que fan les compres a la planta més propera de la cadena de supermercats on compren habitualment. I fan els àpats a l'hora que toca i no a les hores intempestives dels estiuejants. Producte de proximitat versus dinars (o sopars) "de festa" o amanides. La gran diferència...
La imatge que tots tenim de les orenetes és un niu i tres o quatre caps amb la boca oberta, molt oberta, que surten pel forat. Són els pollets (cada posta acostuma a ser de quatre o cinc ous). Quan, finalment, els pollets abandonen el niu, també els veus pel carrer sempre menjant, snacks, llaminadures..., que, fent honor a la seva sociabilitat, no dubten a compartir amb els vilatans. Perquè les orenetes joves també són molt gregàries, els entusiama passejar en colla pels carrers i anar a la piscina, també en colla, però amb una finalitat diferent que els adults. El seu cant es fa omnipresent pels carrers durant tot l'estiu, fins i tot a hores sorprenents.Les orenetes han generat molta saviesa popular recollida en el refranyer. Vegem-ne alguns exemples:
- Casa d'orenetes, molta sort i amoretes!
- Oreneta primerenca, primavera calorenca.
- Oreneta arribada, hivernada acabada.
- Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg.
Sembla que la sabiduria popular vulgui assimilar oreneta amb estiuejant, però les ments despertes sabem que aquesta assimilació és una falàcia.
Per a acabar, m'agradaria comentar una imatge que de ben segur tots tenim al cap. Les orentes fent un descans en els fils de llum:
No us fa pensar en un pentagrama?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada