Les tres germanes

Anton Txékhov (1900). Les tres germanes.

L'obra es va representar per primer cop l'any següent.

Vam anar a veure la versió dirigida per Jorge Manrique al Lliure i no em va acabar de fer el pes, i em sap greu perquè té un munt de premis... Vegem-ho.

L'adaptació la signen Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, que també la dirigeix. L'encert més gran de l'adaptació és haver sapigut reduir a deu l'elenc de personatges i que (gairebé) res no quedi coix, però hi ha un munt d'apectes que se m'escapen:

• Cal que la germana petita (una inconformista, que s'acaba conformant) sigui una Greta Thunberg?
• Cal que s'afegeixin "morcilles" de conyeta?: "sembla un text de Txékhov", "ja n'hi ha prou!! (en l'abraçada final entre la Maixa i l'Ivan)
• Cal fer servir metàfores tan evidents?: tot passa dins d'una peixera, l'ambien tancat del poble que tots volen (o no) trencar, la pluja final que tot ho renta (però que, de fet, canvia ben poca cosa), afegir un inici by the face i insinuar una relació de la Natàlia amb el batlle que explica que tots vagin a parar a l'ajuntament.
• Cal que el Lluís Soler sigui un oncle enamorat de la mare morta?
• L'escenorgafia, a més, no et permet de veure bé els personatges: una part del públic és "darrere" l'escena: sembla que no hauria de passar, però passa. I l'escenògraf ho devia tenir clar perquè aquest "darrere" te molt poques files.
• La música, les traduccions de les cançons sobretitulades... A L'oncle Vània ja vam tenir una dosi de música estrident. Suposo que al Manrique (que ho brodava allà) li va agradar molt.

En tornar de la representació, vaig buscar el text original (el tinc en l'edició que en va fer l'Institut del Teatre amb traducció de Nina Avrova, Joan Casas i Feliu Formosa) per mirar d'entendre algun des canvis. Recordava el text molt més intens, que em transmetia l'angoixa de les germanes en haver de viure tancades en aquell poble (en l'adaptació les germanes acaben que van a Moscou a veure la tomba de la mare), sensació que no vaig tenir en la representació i no sé per què: els actors ho feien prou bé i excepte la Thunberg i la mare-festera (problema de l'adaptació) tot era molt creïble.

La mort del baró és el passatge que més pateix la reducció de personatges de l'adaptació, però ja era poc clar a l'original. El duel que planteja Txékhov no cola gaire perquè l'nterés de l'oponent per la germana petita es descobreix just en plantejar-se el duel. Fer que l'atropelli un tren quan va a abuscar una càmera de fotos (sabent que tots tenen un mòbil) no ho millora gaire.

La platja de ciment, els geòlegs, les explicacions de l'antropocè... A l'original es un destacament que, com tots els destacaments, dona vida (i genera problemes) al poble. Un equip de geòlegs es fa notar tant? Tota la cosa ecològica està tan pillada amb pinces que fa una mica de pena. Potser les notes del programa [Edat recomanada: A partir de 15 anys (ESO i Batxillerat). Espectacle recomanat pel programa educatiu] expliquen més coses de les que imaginava quan vaig comprar les entrades...

La moda dels canvis d'escenari a la vista pensava que ja havia passat i fer saludar alguns dels tècnics no sé si aporta un plus de democràcia a la representació. Sobre els decorats, la conversió de la casa en "hospital de campanya", cal? No acullen ningú i ens ho podem imaginar tal com ens imaginem les transformacions del jardí al final de l'obra, oi? Ah! I el paper de vàter que preparen per a socórrer els damnificats per l'incendi era del Mercadona.