Tot és el mateix

L'altre dia mon fill m'explicava que havia vist un vídeo d'una youtuber famosa que deia que quan van inventar la llei de la gravetat, potser tenia sentit, però ara amb tots els avenços de la física, ja no en tenia i que l'entrevistador, astorat, mirava de retreure-li la ignorància que manifestava amb aquell comentari, a la qual cosa la youtuber responia que la ignorància era una cosa molt relativa, que potser el que la entrevistava sabia molt sobre la llei de la gravetat, però no coneixia en NNN (un cantant que deu ser famós) i amb aquesta resposta tancava la discussió i es quedava tan ampla.

Evidentment, no recordo cap dels noms que em va dir mon fill, però el fons de l'assumpte no l'he oblidat perquè em va deixar una mica tocat. La conversa, com sol passar quan parlem amb el meu fill, va canviar de tema un munt de vegades, però jo tenia al fons del cervell la relació youtuber-gravetat i en un moment, vaig veure la llum... Vaig mesclar diverses informacions, de entrada poc connectades, i crec que vaig trobar l'explicació del fenòmen.

En primer lloc, una contraportada del TN vespre (cada cop són més peregrines aquestes contraportades...) deia que els joves s'informen, sobretot, a partir de les xarxes socials (que potser no calia gastar diners per dir això), Twitter, Instagram i TikTok. No es parlava de proporcions i no sabrem mai si la mostra era significativa, però això era una bona pista per a explicar el "fenòmen gravitatori".

Un comentari respecte d'aqust punt. No entenc com es pot treure informació de Tiktok (que potser és per l'edat...) i vaig suposar que els que s'informaven per Instagram o Twitter seguien comptes d'algun mitjà de comunicació que (potser em passo de suposar bona voluntat) consultaven seguint l'enllaç proporcionat al post si el tema els interessava. 

En segon lloc, una frase comuna per a explicar com és l'accés a la informació en Internet: "un mar sense vores". Frase que vol dir-nos que a Internet ho trobarem tot, però no tindrem pistes de com apropar-nos-hi. Cadascú fa el camí com li plau (i per tant, cal proporcionar a la gent recursos que ensenyin a trobar informació a Internet i a filtrar-la; però això és un altre tema).

En tercer lloc, i una mica com a reforç de la idea anterior, pensar en l'estructura (en la manca d'estructura) de les revistes digitals, amb honroses excepcions. Hi trobem les informacions presentades com un enfilall sense cap criteri.

Unes voltes a aquest tercer punt. Abans, en els diaris de paper, sabies que a la portada hi havia el que el diari volia destacar, a les pàgines següents, les editorials (opinions del director i d'opinadors pagats pel diari) i, després, les seccions amb les notícies ordenades segons la importáncia que el diari els concedia (mida i posició). Ara, en el millor dels casos, les trobes ordenades cronològicament segons quan es reben, i en altres diaris, cronològicament segons quan les elaboren, i el resultat és un totum revolutum que posa la separació de Pique i Shakira just al davant del darrer escàndol judicial o de la situació de la guerra d'Ucraïna...

 Esports, Ucraïna, consum, tecnologia, groguisme judicial, 

     meteorologia, publicitat, molta publicitat...

En resum, que si no tenim ben moblat el cap, correm el perill de posar en el mateix calaix un resultat d'un estudi científic sobre les conseqüències de l'escalfament global en la pesca i les conclusions d'un estudi estadístic fet sobre una mostra de cinc persones en un barri marginal d'una ciutat mitjana sobre consum d'oci. Per a la youtuber que ens ocupa era una mostra paral·lela d'incultura no saber res de res del que vol dir la llei de la gravitació universal que no conèixer un raper de moda.

Terrible? Sí, però és el que hem aconseguit a còpia de desacreditar criteris, autoritat, memòria, esforç... I això afecta no només la recepció de la informació, també n'afecta l'emissió: podem seguir parlant de "periodisme" per a definir la feina de segons quins mitjans?

Quina mena de receptors d'informació formem? La immediatesa en la gratificació comporta, entre altres coses, l'abandonament de l'esforç. S'inicia amb "això entra a l'examen?" i la desaparició d'examens "globals" ("fem examen d'aquest tema i així ja no hi tornem"). Sembla que el currículum per àmbits hauria de corregir aixo, però crec que aquest no n'és l'objectiu; només es parla de desaparició de l'esforç memorístic.

 No vull insistir en aquest tema perquè ja hi vaig dedicar un post fa temps.

Amb aquesta perspectiva pretenem que els joves (que, després, seran adults) aprofundeixin el contingut dels titulars de les notícies que apareixen en els posts d'Instagram o en els twits? I que en comprovin la veracitat? Crec que no arribaran a notar que no tenen mitjans per a fer-ho perquè ni s'ho arribaran a plantejar: "com no ha de ser veritat si surt a Internet / la televisió?". Pretenem que discriminin el que és important del que no ho és quan es troben totes les notícies (opinió inclosa) presentades com un enfilall. Com ho han de fer? Quines pistes tenen per a intentar-ho?

Ara, miraré d'explicar a què em referia en parlar de l'emissió de les notícies. Només presentaré un exemple, però la "futbolització" de la política ja fa temps que dura:

    Debate

Moreno Bonilla. Estático y algo sobrado.

Juan Espadas. Medio centro izquierdo. Robusto y algo lento.

Juan Marín. Centrista saliente.

Macarena Olona. Le puede hacer un roto al PP.

Inmaculada Nieto. Buena oradora. Material.

Teresa Rodríguez. Correosa. Ideològica.

    Això és d'avui (07/06/22) de l'Enric Juliana analitzant el primer debat televisat

   de les eleccions andaluses.

No entraré en si això és intencionat políticament perquè no vull baixar pel tobogan de la conspiranòia i tampoc vull encetar una reflexió de cervesa en mà.