Zoologia recreativa (XV). El passerell

Mai cap espècie animal ha encarnat tan encertadament la dita "les aparences enganyen"...

Una presentació espectacular per a un ocell força humil. Dediquem aquest apunt al passerell, carduelis cannabina, una espècie molt estesa per Europa (només no nidifica a la zona nord de Finlàndia i especialment corrent als Països catalans).

El passerell pot assolir als 13 cm. de llargària total i pesar entre 15 i 20 g. Amb aquestes dades, podríem pensar que té una vida fàcil perquè passa desapercebut per als depredadors en no ser una pressa apetible, però la realitat és molt diferent. El passerell és víctima de tota mena d'atacs per part de depredadors i, sovint també, de carronyaires, i malgrat això i la seva aparent fragilitat, té una longevitat prou destacable: pot arribar a viure nou anys.

El passerell té el dors brunenc i el bec curt i gris. Els joves són molt semblants a les femelles i el mascle, a l'estiu, mostra el front i el pit de color vermell intens. La zoopsicologia ens explica que aquest canvi de coloració estival en el mascle adult es deu a un intent de refermar la seva masculinitat per compensar el que es podria entendre com un efeminament adolescent. Així, en arribar l'estiu, el mascle refusa aplicar sobre la seva pell i el seu plomatge qualsevol mena de protecció contra els raigs ultraviolats. Aquesta, podríem dir-ne "actuació compensatòria pròpia de mascles que necessiten reafirmar-se" està molt estesa en el regne animal arribant a afectar espècies dites "superiors" com la humana.

La dieta del passerell és fonamentalment vegetariana, llavors d'herbes, tot i que reforça la dieta de les cries amb algunes erugues (un detall que molts vegetarians humans no tenen). Tornarem sobre la dieta més endavant.

Pel que fa a la vida social, el passerell és més aviat sedentari; però els exemplars que viuen en regions més septentrionals i, també, en les orientals, acostumen a passar les vacances d'hivern en zones més meridionals a la recerca d'un ambient meteorològicament més favorable a les relacions socials. Passa el mateix amb els que s'han establert en zones altes: acostumen a buscar la calidesa de les zones més baixes durant el rigor de l'hivern.

Per facilitar una mica la comprensió del paràgraf anterior, podríem establir un símil amb la població europea. Així, les escandinaus i els russos vindrien a passar les vacances a les platges catalanes. De la mateixa manera, els catalans del Pallars (per posar un exemple), baixaríem , posem per cas, al Maresme.

Com es pot desprendre del que s'ha explicat sobre la vida social del passerell, és un animal essencialment gregari (la qual cosa no significa "aborregat", fàcilment manipulable enmig de la massa). Això sí, durant l'època de cria prefereix estar sol i tranquil amb la seva parella, costum molt lloable que algunes espècies estan perdent en favor de l'espectacle... La femella (la lluita pel repartiment igualitari de tasques entre els dos sexes encara no ha arribat a aquest punt) pon entre quatre i sis ous a la primavera i els cova durant 11 dies. En l'alimentació dels pollets (aquí sí que es nota l'evolució de la lluita feminista) intervenen ambdós sexes, fins que passats 12 dies* els pollets poden volar. Aquesta operació de cria es repeteix dos cops al llarg de l'any i, a voltes, tres.

Reprenem el tema de la vida social. El passerell, per a instal·lar-se, prefereix el camp obert, amb matolls i arbres dispersos, i, si pot ser (fent una demostració de solidaritat i amor al planeta), en sòls pobres per no perjudicar les tasques agrícoles. Els habitatges dels passerells són completament biodegradables, energèticoeficients i reciclables. La primera matèria és herba i molsa, i la cobertura exterior és de pèl i llana, tot sobre arbustos a poca alçada. Es pot demanar més respecte pel medi ambient?

A Catalunya podem trobar passerells instal·lats pràcticament a tot el territori, exceptuant el Delta de l'Ebre, alguns punts de l'interior i alguns de la costa, tot i que a l'hivern aquest darrer terreny, com ja hem comentat, és el preferit pels migradors transpirenencs. Els estudis indiquen que “cria abundantment a les Balears”. El que no s'hi especifica és si aquesta frase fa referència a la fabricació (perdoneu l'eufemisme) o a la posta... Particularment, i després de molts anys d'estudi de les condicions de vida en algunes illes de l'arxipèlag, m'inclino a pensar que a les illes els passerells es dediquen a la fabricació: clima, ambient, facilitat d'accés a certes substàncies... tot sembla apuntar en aquest sentit. Si aprofundim una mica el raonament, no seria forassenyat imaginar que les parelles que fan tres postes visquin habitualment als voltants del Pachà, a Eivissa.

Malauradament, la intervenció antròpica fa minvar la població de passerells. Les pràctiques agrícoles com ara l'ús de pesticides, la neteja de matollars i l'excessiva poda de bardisses van minvant l'hàbitat dels passerells; tot i amb això, l'espècie no està en perill d'extinció. Tots tenim algun passerell a prop...


Sup. Aspecte hivernal del passerell; en aquest cas,
estrany (tot s'ha de dir), engominat.
Inf. Aspecte estival del passerell pentinat normal.

Tot i que, com ja hem comentat, el règim alimentari del passerell en llibertat es fonamenta en les llavors, en l'entorn laboral, no és estrany (fins i tot, podíem dir que és ben normal) veure passerells empassar-se marrons i gripaus sense mostrar cap signe d'esforç. És una mostra més del poder d'adaptació d'aquesta espècie tan comuna com sorprenent i desconeguda.

L'etologia apunta que l'actitud poruga del passerell es deu a un defecte en les connexions sinàptiques: no entén les coses. O, com a mínim, no les entén a la primera o en el mateix sentit que les entén qui les hi diu. Sembla un embarbussament, però si penseu en l'entorn laboral és fàcil corroborar que no és comunicació tot el que diuen que ho és. Doncs, reprenent el fil, aquesta actitud poruga és la que fa que sembli que res no l'afecta; és a dir, que cap cosa no l'afecta més que una altra. El passerell acull les contrarietats amb un somriure. Quan es conviu laboralment amb ell, com que no es queixa, sembla que rebi un tacte especial, però no, és que és així, de bon conformar...

Encara sobre els seus hàbits laborals, sobta el contrast entre la seva activitat i la percepció que la resta d'espècies tenen d'aquesta activitat. És a la boca de tothom que els passerells es mouen d'una manera sincopada (fent saltirons) i sense cap objectiu concret: sembla que saltin aleatòriament (ara cap aquí, ara cap allà) i que moguin el cap a ritme.

Si estudiem de manera més aprofundida l'activitat del passerell, com ho fa la zoosociologia, ens adonarem que va fent sense parar, i que tots els seus moviments responen a una ergonomia particular (idioergonomia seria el terme científicament correcte). Pot semblar que no fa res, o al menys, res de profit, però sempre feineja a miques, perquè independentment del fet de ser mascle o femella (a diferència de, per exemple, l'espècie humana) els passerell és capaç de gestionar diverses activitats simultànies, i quan s'analitza el que ha fet amb la perspectiva del temps, ho s'adona que sí, que és un treballador infatigable.

Malgrat la proliferació de possibles depredadors, el passerell acostuma a ser molt estimat per la resta d'espècies (pels seus depredadors no, esclar) quan arriben a conèixe'l una mica. Tot i que no és una espècia promíscua en el sentit de cultivar l'amistat amb individus d'altres espècies, es deixa estimar. És essencialment "amable" en el sentit més etimològic del terme.

La literatura científica tradicionalment considerava el passerell com un estadi de l'evolució d'algunes races d'ocell que acabava invariablement en voltor. A la llum dels coneixements actuals en ornitologia, aquesta evolució de diverses espècies en una sola, considerada superior, no té ni cap ni peus (“ni ales ni bec” hauríem de dir per no sortir del domini lèxic). El passerell neix, creix, (si pot) es reprodueix i mor passerell! Aquesta és la realitat per més crua que ens sembli. El passerell no perd mai la ingenuïtat. No és que no aprengui, esclar que aprèn, però la seva percepció de la malícia humana (i de la resta d'espècies) està esbiaixada i entén cada acte maliciós com una anomalia, una anècdota que no es pot generalitzar i que no marca tendència en el comportament de qui la du a terme. Sembla com si no li hagués arribat mai el tema de la causa/efecte que ja Aristòtil va plantejar, i classificar, tan encertadament. Potser és més de la línia de Hume...

L'evolució del passerell no és cap a voltor, és cap a passerell adult i res més, cosa que tampoc no està malament.



Finalment, no podem passar per alt el gran homenatge de la literatura al passerell. Ens estem referint a l'obra (i s'ha de prendre el singular "strictu sensu" perquè no en va escriure cap més) de Harper Lee: To kill a mookingbird, publicada el 1960, i guanyadora d'un Pulitzer el 1961, l'adaptacio cinematogràfica de la qual (deliciosa, immens Gregory Peck!) va guanyar tres Oscar el 1962.

Per acabar aquest apunt, la divisa d'una coneguda família de passerells europea:

"Prefereixo mullar-me un cop que haver d'anar sempre amb paraigua."

Crec que aquesta frase resumeix perfectament la filosofia de vida dels passerells.


********************
* Extrapolem la dada. Si les persones tinguéssim el ritme vital dels passerells, començaríem a caminar als tres mesos!! No aprofundiré els càlculs perquè pensar en el moment d'emancipació dels fills podria provocar atacs de fúria...

Comentaris