Diumenge vam anar amb els nens a veure això.
L'argument era "original", feia una volta al conte del Patufet, però l'apropava perillosament a "El màgic d'Oz" (traducció que no m'agrada gens). Vegem-ho:
El Patufet surt de casa a dur l'entrepà de l'esmorzar al seu pare (prèviament ha anat a comprar un dineret d'espècies per demostrar que pot sortir sol al carrer). En arribar al jardí troba una marieta (que es presenta com "un marieta" amb una veu i una manera de fer molt amanerada) que l'acompanya. Poc després, troben un clic al carrer (que han d'ajudar a incorporar-se; ja sabem les dificultats que tenen els clics per moure's) que també s'uneix a la comitiva i, per un accident, acaben a l'abocador municipal on troben una tecla d'ordinador que també se'ls uneix per mirar d'ajudar al Patufet a acomplir el seu objectiu. A tot això, l'entrepà ja ha sofert tant que no crec que el pare el pugui aprofitar i, a més, ja no se'n torna a parlar.
Pel camí, uns dolents (Dolent 1 i Dolent 2) pensen aprofitar la mida escassa del Patufet per aconseguir que entri en el bou i que aquest cagui un diamant que van robar i el bou es va cruspir en algun moment indeterminat del passat.
El final no us l'explicaré.
Des del meu lloc no vaig aconseguir d'entendre la major part de les lletres de les cançons que, a més, totes em sonaven conegudes (la música).
Uns detalls, menors, que em van molestar perquè vaig trobar que no feien per als nens (tot i que, com a mínim als meus, els van passar desapercebuts) i que crec que l'autor va col·locar en l'obra per fer riure als acompanyants (en el meu cas, no ho va aconseguir):
El marieta tremolava com un flan i deia una cosa com "amb aquests paios tan massissos" en veure el Clic remenar el cul en un moment en què no es podia posar dret.
La Tecla tirava la canya descaradament al Clic i li proposava de passar la nit junts en una capsa molt comfortable que havia trobat. El Clic, en sentir la proposició tremolava perquè no sabia què havia de fer. En un intent per deslliurar-se'n del compromís veu un cotó i diu en veu alta que l'aprofitarà per dormir-hi. La Tecla li respon: "Un cotó amb un cordill? No t'ho aconsello".
Finalment, després de la lliçó moral (entre tots ho farem tot amb més facilitat), la Tecla sembla que marxa amb el Clic i el Marieta sembla que es queda amb el Patufet. Tot molt estrany.
Per si això fos poc, l'obra es desenvolupa durant l'estiu (ho repeteixen moltes vegades) i el Patufet apareix tota l'estona vestit amb un anorac de plomes.
El pet del bou deixa els quatre col·legues al jardí on hi ha les cols i envia els dolents (que estaven a prop, però fora del bou) a un desert solitari...
En fi. El decorat molt ben aconseguit. Les errades de sincronització entre la música, les imatges i l'acció molt ben solucionades pels actors, però poca cosa més destacable.
A la porta podeu comprar imants per a la nevera amb la imatge que il·lustra aquest post, tasses i el cd amb la música de l'espectacle.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada