M'agrada el
concepte nova política. És fàcil d'entendre i fàcil d'identificar. I també és
fàcil d'identificar els qui la practiquen (o la lideren).
En primer lloc,
sembla que la nova política té com a tret distintiu rebatejar les antigues
realitats per a transformar-les en noves. Així, ja no es parla de pactes entre
partits sinó que ara tindrem "confluències entre formacions". Pot semblar que
és el mateix, però no. Els pactes i els partits són propis de la vella
política; en canvi, les confluències i les formacions (suposo que polítiques)
són pròpies de la nova política. Potser ho són pel toc femení que comporten. No
ho sé.
Els líders de la
vella política acostumen a presentar-se com a bons gestors i presenten plans de
futur; és a dir, una llista d'iniciatives que emprendran si aconsegueixen la
confiança dels electors pensant en el seu bé (dels electors); tot i que, de
vegades, els electors no siguem capaços d'adonar-nos que tot això que volen fer
és per al nostre bé. El que facin després d'aconseguir la confiança dels
electors ja és tota una altra cosa (tant a la vella política com a la nova).
Els líders de la
nova política són, més aviat, comunicadors i, com a tal, es preocupen que el
seu discurs arribi nítidament als votants. Pot semblar que el contingut del
discurs no és important, que l'important és que hi arribi i que contingui
alguna mena de "mantra" que sigui fàcilment assimilable, però això, potser, són
percepcions meves. Els nous líders es preocupen per la imatge que transmeten
(els líders de la vella política s'han empeltat una mica d'aquesta
preocupació), tant pel que fa a la seva indumentària, posat i capteniment com
pel que fa al seu discurs (to, lloc on el deixen anar i vocabulari).
Com a exemple del
que estic dient, penseu en la trobada Garzón-Iglesias dramatitzant la
confluència de les "seves" formacions. Cadascú comença a caminar des d'un
extrem de la Plaça del Sol (Sol per als moderns, el lloc de les acampades del
15M per als despistats), fins que es troben en el centre de la plaça i es fonen
en una abraçada. "Hem decidit…" i la rematada de Pablo: "Como decía Hannibal
del Equipo A 'me encanta que los planes salgan bien'". La darrera paraula, la
seva. "Los planes" (els seus) s'acompleixen. Sembla que ho hem decidit entre
tots dos (a IU en van fer "una consulta"*), però el pla era meu. Ara, com que
som moderns, anem a celebrar-ho amb unes birres. No trobareu cap expressió més
clara de nova política: simbolisme, frases estudiades, escenografia… Potser el
petó Iglesias-Domènech (als llavis just davant del banc popular… Tot improvisat
per l'emoció).
Per a reblar el
clau, una altra imatge. Els dos líders de les forces recentment "confluïdes" es
troben informalment per, suposo, acabar de dibuixar l’horitzó de la seva
confluència.
Valoreu la imatge. Així, d'entrada, jo no parlaria de "confluència", parlaria més aviat
d'absorció, perquè clarament n'hi ha un que mana, que posturalment domina la
trobada (tot i que de manera informal, molt de nova política). I el toc
definitiu, sobre el sofà no hi ha un quadre, hi ha un televisor que projecta el
que sembla ser un salvapantalles.
Tot molt nou,
modern, informal i hiperconnectat.
Si voleu una anàlisi més seriosa sobre polítics (gestualitat, manera de vestir, etc.) busqueu a Twitter @politicaymoda. Molt interessant!
__________________________
* Una consulta a cegues: els votants (pocs, sobre el 28% del cens) no sabien en què acabaria la confluència, quins eren els plans futurs, quin seria el repartiment de forces. De fet, una consulta per poder dir que les bases han opinat, han avalat el que ja estava decidit que es faria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada