dimarts, 15 de setembre de 2020

Incertesa

"Incertesa". Crec que fa més por que situacions concretes. Una situació incerta no saps si té final i, per tant, costa d'imaginar la manera d'escurçar-ne la durada.

Si, per exemple, et trenques una cama, saps que algun dia es curarà. De moment, tens molèsties i ets conscient de tot el que et perds mentre la tens trencada, però saps que pots escurçar-ne la recuperació si fas bondat i si avances, en la mesura de les teves possibilitats, la rehabilitació posterior.

Potser no es el millor exemple, però enfrontat a una situació incerta, ens pot ilustrar el que vull explicar.

Imagineu (o recordeu) temporades que heu estat pendents d'un paper que t'ha d'arribar de l'administració. No cal anar al cas extrem d'un permís de residència o de la data d'una operació; podem pensar en la cosa més habitual (en aquest context de crisi) d'estar pendent dels papers per rebre la prestació d'atur.


No saps si has emplenat correctament tots els papers, si ho has fet dins del termini determinat, si la sol·licitud s'ha perdut pel camí abans d'arribar a destinació... En l'interin no pots estar segur de quin dia començaràs a tenir ingressos, no saps si pots demanar feina; no saps què has de fer ni amb què comptes per tirar endavant: no saps com acarar el futur. Això és incertesa. Això fa por.

Has fet tot el que has pogut de la millor manera, però no estàs segur que sigui així ni que aixó sigui prou. Això és incertesa. Això fa por. Això, a més, et fa mal a l'autoestima.

Busquem un exemple que podria ser un argument d'un conte o d'una pel·lícula; pensem en les cases habitades per fantasmes. Qui lloga o compra la casa s'ho pot creure o no quan li ho expliquen, però la seva actitud el primer cop que senti sorolls estranys a la nit no serà mai la mateixa que abans de saber-ho. Els sorolls poden ser els normals que se senten a qualsevol casa o no. Aquí rau el problema. Això és el que fa por. No saber-ho del cert, no poder controlar els esdeveniments, explicar-los adequadament, preveure'n l'evolució...

I un contraexemple del mateix tipus. Un ratolí a casa. Saps què és, saps que hi és, saps què fer per caçar-lo (potser no te'n surts), saps què passa mentre hi és i no el trobes (els desperfectes que et pot ocasionar). No fa por, és una amenaça tangible, concreta.

Tot això venia perquè aquests dies intento entendre la por que em fa tot això de la Covid, la tornada a l'escola, les relacions...

Entenc l'efectivitat de les mesures de prevenció per no colapsar les UCI, però no es tracta d'una malaltia normal. No en tenim el remei. Per a la majoria de malalties sabem què hem de fer per no encomanar-nos-en, però també sabem que si caiem malalts, per a la majoria, hi ha un remei.

Amb la Covid vivim amb l'ai al cor permanent de si ens hem encomanat, de si encomanarem la malaltia a les nostres famílies (i si tenim parents en edat de risc, la sensació encara és més angoixant); la cobertura mediàtica de la malaltia encara agreuja més l'angoixa i l'anàlisi pausada fa que vegis situacions incomprensibles: com pot ser més segur viatjar en avió que anar al teatre?, l'amuntegament de gent al transport públic no és perillosa?... S'han tancat els espais d'oci (els joves irresponsables...) i la corba no s'ha aplanat; com pot ser?

Al marge d'explicacions conspiranoiques, s'endevina la mà de l'economia en algunes explicacions i això no fa cap gràcia ni aporta cap mena de seguretat. Amb les mateixes dades, hi ha països que tanquen escoles (i el país sencer) i d'altres que no ho fan. Amb el mateix nivell de risc objectiu, hi ha activitats perilloses (o directament prohibides) i altres que no. A l'estiu no es podia viatjar a segons on, però es permetia l'arribada de turistes per no ofegar la indústria turística. I com aquests, en podríem trobar molts més exemples.

Ara fa poc vaig sentir el que ja fa dies que pensava. Molta gent no morirà de Covid, però morirà de pena (el cas dels avis és escandalós), o de gana (quants negocis tancaran?). La crisi econòmica que s'endevina... Els canvis socials que s'aconsellen i que difícilment ens treurem de sobre. El nivell espectacular de control estatal que acceptem i que difícilment ens treurem de sobre...

Incertesa, angoixa.


Cap comentari:

Publica un comentari