dijous, 3 de desembre de 2020

Que no som prous?

Vull recollir tres declaracions que he sentit en pocs dies i que tenen una mena de fil conductor comú i comentar-les breument:

Laura Vilagrà
"L'1 d'octubre... Hem de superar el dol que va significar per a tots els que hi érem..."
"Hem de guanyar legitimitat [...] no vam aconseguir ser mes del 50%.."

Oriol Soler
"No vul la independència si no som molts més"
"Una de les raons per les quals el procés no ha funcionat és perquè no teníem més gruix intel·lectual. Les bateries al procés se li acaben per la incapacitat que té de pensar millor."
"El gran elefant és que no hem tingut en consideració la meitat de la societat catalana. Aquest és el gran elefant. I que TV3 no emeti per a aquesta gent."

La CUP (no tinc la citació concreta, tot i que l'he buscada al web de la CUP)
Un referèndum el 2025 i, mentrestant, accions de confrontació amb l'estat.

Superar el dol del primer d'octubre no sé ben be què vol dir. Oblidem tot el que va passar? Deixem que els pressos i els exilats es podreixin sols, tot que diu que hem de superar-ho per ells? No anàvem de debò? Era una broma això de preguntar per la independència?

I això que no vam ser en cap ocasió des de 2017 més del 50%, d'on surt? Sabem els vots que es van emetre el primer d’octubre? Algun dels partits que, en general, es consideren independentistes no ho és i cal descomptar-ne els vots i els representants?

Que en Soler parli del "gran elefant" em sembla com de broma. "Eixamplem la base" no seria exactament això? El gir de TV3 en els darrers anys no seria exactament això (i falta de pressupost)? I ha servit de gaire? Que potser cap castellanoparlant de Ripollet (per posar el cas que ell presenta a l'entrevista de Vilaweb) no va votar el primer d'octubre? Que potser cap d'ells va votar "sí"?

El tema del gruix intel·lectual crec que no mereix cap comentari. Jo també opino de futbol de vegades, però no pretenc mai que ningú es prengui seriosament les meves opinions.

I el 50%, per què no és prou? Bé que és prou per quedar-nos com estem, oi? Amb aquest argument, potser caldria abolir la llei del divorci i tractar el tema com una separació per mutu acord: si només el vol el 50% dels afectats, no podem forçar l'atre 50% a acceptar-ho. Com que és una cosa de dos, només pot trencar-se el vincle si tots dos hi estan d'acord, oi? Seria això el que ens volen dir, crec.

Perquè si el 50% +1 no és prou, com sabem que ho serà el 60?, o el 75? o el 90? Sempre quedarà algú en qui no hem pensat, a qui no hem seduit prou... Que no tenim prou gent en contra en un estat com l'espanyol? Potser no cal afegir-hi més traves voluntàriament...

2025... Però un referèdum sobre la independència, o un referèndum per saber si volem votar la independència? Una mica per avaluar el gruix de possibles votants i la voluntat de votar que tenim els catalans... I en l'interin, "confrontació amb l’estat". Bé. Anar a Madrid, al Congreso, i fer-se una foto quan encara no està obert? Fer les intervencions amb samarreta reivindicativa? Acceptar la destitució, però assistir als plens de l'ajuntament com a públic en una mostra simbòlica de desobediència? Exactament, quina mena de confrontació? Per a aconseguir què? Orientada a quina de les febleses de l'estat? Consensuada amb qui?

Sisplau, parem de fer accions simbòliques!

Cap comentari:

Publica un comentari