Aquest matí, mentre em dutxava, que és el millor moment del dia (no en el sentit de "American Beauty") per pensar!, m'ha vingut al cap una idea per a una narració:
En un país x, un alt càrrec del govern es rebota contra el govern establert. No organitza una revolta, senzillament troba que hi ha coses que no es fan bé i les denuncia "pel conducte reglamentari". El silencien, però ell, per lleialtat, pensa que ha de seguir denunciant-ho perquè el país es mereix un govern millor. Ara ja decideix que això només es pot corregir amb un moviment ciutadà i, en aquest punt, el govern legítim del país decideix exiliar-lo i, amb ell, tots els seus seguidors.
Ja ho sé, és un tema molt manidet (bons/dolents), molt bíblic (àngels caiguts), però m'agrada l'ambigüitat que proporciona el fet que el govern legítim no ho fa bé i els altres pensen que sí (una mica heretgia medieval).
Com que l'acció me la imagino en un futur on tot està urbanitzat, l'exili és cap al submón i... patapam!... he vist "Matrix"!
"Matrix"... Això amb tot de floritures de thriller afegides i una arrencada que es pot pensar que beu del ludisme. No hi havia caigut mai i potser em passo d'interpretacions... Sóc així.
No ho escriuré mai i la idea passarà al fitxer de pendents a fer companyia a tantes altres idees.
En un país x, un alt càrrec del govern es rebota contra el govern establert. No organitza una revolta, senzillament troba que hi ha coses que no es fan bé i les denuncia "pel conducte reglamentari". El silencien, però ell, per lleialtat, pensa que ha de seguir denunciant-ho perquè el país es mereix un govern millor. Ara ja decideix que això només es pot corregir amb un moviment ciutadà i, en aquest punt, el govern legítim del país decideix exiliar-lo i, amb ell, tots els seus seguidors.
Ja ho sé, és un tema molt manidet (bons/dolents), molt bíblic (àngels caiguts), però m'agrada l'ambigüitat que proporciona el fet que el govern legítim no ho fa bé i els altres pensen que sí (una mica heretgia medieval).
"Matrix"... Això amb tot de floritures de thriller afegides i una arrencada que es pot pensar que beu del ludisme. No hi havia caigut mai i potser em passo d'interpretacions... Sóc així.
No ho escriuré mai i la idea passarà al fitxer de pendents a fer companyia a tantes altres idees.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada