Pot ser?

Encara no ha començat la campanya electoral per les municipals, tot i que ho sembla, i tampoc per les autonòmiques/ plebiscitàries. És a dir, que totes les declaracions, fotografies, inauguracions, etc. No són actes de campanya, sinó el normal desenvolupament de la vida política del país.

I jo gairebé m'ho crec!

Els vídeos, entrevistes, promeses, passejades per mercats, fires, carrers d'alguns (presumptes) candidats a les municipals, són pura tasca política quotidiana.

Fins aquí, m'ho puc empassar.

Ara, em sap greu personalitzar, però és l'exemple que m'ha vingut al cap avui mentre tornava a casa després de dinar, el candidat d'erc a l'ajuntament de Barcelona. que no és diputat pel mateix partit a Madrid? D'on treu el temps per fer "tasca política quotidiana" (que algú podria confondre fàcilment amb campanya electoral).

L'explicació pot ser doble:

• Retalla temps a les seves obligacions com a diputat, cosa que estaria molt malament, perquè té un sou que li paguem tots perquè ens representi.
• Fa aquesta "tasca política quotidiana" (que algú podria confondre fàcilment amb campanya electoral) amb el temps que li sobra després de complir les seves obligacions com a diputat a la capital del regne d'Espanya, cosa que estaria molt malament perquè voldria dir que fins que no han arribat aquests dies en què s'ha esforçat a fer "tasca política quotidiana" (que algú podria confondre fàcilment amb campanya electoral), ha estat un munt de temps mà sobre mà a la capital del regne d'Espanya i, per tant, ha malbaratat els nostres diners (una part d'ells --petita, però nostra--, perquè ja sabem que la part més gran de diners malbaratats es perden per altres llocs).

No pot ser que la participació ciutadana sigui només això!

Sigui com sigui, no vull pensar què farà durant la campanya, aquells 15 dies frenètics d'anar per tota la ciutat fent petons, mítings exprés i mítings normals (llargs), de debats a dues, tres, quatre bandes i promeses possible i impossibles.

Torno a dir que em sap greu personalitzar, però és el nom que m'ha vingut al cap. Aquest diputat-candidat entén que part de la seva feina com a representant dels catalans al Parlament espanyol consisteix a fer "tasca política quotidiana" (que algú podria confondre fàcilment amb campanya electoral) i que, per tant, ho ha de fer amb els diners que li donem entre tots? El seu partit va tan escurat que no pot pagar-li la campanya?

Ara que ja he descarregat el que tenia a dins, em ve al cap el cas especial (al·lucinant) de l'eurodiputat que va fer campanya per un partit amb el sou que li pagaven com a representant d'un altre (doncs sí, parlo d'Alejo Vidal-Quadras intentant renovar l'acta que havia obtingut pel PP, ara amb Vox). Perquè exemples semblants al Parlament català no en trobaríem, oi? O sí? No ha passat mai que un diputat del "nostre" parlament, deixa el seu partit, però no l'acta de diputat que ha guanyat participant en unes eleccions dins d'una llista tancada, oi que no? I que no només no ha deixat l'acta de diputat, sinó que ha aprofitat el temps per organitzar una nova força política que després s'ha deixat absorbir per una altra? On aniríem a parar si això pogués passar!

Digueu-me repatani, però crec que això no està bé. I miraré de no parlar més de política fins d'aquí a molt de temps, perquè em fa molta ràbia que em decebin els bons...

Aquesta imatge... m'ha fe gràcia.
Pura ironia! Aquest personatge parlant de
canvi. No em direu que no fa gràcia/pena.