No hi he parlat mai directament, només el veig des de l'autobús, però em té al·lucinat.
És un dels dos treballadors de la mini benzinera que hi ha a tocar de l'edifici Imagina a la Diagonal. De l'altre no en parlaré perquè és normal, gris; un paio de vint-i-pocs com n'hi ha tants, que, mentre no té clients, es queda dins de la caseta amb els auriculars i el mòbil.
El treballador que m'interessa és l'altre. No sé com es diu, però, per simplificar i perquè per l'accent penso que és cubà, li direm Yudel*. Així doncs, el Yudel treballa a la mini benzinera que hi ha a tocar de l'edifici Imagina a la Diagonal.
Què em va fer fixar en el Yudel? Que, normalment, l'autobús troba vermell el semàfor que hi ha a prop de la mini benzinera (casualitat?) i un dia m’hi vaig fixar i vaig veure que hi havia un penja-roba amb una camisa immaculadament blanca.
A partir d'aquell dia, em vaig anar fixant i cada dia tenia roba neta (preferentment blanca, pantalons foscos) perfectament penjats a la cabina de la benzinera. I la roba de feina se li veu neta i planxada, i les sabates (els immensos sabatots protegits) negres brillants, i quan agafa la mànega, ho fa amb un drap.
Anem al Yudel. És un senyor més a prop dels seixanta que dels cinquanta, bastant alt, amb una calba lluent i les dents més blanques que he vist en la meva vida (potser el contrast amb el color "negro café con leche" que deia el Rubianes hi ajuda) i se li veuen molt perquè no para de riure. Fins i tot els ulls li riuen! Es veu prim, més aviat estilitzat, però quan es mou es quan es nota l'edat que té, tot i que la simpatia la dissimula prou bé.
Els conductors d'autobús (no tots, que n'hi ha de molt eixuts) s'hi aturen i ell els puja el diari, o els pregunta per la feina o els dóna caramels si tenen tos (ho he vist) i ells li pregunten per la família o fan comentaris superficials del que sigui. No més que això, però ell es mostra tan sol·lícit, mira el bus, pari o no pari, amb el somriure posat. Quan passem la plaça de les Glòries ja espero el moment que el veuré per la finestra.
En general, quan no té clients el veus envoltat d'una rotllana de gent gran, amb pinta de jubilats, xerrant alegrement. El veus al centre de la rotllana, però no sembla que sigui el centre de la conversa (no sé si m'explico prou bé). No sempre són els mateixos. Amb temps, podria fer-ne un cens i, segurament, veuríem que són molts els jubilats que s'hi aturen per petar la xerrada amb ell. Doncs, un matí que hi havia la rotllana típica, quan es va aturar l'autobús, el Yudel es va apartar dels col·legues i va dir al conductor "Aquí mis primos, pasando el rato" i tots van riure. "Tots", que gran és riure amb la gent i no de la gent. Parlant d'un altre "tertulià" va explicar al conductor: "Viene cuando le parece. Vive muy bien. Tiene horario de ministro".
Simple, oi? Però veus tan poca gent que estigui contenta mentre treballa que el Yudel m'alegra el final del llarg viatge en bus fins a la feina.
I crec, a més, que l'alegria que es nota en la veu i la cara de la gent quan parlen amb ell és una prova (digueu-me exagerat) que el bé és difusiu, cosa que ja sabem de la filosofia clàssica, però que sembla que la realitat contradiu.
___________________
* He triat aquest nom perquè he consultat una web de noms populars a Cuba i hi estava molt amunt.
És un dels dos treballadors de la mini benzinera que hi ha a tocar de l'edifici Imagina a la Diagonal. De l'altre no en parlaré perquè és normal, gris; un paio de vint-i-pocs com n'hi ha tants, que, mentre no té clients, es queda dins de la caseta amb els auriculars i el mòbil.
El treballador que m'interessa és l'altre. No sé com es diu, però, per simplificar i perquè per l'accent penso que és cubà, li direm Yudel*. Així doncs, el Yudel treballa a la mini benzinera que hi ha a tocar de l'edifici Imagina a la Diagonal.
Què em va fer fixar en el Yudel? Que, normalment, l'autobús troba vermell el semàfor que hi ha a prop de la mini benzinera (casualitat?) i un dia m’hi vaig fixar i vaig veure que hi havia un penja-roba amb una camisa immaculadament blanca.
A partir d'aquell dia, em vaig anar fixant i cada dia tenia roba neta (preferentment blanca, pantalons foscos) perfectament penjats a la cabina de la benzinera. I la roba de feina se li veu neta i planxada, i les sabates (els immensos sabatots protegits) negres brillants, i quan agafa la mànega, ho fa amb un drap.
Anem al Yudel. És un senyor més a prop dels seixanta que dels cinquanta, bastant alt, amb una calba lluent i les dents més blanques que he vist en la meva vida (potser el contrast amb el color "negro café con leche" que deia el Rubianes hi ajuda) i se li veuen molt perquè no para de riure. Fins i tot els ulls li riuen! Es veu prim, més aviat estilitzat, però quan es mou es quan es nota l'edat que té, tot i que la simpatia la dissimula prou bé.
 |
| La "simpatia": sentir alhora que un altre. Com m'agrada aquesta definició. |
Els conductors d'autobús (no tots, que n'hi ha de molt eixuts) s'hi aturen i ell els puja el diari, o els pregunta per la feina o els dóna caramels si tenen tos (ho he vist) i ells li pregunten per la família o fan comentaris superficials del que sigui. No més que això, però ell es mostra tan sol·lícit, mira el bus, pari o no pari, amb el somriure posat. Quan passem la plaça de les Glòries ja espero el moment que el veuré per la finestra.
En general, quan no té clients el veus envoltat d'una rotllana de gent gran, amb pinta de jubilats, xerrant alegrement. El veus al centre de la rotllana, però no sembla que sigui el centre de la conversa (no sé si m'explico prou bé). No sempre són els mateixos. Amb temps, podria fer-ne un cens i, segurament, veuríem que són molts els jubilats que s'hi aturen per petar la xerrada amb ell. Doncs, un matí que hi havia la rotllana típica, quan es va aturar l'autobús, el Yudel es va apartar dels col·legues i va dir al conductor "Aquí mis primos, pasando el rato" i tots van riure. "Tots", que gran és riure amb la gent i no de la gent. Parlant d'un altre "tertulià" va explicar al conductor: "Viene cuando le parece. Vive muy bien. Tiene horario de ministro".
Simple, oi? Però veus tan poca gent que estigui contenta mentre treballa que el Yudel m'alegra el final del llarg viatge en bus fins a la feina.
I crec, a més, que l'alegria que es nota en la veu i la cara de la gent quan parlen amb ell és una prova (digueu-me exagerat) que el bé és difusiu, cosa que ja sabem de la filosofia clàssica, però que sembla que la realitat contradiu.
___________________
* He triat aquest nom perquè he consultat una web de noms populars a Cuba i hi estava molt amunt.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada