Sóc milionari

Soc milionari, multimilionari... Ric de collons! No cal que us digui el nom, només us cal saber que sóc ric.

Però ric dels que tenen un cotxe 4x4 gran que no pot ser-ho més, que sembla que hi pugui dur un batalló a dins, però que només té quatre seients (no seients, no: sofàs!) i tota mena de gadgets que, naturalment, la majoria no sé per a què serveixen. Un 4x4 gran que no ha anat mai al camp perquè crec que té al·lèrgia al fang i la pols, i tampoc no sabria com conduir-lo per una pista amb molts de sots. Un 4x4 que he de dur a un tunel de rentat especial perquè necessita molta atenció i els raspalls normals li malmetrien la pintura.

De fet, el 4x4 només serveix perquè em pugueu reconéixer com a ric quan circulo per la ciutat.

Tots, quan veieu el cotxe sabeu que tinc preferència, que puc posar-me davant vostre sense intermitent si em cal avançar un cotxe perquè va molt a poc a poc, i que tornaré a canviar de carril de seguida perquè sóc molt ric i molt important i no puc anar a poc a poc.

Tots, quan veieu el cotxe, sabeu que no us deixaré posar al meu carril davent meu. Jo sóc qui té pressa i no em deixaré avançar per ningú només per haver estat un moment despistat amb una trucada o una preocupació. No heu de patir, si mireu d'avançar-me, acceleraré per deixar-vos lloc al meu darrere. En el fons, sóc bona persona.

Tots, quan veieu el cotxe, sabeu que vaig pel carril esquerre perquè tinc pressa i que, quan arribi a la sortida que em toca, em posaré a la dreta per poder sortir. Si el carril està ple, fins i tot si hi ha cua des de fa més de 500 metres (que ja he vist, però com que tinc pressa, he seguit per l'esquerra), algú m'ha de deixar passar; com que sóc ric, em deixareu passar. No per misericòridia, no: perquè he de sortir. Si cal esperar que algú se n'adoni, no passa res; paro el cotxe al segon carril mentre espero i els que venen per darrere ja em veuran i s'apartaran. No importa si hi ha línia contínua o "illeta". Jo he de sortir.

Tots, quan veieu el cotxe sabeu que si he de recollir els nens de l'escola (de vegades em toca a mi), pararé en doble fila al més a prop de la porta possible. Segurament, hi ha llocs una mica més lluny, però no puc perdre el temps buscant-los. És més pràctic esperar en segona fila a prop de la porta el temps que calgui. Temps que aprofito per mirar el mòbil perquè sóc molt ric i molt important.

Tots, quan veieu el cotxe, sabeu que no puc estar pendet de detalls com les ratlles de terra per aparcar. Tinc altres preocupacions. A més, si poso el cotxe com va preveure qui va fer les ratlles, pot passar que acabi amb dos cotxes pertanyents a proletaris un a cada banda, i mai no se sap què podria passar en aquest cas.

Tots, quan veieu el cotxe sabeu que no puc tenir-lo brut per dintre, per la qual cosa, els papers (o plàstics) del berenar dels nens els de tirar per la finestra. També els mocadors de paper usats. Comprenc que hi hagi qui els guardi en algun pot o en alguna bossa i els llenci a la paperera quan aparca, però heu d'entendre que jo aparco al pàrquing de casa i, evidentment, no tinc cap paperera entre el pàrquing i el rebedor. Abans, quan no era tan ric, havia tirat burilles de cigarreta, però ara, a més de ric sóc superesportiusaludable i ja no fumo. Només prenc sucs de color verd.

Alguna vegada, he deixat que la dona agafi el cotxe i potser heu vist algun comportament estrany... No! Que és broma! A ella li vaig comprar un cotxet híbrid superecoguai perquè pugui anar a berenar amb les amigues i perquè reculli els nens de l'escola (jo nomes ho faig, recollir els nens de l'escola, quan a ella li és impossible i no podem trobar cap més solució).