El meu pare s'ha quedat plantat amb els mitjons que estava a punt de posar a la rentadora a la mà i m'ha mirat amb una cara tota rara. Em sembla que s'ha posat una mica nerviós. Ha començat a parlar de pressa, ha començat a repetir coses com democràcia, ciutadans, cada persona un vot i altres coses que devien ser molt importants (ho deia tot molt convençut, crec que no té gaire tirada per la cosa dels reis), però que jo no he entès i no n'he sabut trobar la relació que tenia el que deia amb la disfressa. De tota manera, he decidit no insistir-hi i, quan he vist que es calmava, li he fet un petó i he tornat a la sala a pensar en el tema.
He agafat la llibreta dels deures i una baralla de cartes (per tenir un model de rei), i he fet una llista de tot el que em semblava que havia de necessitar:
• Corona
• Capa
• Cabell llarg i ros i barba (perruca de la mare)
• Jaqueta de colors cridaners i camisa
• Cinturó (un del pare)
• Pantalons curts ajustats (les malles del gimnàs de la mare)
• Sabates negres (les meves)
• Garrot o safata d'or o copa immensa o espasa (espasa i garrot esborrats, no vull armes)
Com veieu, he marcat al costat el que em semblava que podia trobar fàcilment a casa.
He arrencat el full de la llibreta i he anat a veure la mare al despatx per demanar-li consell sobre el que em faltava.
–De reis, us heu de disfressar? Quina gràcia! A veure... Passa'm la llista...Un garrot, una safata d'or, una copa immensa, una espasa? D'on has tret que els reis tenen d'això?
–L'espasa i el garrot estan esborrats! Ho he mirat a la baralla de cartes que hi ha a la llibreria.
I la mare ha rigut i encara no sé per què...
El dia de la festa de disfresses vaig lluir una corona daurada amb pedres, barba blanca de cotó, camisa blanca sense coll, armilla de paper de xina de color verd, una capa vermella, unes malles negres que em tapaven la part superior dels mitjons llargs i sabates, i a la mà duia una mena de bastonet molt ridícul amb una bola del món enganxada a la part superior.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada